La infantesa de Zeus a la història de l'art
 

 
 

La mitologia clàssica no disposa d'un llibre que reculli la versió canònica dels relats que la integren. Per aquest motiu, sovint hem de recórrer a més d'una font literària per conèixer tots els detalls relacionats amb un mite. És aquest el cas de la infantesa de Zeus: es tracta d'un relat explicat per diversos autors de la literatura grega antiga, cada un dels quals aporta detalls diferents sobre el mateix episodi. Destaquem els més rellevants:

  • L'ambient boscós i ombrívol de l'escena, per evitar que Cronos descobreixi Zeus;
  • La presència d'una font, que fa brollar Rea amb un cop de puny;
  • Unes nimfes custodien Zeus infant, per encàrrec de Rea;
  • Una cabra ofereix les mamelles a Zeus per alimentar-lo;
  • Un rusc d'abelles proper proporciona aliment suplementari;
  • Uns joves ajuden les nimfes a tenir cura del déu infant.
El text clàssic
Reconeixes aquests germans de Zeus?
Vols llegir més?
 

Activitat


 

L'episodi de la infantesa de Zeus va ser força recreat pels artistes del segle XVII i en tenim obres plàstiques a museus diversos. Et proposem visitar les pàgines dels museus que les acullen i identificar a cada obra d'art tants motius iconogràfics com et sigui possible:

 
   
N. POUSSIN, L'alimentació de Júpiter. Oli (1640).Galeria Nacional d'Art .Washington.
   

Hauràs comprovat que en algunes obres apareixen sàtirs que ajuden les nimfes, en comptes de joves nois. ¿Per què creus que es produeix aquesta substitució, si les fonts literàries no parlen d'aquest personatge? (Si no saps què és un sàtir, visita la pàgina que hem elaborat per explicar-ho).

Quins altres elements iconogràfics que no apareixen al llistat has trobat? Quina funció realitzen?

 
   
Nota: Aquesta activitat ha estat elaborada a partir de l'article de Vicenç A. Abellan i M. Cristina Dalmau: A propòsit d'un quadre de Nicolas Poussin: "La infantesa de Júpiter". Revista AURIGA, núm. 39. Totes les traduccions estan agafades del mateix article, llevat de la cita de la Teogonia, agafada de la traducció de Joan Castellanos, publicada per La Magrana.