As amb inscripcions ibèriques
|
Per
la influència dels colonitzadors els ibers van incorporar
la moneda aquest fet ens explica la força del comerç
i de la recaptació d'impostos. S’imita la moneda grega però
amb la diferència que portaven el nom de la seca, lloc on
es fa la moneda, Iltirta. N'hi han de bronze i de plata. En una
cara hi ha el llop, animal totèmic dels ilergets, i
la inscripció en alfabet ibèric
(ILTIRTA/ILTIRDA). Les
monedes són les úniques referències a Iltirda,
ja que les fonts escrites no parlen mai d'Iltirda i les restes arqueològiques
son minses.
|
Reconstrucció
d'un petit túmul
amb urna cinerària.
I.E.I. Lleida.
|
L’enterrament
El
sistema d’enterrament utilitzat pels ibers va ser el de la incineració
dels cadàvers i la col·locació de les cendres
i les restes òssies dins de recipients ceràmics que
per la seva funció es denominen urnes cineràries.
La incineració era el costum, procedent de la cultura dels
camps d'urnes centroeuropea, que adoptaran els pobles ibers dins
la seva romanització. Al costat de les urnes amb les cendres,
en un forat fet a la terra o a la roca s’enterraven també
els objectes personals i les ofrenes fetes pels familiars.
La necròpolis dels ilergetes que més informació
ens ha aportat ha estat la de La Pedrera de Vallfogona on s’han
trobat armes, arnès de cavall i objectes ornamentals.
Al mateix poblat de la Pedrera hi ha una estela antropomorfa, curiosament
d’influència cèltica. Aquesta estela, situada damunt
d’un túmul d’urnes d’incineració, només té
marcat el contorn de la cara i el nas.
Coneixem dins del tema de l’espiritualitat la planta d’un possible
temple datat en el segle IV aC. al Molí de l’Espígol
(Tornabous).
|