Giovanni Battista Tiepolo (Venècia 1696 - Madrid 1770) és considerat el darrer gran pintor de fresc monumental del Barroc. Va decorar palaus i esglésies per a diferents corts europees del seu temps, i a Espanya va patir la incomprensió del seu art, en enfrontar-se al Neoclassicisme naixent, representat per A. R. Mengs.

Els frescos de Tiepolo es caracteritzen per la seva lluminositat, per l'ús dels colors clars i dels tons pastel, i per una elaborada perspectiva, pròpia de la decoració teatral. Aquests elements confereixen als seus frescos profunditat i dramatisme.

El 1757 Tiepolo i el seu fill Giandomenico, van ser convidats a Vicenza per pintar les habitacions de la vil·la Valmarana, aleshores regentada pel comte Giustino Valmarana, un entusiasta i erudit del teatre. Tiepolo va pintar el vestíbul i quatre habitacions de la planta baixa, amb temes de de la Ilíada, l'Eneida, l'Orlando Furioso d'Ariost i la Jerusalem alliberada de Tasso.