GLOSSARI
Aquest apartat està ideat per a resoldre els dubtes
que poden ocasionar els termes de tipus més científic
o bé aquells que han estat emprats amb més
freqüència durant tot el treball i no estan
explicats. Aquest llistat de termes és el següent:
ADN (àcid desoxirribunocleic): és
la molècula que conté la informació genètica
primària en forma de seqüència
lineal de nucleòtids en grups de tres
(triplets). L’ADN s’acostuma
a trobar en forma de doble hèlix.
Imatge 1: Estructura
de l’ADN
http://www.paternityexperts.com/images/DNA-of-life.jpg |
|
Al·lel: cada una de les formes
alternatives d’un gen en un locus gènic
determinat.
Aminoàcid: són les subunitats
o monòmers de les proteïnes. N’hi
ha vint de diferents i els separem en essencials (inclosos
en la dieta) i en no essencials (fabricats pel fetge).
Parlem de pèptids d’aquelles cadenes d’entre
un i vint aminoàcids, i de polipèptids
d’aquelles cadenes més llargues.
Anticodó: és el grup
de tres nucleòtids que es complementa amb els
tres nucleòtids del codó.
ARNm: és l’àcid
nucleic que intervé directament en la síntesi
de les proteïnes.
ARNT: ARN transferidor. És aquell
ARN portador d’un aminoàcid que intervé en
el procés de traducció. Hi trobem l’anticodó que és
corresponent amb el codó (triplet9 de l’ARN
missatger.
Imatge 2: L’ARN
transferidor (ARNT)
http://www.csu.edu.au/faculty/health/biomed/subjects/molbol/images/7_22.jpg
Codi genètic: informació continguda
en els triplets dels nucleòtids d’ADN utilitzada
per a incorporar un aminoàcid determinat. La taula
següent facilita la lectura del codi genètic.
Imatge 3: Diferents
tipus d’organització del codi genètic.
http://www.blc.arizona.edu/
Codó: és una seqüència
de tres nucleòtids (triplet), d’ADN
o d’ARNm, que codifica per a un aminoàcid
determinat o per a una senyal de terminació en
una seqüència d’aminoàcids.
DNA-polimerassa: enzim que sintetitza
l’ADN. Per a començar la síntesi
es necessita un encebador d’ARN o una cadena complementària
d’ADN.
Encebador (Primer): oligonucleòtid
d’ADN o ARN que després de l’hibridació amb
un ADN complementari invertit. Té un extrem 3’ –OH
al qual el DNA-polimerassa pot agregar nucleòtids
per a sintetitzar una cadena nova.
Imatge 4: Esquema
de l’estructura i funcionament dels primers o encebadors.
http://www.blc.arizona.edu/
Exó: segment d’ADN representat
en l’ARNm madur d’organismes eucariotes. És
la part transcrita i traduïda que conté un
gen.
Imatge 5: Exons
i introns d’un gen.
http://www.ensembl.org
Fenotip: efecte observable d’un
o més gens d’un individu o cèl·lula.
Gen: factor hereditari que constitueix
una unitat simple de material hereditari. Correspon a
un segment d’ADN que codifica la síntesi
d’una cadena polipeptídica (proteïna).
Genotip: constitució genètica
total o parcial d’un individu o cèl·lula.
Grup prostètic: part no proteica
que es troba en una proteïna amb una naturalesa
química molt diversa. Aquesta diversitat del grup
prostètic s’utilitza per a la classificació de
les proteïnes, i, així, parlem de glucoproteïnes,
lipoproteïnes, nucleoproteïnes, hemoproeïnes,
ferroproteïnes, fosfoproteïnes, etc.
Heterozigotic: presència de
dos al·lels diferents en un locus gènic
determinat.
Heteroproteïna: unió d’una
proteïna i un grup prostètic.
Homozigotic: presència de dos
al·lels iguals en un locus gènic determinat.
Intró: és un segment
d’ADN no codificant dins d’un gen. Es transcriu
però després és eliminat de la transcripció primària
de l’ARN, abans de la traducció.
Locus gènic: posició d’un
gen en un cromosoma.
PCR (de l’anglès polymerase
chain reaction, reacció en cadena de la polimerassa): tècnica
que consisteix en l’amplificació in
vitro d’una seqüència determinada
d’ADN. Es tracta d’un procés cíclic
de canvis de temperatura que permet la desnaturalització de
l’ADN, l’hibridació dels oligonucleòtids
encebadors apropiats per ala seqüència
que ens interessa, i la síntesi (elongació)
del segment que està situat entre els dos
encebadors.
Proteïna: estructura formada per
aminoàcids que té una estructura tridimensional
específica. Les proteïnes són biomolècules
que representen els elements claus estructurals de les
cèl·lules vives i que participen en quasi
totes les reaccions cel·lulars i bioquímiques.
Traducció: segon
pas en la extracció de
la informació genètica. En aquest cas,
la seqüència de triplets d’ARNm és
traduïda a una seqüència corresponent
d’aminoàcids per a formar un polipèptid.
Imatge 6: Procés
de traducció.
http://imglib.lbl.gov/
|