Amb aquestes paraules havia instruït Juno la ignorant filla
de Cadme, i ella va demanar un do a Júpiter sense dir-li
de què es tractava. El déu li respongué: Tria,
res no et serà refusat. Perquè nestiguis més
segura, prenc per testimoni el
riu de lEstix, el déu que temen els altres déus.
Contenta del que serà la seva ruïna, massa poderosa, i a punt
de ser destruïda per la complaença del seu amant, Sèmele
va dir: Amb la mateixa aparença que tens quan tabraça
la filla
de Saturn i us uniu amb els lligams de Venus, així vull
que et presentis a mi. El déu va voler tapar-li la boca mentre
parlava, però la seva veu ja shavia escampat ràpidament
per laire. Va gemegar; ella no podia ja fer-se enrere del seu desig,
ni ell del seu jurament.
Zeus va vèncer Tifoeu amb l'ajut dels
seus llamps.
|
Gegants provistos d'un sol ull. Acostumen a
forjar els llamps de Zeus.
|
Agènor és el pare de Cadme
i l'avi de Sèmele. |
Aleshores, ple de tristesa, va pujar dalt del cel, amb un gest va aplegar
els núvols, que van seguir-lo, i hi va afegir pluja, llampecs,
barrejats amb vent, trons i, inevitablement, el llamp. Tanmateix, fa el
que pot per treures forces i no pren el foc que havia utilitzat
per atraure Tifoeu,
el gegant de cent braços; hi havia massa violència. Hi ha
un altre llamp més lleuger, que les mans dels ciclops
van dotar de menys virulència i foc, i també de menys còlera;
els déus lanomenen larma de segona. Pren aquesta i
entra a la casa dAgènor.
El seu cos mortal no va poder suportar aquell cataclisme celestial i va
cremar-se a causa del do del seu espòs. Linfant en gestació
és arrabassat del ventre de la mare i, fràgil com era, cosit
a la cuixa del pare si és que això es pot creure-
fins a completar el temps de lembaràs. Ino, germana de la
seva mare, va tenir cura dell damagat en els primers moments,
després va ser lliurat a les nimfes de Nisa, perquè locultessin
a les seves coves i lalletessin.
|