|
LA SANG
Què és la sang?
La sang és un fluid que recorre els vasos sanguinis
i és bombat per tot el cos des del cor. Es pot
considerar un teixit connectiu especialitzat ja que
s’origina de cèl·lules similars.
Tot i això, és un teixit molt heterogeni
i el podem separar en elements figurats (glòbuls
vermells, glòbuls blancs i plaquetes) i en el
plasma.
La sang que circula per tot l’organisme està molt
ben adaptada a les seves múltiples funcions
de transport de nutrients, oxigen, productes de rebuig,
diòxid de carboni, hormones, cèl·lules
i altres substàncies, per tant, la principal
funció de la sang és la transportadora,
a més de la termoreguladora, ja que intervé en
el manteniment de la temperatura corporal.
El plasma
És el component líquid de la sang i
el que conté les demés cèl·lules,
representant aproximadament el 55% de volum sanguini
total.Té una coloració groguenca i està format
bàsicament per aigua. Conté també electròlits
i ions, com el calci, sodi, potassi i bicarbonat; biomolècules
més grans com ara albúmines, globulines
i fibrinògen, a banda de tots de els aminoàcids,
lípids, vitamines i hormones que s’hi
troben dissoltes.
Elements figurats de la sang
Els elements figurats de la sang són els glòbuls
vermells (hematíes o eritròcits), els
glòbuls blancs (leucòcits) i les plaquetes
(trombòcits). Els eritròcits participen
en el transport d’oxigen i de diòxid de
carboni; els leucòcits constitueixen una part
important del sistema immunitari i de la defensa de
l’organisme; i les plaquetes són un component
vital en el mecanisme de coagulació de la sang.
Tots aquests tipus cel·lulars s’originen
a la medul·la òssia gràcies a
un procés anomenat hematopoyesis. Els
eritròcits i les plaquetes funcionen completament
dins dels vasos sanguinis mentre que els leucòcits
actuen principalment fora dels vasos, als teixits,
de tal forma que els leucòcits de la sang circulant
estan solament en trànsit entre les zones en
les que actuen. |
|
ERITRÒCITS
Són les cèl·lules més
abundants superant en gran nombre als valors de leucòcits.
Cada glòbul vermell és un diminut disc
biconcau que no presenta nucli i actuen sempre dins
de l’aparell circulatori, en el transport d’oxigen
i diòxid de carboni des de i cap als teixits
de l’organisme.
Diàmetre: 7-8 μm
Nº/mm3: 5x106 (homes) i 4.5x106 (dones) |
|
Imatge 8: Eritròcits.
400x
Eduard Cámara Anadón
|
|
LEUCÒCITS
AGRANULÒCITS
Limfòcits
Els limfòcits són les cèl·lules
més petites de la sèrie blanca,
essent una mica més grans que els eritròcits,
tot i que en podem trobar, dintre de les seves
mesures, de “petits”, “mitjans” i “grans”.
Tenen un dens nucli blau excèntric, que
ocupa la major part de la cèl·lula,
amb un petit marge de citoplasma perifèric,
on hi podem observar lisosomes. La seva funció és
primordial al cos, ja que s’encarreguen
dels mecanismes de defensa immunològica
i ho fan secretant anticossos o bé estimulant,
regulant o bé inhibint la resposta immunitària
contra un antígen concret. .
Diàmetre: 8-10 μm
Nº/mm3: 1.500-2.500 |
|
Imatge 9: Limfòcit.
400x
Eduard Cámara Anadón
|
|
Monòcits
o macròfags
Són les cèl·lules més
grans de la sang circulant i se’ls pot anomenar
macròfags. S’observa un gran citoplasma
de color blau grisós ple de lisosomes, que
li confereixen un aspecte més heterogeni.
El nucli és excèntric i a mesura que
va madurant, va prenent una forma de ferradura o
un aspecte bilobulat. La seva funció més
important és la de destruir les restes cel·lulars
que procedeixen del continu recanvi normal de les
cèl·lules. Els monòcits estan,
a més, en constant moviment ja que tenen la
capacitat de penetrar en els teixits i fagocitar
cossos estranys.
Diàmetre: 12-15 μm
Nº/mm3: 200-800 |
|
Imatge 10: Monòcit.
1000x
Eduard Cámara Anadón
|
|
GRANULÒCITS
Neutròfils
Són els leucòcits més abundants
i presenten un citoplasma rosat clar, que engloba
gran quantitat de grànuls que es tenyeixen
de blau. El nucli és blau fosc, gran i multilobulat,
que pot arribar a 5 lòbuls que es troben
units entre si per material nuclear. La seva funció correspon
a la resposta inflamatòria quan es produeix
una lesió, fagocitària i tenen una
gran importància a l’hora de combatre
infeccions bacterianes.
Diàmetre: 9-12 μm
Nº/mm3: 3.500-7.000 |
|
Imatge 11: Neutròfil
400x
Eduard Cámara Anadón
|
|
Eosinòfils
Els trobem en menor quantitat que els neutròfils.
Posseeixen nombrosos grànuls citoplasmàtics
que es tenyeixen amb colorants àcids, i són
caracteritzats per un nucli lobulat que, en forma,
recorda a salsitxes unides mitjançant uns
estrets fils connectors. La seva funció és
la de fagocitar i són atrets a les zones inflamatòries.
A més, intervenen en la resposta contra paràsits,
però no els fagociten, sinó que actuen
alliberant substàncies que afecten la membrana
del paràsit.
Diàmetre: 10-14 μm
Nº/mm3: 150-400 |
|
Imatge 12: Eosinòfil
400x
Eduard Cámara Anadón
|
|
Basòfils
Són els leucòcits que trobem en menor
quantitat. Sovint, el citoplasma està replet
de foscos grànuls basòfils específics
de gran mida que acostumen a emmascarar els grànuls
azuròfils i el nucli en forma de S i de color
blau pàl·lid, i que confereixen a la
cèl·lula un aspecte angulós,
ja que exerceixen pressió sobre la membrana
cel·lular. Es tracten de la versió circulant
dels mastòcits, que alliberen histamina o
altre molècules, encarregades, per exemple,
de la vasodil·latació.
Diàmetre: 10-14 μm
Nº/mm3: 150-400 |
|
Imatge 13: Basòfil
400x
Eduard Cámara Anadón |
|
PLAQUETES
També anomenades trombòcits, són
petits fragments cel·lulars de forma esfèrica
d’una mida molt reduïda. Aquesta característica,
implica la falta de nucli. Intervenen en el fenomen
de la coagulació, generalment en situacions
on hi ha hemorràgies, creant un tipus de xarxes
anomenades “tap plaquetal” que obstaculitza
la lliure circulació de la resta de cèl·lules
sanguínies.
Diàmetre: 2-4 μm
Nº/mm3: 250.000-400.000 |
|
|
Imatge 14: Trombòcits.
1000x
Eduard Cámara Anadón |
|
|