Anomenats a Grècia sátyroi, i a Roma fauni i siluani, els sàtirs són personatges fabulosos que viuen als boscos i s'encarreguen de la seva vigilància. Comparteixen una doble condició animal i humana, i són coneguts per la lletjor, per la lascívia demostrada a les històries on participen i per l'afició a la música senzilla. Formen part de la cort del déu Dionís i contínuament busquen parella. Per això, solen perseguir les bacants i molt sovint les sorprenen mentre dormen.

A Grècia, entre els sàtirs destacava Pan, el fill d'Hermes. Va néixer a l'Arcàdia i va esdevenir un déu dels camps i dels pastors, que afavoria la fertilitat dels ramats. En néixer, les nimfes que el menaven van contemplar, aterrides, les seves llargues i piloses orelles, les banyes i els peus de cabra. Mercuri se'l va endur al cel per divertir els déus amb seu aspecte. En canvi, al Laci s'honorava Faune per la seva profunda saviesa.

Des de l'edat mitjana, l'imaginari col·lectiu va conservar la figura del sàtir,-amb les banyes, la barbeta i les cames caprines-, en els dimonis cristians que pervertien les bones intencions dels sants.