Interès
de l'itinerari
Recorregut per camins d’història
i d’històries. El camins
que farem havien estat vies de comunicació
entre pobles, entre pobles i santuaris
i ermites, entre cases, entre cases
i pobles, entre les cases i els conreus
o el bosc, de traginers i contrabandistes.
Tot un formiguer de persones anaven
i venien, i els conservaven. Avui només
hi passem excursionistes, caçadors
i boletaires, són solitaris i
estan espatllats, però si hi
caminem atents, podrem veure i sentir
el batec del poble feinador, somiar
les històries que amaguen
EL MONT
La muntanya
El cim del Mont, on segons la dita popular
“es donen la mà la Garrotxa
i l’Empordà, malgrat l’altitud
limitada (1.124 m), és una de
les millors mirandes de Catalunya: l’Empordà,
el Pla de l’Estany, el Gironès
i el Mediterrani, per una banda; per
l’altra, els Pirineus i el Canigó,
aquella “magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada”,
com va dir Mossèn Cinto, que
n’estava enamorat. El Mont ha
estat des de fa anys focus d’atracció
per als excursionistes de les comarques
veïnes.
El santuari
Segurament ja en èpoques anteriors
al cristianisme alguns llocs de la muntanya
tenien caràcter sagrat com ho
fa pensar alguna toponímia menor,
com el puig de Cronos, avui Rocamajor.
Ja de molt antic existia una església
al cim de la muntanya, encara que no
en sabem les dates exactes. Sembla ser
que al principi dedicada a Sant Llorenç,
però quan el monestir de Sous
es fa en el lloc actual, l’església
del cim passa a dir-se de Santa Maria.
Era regentada pels monjos. És
al segle XV, just quan el monestir està
en decadència, que el santuari
adquireix importància.
No us oblideu de visitar la cambra on
Jacint Verdaguer va fer una llarga estada
i no us en dic res més, perquè
ho trobareu tot al mateix santuari.
El Borró
Recull les aigües dels vessants
del Bassegoda i del Mont, que aporta
al Fluvià entre Besalú
i Argelaguer. És una conca petita
i profunda, molt tallada i típicament
garrotxenca. És un rierol que
va gairebé sempre sec, ja que
les aigües es perden, filtrades.
Una excursió interessant, però
no fàcil, és seguir tot
curs del Borró, llera amunt.
Monteia
A l’altra banda del Borró
trobarem Monteia, una de les últimes
cases actives de la zona. Una mica més
amunt hi ha l’església
de Sant Miquel de Monteia, romànica,vistosa,
té una sola nau de volta apuntada,
intercalant filades de carreus grossos
i petits. A l’absis hi ha una
finestra en forma de creu grega. Està
construïda sobre restes d'un temple
anterior.
La Calma
El cim de la Calma és un mirador
extraordinari, sobretot del costat de
Sadernes, però també dels
Pirineus. És molt possible que
el nom faci referència a la plana
que hi ha als seus peus.
El pont de Llierca
El riu Llierca és el més
important, per la seva conca, dels que
van al Fluvià, però l’aportació
d’aigües que hi fa és
ben minsa, perquè, igual que
el Borró, s’escolen abans
d’arribar-hi. Així i tot,
va merèixer que s’hi construís
un pont, esvelt, que és una de
les joies del municipi de Tortellà
i de la Garrotxa. Encara que no se sap
amb exactitud la data de la seva construcció,
tenim referències de la seva
existència a la segona meitat
del segle XIV. La forma de l'arc que
el sustenta fa pensar clarament que
és d'origen romànic. S'aixeca
uns 8 metres sobre el nivell de les
aigües del Llierca, amb una longitud
total de l'empedrat de 52 metres i una
amplada exterior de 3 metres.
|
|
|
Aproximació
Per
pujar al Mont en cotxe cal prendre
el trencall a Cabanelles, entre els
km 50 i 51 de la carretera de Figueres
a Olot, N-260. Després l'itinerari
és indicat. Són 18 km
de carretera estreta, apta per a cotxes
i autocars fins a 20 places.
|
|
Característiques
tècniques
|
Durada:
5:10 h de caminada real. El dia que
el vaig fer amb un grup de 35 persones
del CMSC vam trigar 8:00 h, comptant
les parades. |
|
Desnivell:
+ 700 m; - 1.600 m. |
|
Distància:
17,2
km. |
|
Dificultat:
distància
i desnivell; camins dolents, típics
de l'alta Garrotxa. Cal tenir bona orientació. |
|
Cobertura
mòbil: en
general sí. |
|
Recomanacions
Portar
aigua i bon calçat. Si plou,
sovint el terra pot ser relliscós. |
|
|
Descripció
del recorregut
|
EL
MONT – COLL DE JONCANAT
– ESPINAU – COLLADA
D’ESPINAU – CAN BOSC
– EL BORRÓ –
MONTEIA – SANT MIQUEL DE
MONTEIA – LA CALMA –
LA CREU DE LA RIPOLLA –
MANLLEU – PONT DE LLIERCA |
|
|
0.00 h. 0.000 km. El Mont.
475874 – 4678752 – 1121.
Baixem per la carretera d’accés
al santuari, però fets només
50 m, la deixem i girem a la dreta
per camins ben indicats. Però
només uns altres 50 m enllà
també deixem el camí
més evident i girem fort a
l’esquerra per un camí
més precari, tot i que amb
marques grogues. El camí devalla
per la baga fent ziga-zagues.
0.20 h. 1,045 km. Coll de Joncanat.
475986 – 4679286 – 910.
Hi arriba una pistota. Girem a l’esquerra
(NW) per un bon camí que passa,
força enclotat, sota els cingles
d’Espinau. Avall, poc després
d’una presa d’aigua, deixem
un camí que baixa a l’esquerra,
arribem a una pista que seguim de
baixada fins a una casa.
0.45 h. 2,650 km. Espinau.
474854 – 4679828 – 765.
Masia habitada. Podem continuar per
la pista que puja a la dreta i que
ens deixa en un collet per sobre del
d’Espinau amb una pista més
bona, que seguim uns metres a l’esquerra.
Però preferim anar pel camí
vell, que surt del costat oest de
la casa, passant una tanca que dóna
a unes feixes. (Potser és convenient
avisar a la gent de la casa, perquè
encara que era el camí vell,
avui no el fa servir ningú.)
El camí planeja a passar un
sot (abans cal passar una altra tanca),
gira a l’esquerra i arriba a
una nova tanca, que no passem, sinó
que pugem a la dreta.
0.55 h. 3,210 km. Collada d’Espinau.
474458 – 4679241 – 830.
Pals de seguiment. El travessa una
bona pista que va de Beuda a Lliurona.
La passem i baixem (NNW) per una altra
més dolenta. Al cap de 700
m, després d’un revolt
tancat a la dreta, la deixem i prenem
un corriol a l’esquerra, que
baixa decididament. Ja força
avall arribem a una pista, que seguim
a la dreta uns metres, i després
continuem per camí fins a una
casa.
1.20 h. 5,000 km. Can Bosc.
473023 – 4680060 – 600.
Bonica pagesia, residència
casa de pagès. Passem davant
la casa i baixem al collet de sota,
amb tot de pistes. Continuem descendint
per un camí que comença
gairebé paral•lel a la
pista (NNW). Deixem dues pistes a
la dreta i passem per un bonic racó,
amb una font i dos ridículs
bancs metàl•lics. Sota
la font, prescindim d’una pista
a la dreta, girem a l’esquerra
i entronquem amb pistes. Anem per
una que baixa suaument. Poc després
d’un revolt a la dreta (N),
la deixem i entrem a l’esquerra
(W) en un planell perdedor, però
fa poc marcat amb abundants senyals
vermells Aviat el camí es fa
més clar i davalla clarament
cap al torrent dels Trulls, que passem
(17’; 438 m). Baixem al seu
costat fins al Borró.
1.45 h. 6,325 km. Riu Borró.
472678 – 4680351 – 410.
El passem i pugem a l’altra
banda; però abans és
recomanable seguir-lo uns metres avall
per veure la paret de la Clau, magnífic
teatre treballat pel riu. No són
més de cinc minuts. Passat
el riu, la pujada és forta
i constant. Enllà deixem un
corriol a la dreta. Arribem al collet
de Santa Maria (23’), on girem
a la dreta. Poc després deixem
un camí a la dreta i més
enllà un altre corriol, després
del qual el camí es redreça
fins a una bona pista, que puja de
Tortellà fins a l’Orri
i coll de Faja. La seguim a l’esquerra.
2.35 h. 8,390 km. Monteia.
471317 – 4679861 – 715.
Bonica masia, encara amb una certa
activitat. Passada la casa, abandonem
la pista i pugem a la dreta (SW) per
camí antic, al principi poc
clar, i que travessa una pista, per
la qual també podríem
anar.
2.50 h. 8,815 km. Sant Miquel de Monteia.
471095 – 4679666 – 800.
Esplèndida esglesiola romànica
del segle XI. En sortim per un camí
(NNW) sobre l’església.
El camí revolta a W i puja
més fort. Ja la pla de la Calma
(30’; 470459 – 4679721
– 998), deixem a l’esquerra
el camí que farem de retorn
i gira a NNW. Poc després ens
enfilem fort fins al cim.
3.19 h. 10,244 km. La Calma.
470305 – 4679985 – 1.053.
Vèrtex geodèsic i mirador
extraordinari, només una mica
tapat cap a l’est. Al N destaca
el Bassegoda, amb el Pirineu de teló
de fons, del Puigmal al Canigó,
i més enllà encara,
Frausa i Puig Neulós. De N
a W tenim Comanegra, Bestrecà,
Puigou i Montmajor, amb Sant Grau
d’Entreperes i Sadernes en primer
terme. De S a E hi ha les planes del
Fluvià, de l’Estany,
el Gironès i l’Empordà,
amb tot un seguit de serres, entre
les que destaquen Rocacorba i Finestres.
Només el Mont, que veiem durant
el recorregut, ens queda tapat.
Descendim retrocedint fins al pla
de la Calma, on prenem el corriol
suara indicat, que planeja una estona.
Anem trobant fites i marques vermelles
i també verdes. Després
el corriol baixa força, pel
solell, fins que ens deixa sobre el
cingle, just al capdamunt del pujant
de la Guilla (16’; 470137 –
4679156 – 880), que es despenja
per la cinglera una mica a l’esquerra;
però nosaltres anem a la dreta,
seguint per damunt la cinglera pel
solell, més o menys de pla,.
El corriol no és gaire fressat,
però se segueix bé.
Passem un petit sot i arribem a la
carena (10’; 469557 –
4679502 – 824), on deixem a
la dreta un corriol que va a la Roca.
Baixem a l’esquerra (SW), per
la carena o prop. Al cap d’uns
altres 10 min el corriol deixa un
camí i la carena a l’esquerra
i baixa més decidit, fins a
una cruïlla (17’; 469052
- 4679219 - 700). Malgrat una gran
fletxa vermella, anem a l’esquerra
(SW), gairebé planejant, fins
que tornem a baixar (W) per un camí
emboscat entre alzines en una carena
secundària.
4.10 h. 13,840 km. La Creu de la Ripolla.
468342 4679022 580. En un camí
travesser més important, el
“Camí dels Valencians”.
El seguim a l’esquerra (S).
Al cap de 200 m l’abandonem
i prenem un corriol a la dreta (SW).
4.21 h. 14,385 km. Collet.
468173 4678570 490. Si anéssim
recte, un corriolet ens menaria a
Montsipòsit, amb una creu sobre
un senzill monòlit; però
no ofereix cap interès i els
arbres impedeixen la vista. Continuem,
doncs, a l’esquerra, deixant
el turó a la dreta. Retornats
a la carena, deixem un camí
que recula a la dreta i de seguida
un altre a la mateixa mà, continuant
recte avall. Al final de la baixada
entronquem amb una pista, que seguim
a la dreta i poc després arribem
a una casa.
4.45 h. 15,725 km. Manlleu.
468159 4677454 310. Voltem per sota
la bella masia, deixem a l’esquerra
el camí d’accés
a la casa i passem entre la cabanya
i els camps. Més enllà
deixem un trencall a l’esquerra
i arribem a can Martís, masia
habitada. Sota la casa seguim la pista,
però quan gira a l’esquerra
la deixem i seguim recte per un camí.
Arribem al Serrat del Pont i passem
davant la casa. Prenem de baixada
la pista d’accés a la
casa, fins que, ran de camps, arribem
a una cruïlla. Girem a la dreta,
ara acompanyats del GR-2.
5.10 h. 17,200 km, Pont de Llierca.
467401 4677526 240. Esvelta construcció
medieval, d’un sol arc, amb
unes gorgues a sota. Final de l’itinerari. |
|
|
Data
del recorregut: Itinerari
fet per última vegada el 15 de novembre
de 2008. |
Mapes
útils
Alta
Garrotxa. 1: 25.000. Editorial
Alpina |
|
|
|
|