Cadme tingué les filles següents: Autònoe, Ino, Sèmele i Agave i un fill, Polidor. (...) Zeus, enamorat de Sèmele, s’hi uní d’amagat d’Hera. Com que Zeus li havia promès que concediria a Sèmele tot el que desitgés, ella, enganyada per Hera, li demanà que se li presentés tal i com anava quan ell festejava Hera. Zeus, incapaç de negar-s’hi, es presentà al seu tàlem amb un carro de llamps i trons i llançà un llampec. Sèmele morí d’esglai i Zeus, traient del foc el fetus sismesó, fruit de l’avortament, se’l cosí a la cuixa. Després de la mort de Sèmele, les altres filles de Cadme difongueren el rumor que Sèmele havia cohabitat amb un mortal i que Zeus l’havia fulminada per haver-lo acusat falsament. Quan arribà el temps assenyalat per a l’infantament, Zeus, desfent el cosit, deslliurà Dionís, el qual fou confiat a Hermes. Aquest el portà a Ino i a Atamant i els convencé que el criessin com a una noia. Però Hera, indignada, els infongué la bogeria (...)Hermes el portà a les nimfes que habitaven a Nisa, a l’Àsia.

APOL·LODOR, Biblioteca de relats mitològics, III, fragments. Traducció d’Àngela Carramiñana i Pérez. Editorial Irina.