MONSTRES I ÉSSERS PRODIGIOSOS DE
LA MITOLOGIA GREGA
|
|
Lluita entre centaure i lapita,
mètopa del Partenó, British Museum, Londres
(S.G.).
|
CENTAURES
Éssers mig humans i mig cavalls. Van néixer
de la unió d'Ixíon i del núvol que va
enviar-li Zeus
amb la forma d'Hera,
a qui pretenia posseir. Representaven la natura més
salvatge i s'alimentaven de carn crua.
|
|
|
CÈRBER
Gos amb tres caps, eriçats de serps, que vigilava
l'entrada al regne d'Hades,
no deixant-hi entrar els vius i impedint-ne la sortida als
morts.
Malgrat el seu aspecte aterrador, diversos herois com Hèracles o Orfeu van ser capaços de sotmetre'l.
|
Cèrber i Hèrcules, Musée
du Louvre, París (S.G.).
|
|
|
Esfinx, Museu Arqueològic, Delfos
(S.G.).
|
ESFINX
Monstre d'origen egipci amb cara de dona, cos de lleó
i ales d'àguila. En una muntanya propera a Tebes, posava
un enigma als viatgers, que devorava quan es veien incapaços
de resoldre'l, fins que Èdip
va endevinar-l'hi i es va matar precipitant-se des d'un penya-segat.
|
|
| GÒRGONA
Cadascuna de les tres germanes, anomenades Esteno,
Euríale i Medusa, amb urpes, cabellera de serps,
una llengua llarga i unes dents punxegudes. La Medusa
va ser morta per Perseu.
|
Mosaic amb el cap
de la Medusa, Museu Nacional Arqueològic, Tarragona.
|
|
|
Griu, ceràmica grega, Musée
du Louvre, París (S.G.).
|
GRIU
Ésser amb cos de lleó i ales i cap d'àguila.
La seva doble natura el fa símbol del poder a
la terra i al cel.
|
|
|
HARPIES
Éssers horribles, normalment representades amb
la forma d'aus amb cap de dona o, de vegades, de dones
alades. Les seves urpes són temibles. Vivien
a les illes Estròfades del mar Egeu i raptaven
infants i ànimes de morts. Els Argonautes
van reeixir a dominar-les. |
Relleu d'una
harpia robant un infant, British Museum, Londres (S.G.).
|
|
|
Minotaure, Museu Arqueològic
Nacional, Atenes (S.G.).
|
MINOTAURE
Ésser amb forma humana però amb cap de
toro. Fill de Pasífae i d'un toro enviat per
Posidó. De seguida que va néixer, Minos,
marit de Pasífae i rei de Creta, va tancar-lo
dins el Laberint, on va viure fins que Teseu el va matar.
Vegeu el mite del Laberint
de Creta.
|
|
PEGAS
Cavall alat i volador engendrat per
Posidó, va néixer de la sang de Medusa
en ser decapitada per Perseu. Bel·lerofontes
va reeixir a capturar-lo i el va muntar per vèncer
la Quimera i
les amazones, fins que, endut per l'orgull, va pretendre
volar fins a l'Olimp. Mentre s'enlairaven Pegas el va
precipitar al buit i va arribar sol a l'Olimp, on Zeus
el va convertir en un dels seus cavalls.
|
Bel·lerofontes,
muntat sobre Pegas, mata la Quimera, mosaic, Museu Arqueològic
de Catalunya, Barcelona (S.G.).
|
|
|
Quimera, ceràmica grega,
Musée du Louvre, París (S.G.).
|
QUIMERA
Ésser monstruós amb tres caps diferents:
un de lleó, un altre de cabra i un tercer de
serp, al final de la cua. La Quimera treia foc per la
boca i devorava gent i bestiar. Bel·lerofontes
va aconseguir matar-la acostant-s'hi per l'aire sobre
Pegas i enfonsant
en la seva gola una llança amb una punta de plom,
que es va fondre amb el foc que exhalava i la va ofegar.
|
|
|
Sirena, terracotta, Museu Grecoromà,
Alexandria (S.G.).
|
SIRENES
Divinitats marines amb cap i pit de dona i la resta
del cos d'au. Vivien a les costes de Sicília,
on amb els seus cants encisadors atreien irresistiblement
els mariners fins que el seu vaixell s'estavellava contra
les roques de la costa. Solament Ulisses va saber com
resistir al parany del seu encant.
|
|
|
|
Webs d'interès:
On
the Medusa of Leonardo da Vinci, in the Florentine Gallery:
Poema de Percy Shelley sobre la pintura del cap de la Medusa apòcrifament
atribuïda a Leonardo de Vinci, Galleria degli Uffizi, Florencia,
original anglès i traducció castellana de Miguel Ángel
Montezanti, publicat dins la revista digital Saltana.
|
|
