Igual que a gairebé totes les societats antigues, a Roma va existir l'esclavitud en tots els períodes de la seva història i a tota l'extensió dels territoris que dominava. Tanmateix l'ús massiu dels esclaus com a mà d'obra i un percentatge molt gran del total de la població (estimat en un 35%) -els dos trets que caracteritzen una societat i una economia esclavista, és a dir basades en l'esclavatge- solament es donaven en la Itàlia romana a partir de les grans conquestes del segle II a.C. - i en la resta de pobles de l'antiguitat només a Atenes. En la resta de l'Imperi romà la mà d'obra de l'agricultura o de les manufactures era majoritàriament lliure o estava subjecte a diversos sistemes de dependència segons els usos locals (equiparables als serfs medievals).
La procedència dels esclaus
Els esclaus es compraven en mercats que hi havia a les ciutats de tot l'Imperi, però quins eren els mitjans emprats pels romans per abastir-se d'esclaus?:
- Els enemics vençuts i capturats en les guerres d'expansió o de conservació que els romans van fer quasi contínuament durant els períodes republicà i imperial. En les conquestes els romans arribaven a esclavitzar els habitants de poblacions senceres com a càstig si hi havien oposat una resistència especialment ferotge. Per exemple en la destrucció de Cartago que va posar fi a la tercera guerra púnica. Per aquest motiu alguns pobles o ciutats com Numància van preferir suïcidar-se en massa abans de rendir-se als romans.
- La reproducció de la mateixa població esclava: els fills de les esclaves, anomenats uernae, naixien i creixien esclaus, tant si eren fills d'altres esclaus com de ciutadans lliures -era el cas dels fills que pogués tenir l'amo amb les seves esclaves. Sovint els propietaris permetien als esclaus viure en unions familiars i els estimulaven perquè tinguessin descendència, però en qualsevol moment podien desfer aquestes unitats familiars, que no tenien cap validesa jurídica.
- Els infants abandonats eren recollits sovint per ser criats com a esclaus.
- El comerç amb pobles de més enllà de les fronteres de l'imperi.
- La pirateria i el bandidatge: malgrat les diverses campanyes contra els pirates empreses pels romans, la navegació pel Mediterrani continuava patint la plaga dels pirates, igual que els camins terrestres no van deixar mai d'estar exposats al perill dels bandits. Quan uns viatgers queien en mans de pirates o bandits i no eren alliberats per mitjà del pagament d'un rescat, corrien el risc de ser venuts com a esclaus.
L'esclavitud en el dret romà
El dret romà assimilava els esclaus a qualsevol tipus de possessió i els definia com a "instruments amb veu" (instrumentum uocale) només tardanament va atenuar en alguna mesura els drets dels amos sobre ells. Així doncs, l'esclau no tenia pràcticament cap dret legal:
- des d'un punt de vista jurídic no podia casar-se ni tenir família ni tenir propietats,
- l'amo tenia damunt seu el dret de vida i mort, de castigar-lo de la manera que considerés oportuna i de torturar-lo.
- a diferència dels ciutadans, els esclaus podien patir turment per tal de castigar-los, d'obligar-los a confessar o a donar testimoni en un procés legal.
Un esclau podia esdevenir lliure (llibert) si així ho decidia el seu amo, sigui perquè aquest volgués premiar els molts anys de servei i fidelitat o sigui perquè l'esclau la hi pagava amb el seu peculi. El peculi (peculium) era el conjunt de diners o pertinences que l'esclau havia reunit amb seus seus propis guanys i dels quals podia disposar, sempre d'acord amb el seu amo, que n'era el propietari legal i el podia "recuperar" en qualsevol moment. La manumissió era l'acte jurídic pel qual l'amo concedia la llibertat a un esclau, realitzat per un d'aquests tres sistemes:
- davant el censor en el moment de fer el cens, on quedava introduït el seu nom com a ciutadà,
- per una declaració davant un magistrat o un governador provincial,
- en el testament, en aquest cas podia ser condicionat a determinats pagaments o serveis.
La diversitat de l'esclavitud romana La possessió d'esclaus variava molt segons el nivell econòmic: podia anar des d'un sol esclau en una família pobra fins als centenars o milers i tot posseïts pels propietaris més rics. Mentre que en les cases pobres els pocs esclaus havien de fer de tot, les cases i hisendes més grans el treball dels esclaus solia arribar a graus molt elevats d'especialització -per exemple caçador d'ocells, massatgista, dida, porter, ja que algunes d'elles demanaven unes condicions específiques o una formació més o menys llarga... El conjunt dels esclaus pertanyents a un amo ric es dividia fonamentalment en familia urbana -el servei domèstic, que vivien i servien en les domus- i la familia rustica -el serveis de les finques rurals, les uillae rusticae o urbanae, que funcionaven sovint com a grans empreses autosuficients. |
|
En la societat romana els esclaus feien tot tipus de feines, des de les més qualificades -metge, preceptor, administrador, gladiador, enginyer, arquitecte - fins a les que eren menys ben considerades -miner, llaurador, peó d'obra. Òbviament la preparació i el preu dels esclaus variava molt i també les condicions de vida dels uns i dels altres era molt diferent: des del luxe en què vivien uns pocs fins a les condicions infrahumanes que patien els miners. Els esclaus domèstics vivien en habitacions (cubicula) separades de l'àrea dels amos, els rurals vivien en cubicula de les uillae o de vegades encadenats en cel·les col·lectives (ergastula). En moltes feines, com les obres públiques, esclaus i homes lliures treballaven colze amb colze.
Un esclau treballava pràcticament tota la seva vida, des del moment que, encara infant, podia fer les feines més senzilles (pastors, artesania) fins a la vellesa. Alguns esclaus ascendien en la jerarquia fins a llocs de gran responsabilitat, fins i tot en un alt càrrec de l'administració imperial. Podien gestionar una finca o una empresa important, atès que molts senadors, a qui la llei prohibia dedicar-se al comerç o a la banca, utilitzaven en aquests negocis intermediaris que solien ser esclaus o lliberts, atès que els podien tenir més controlats. D'aquesta manera una minoria d'esclaus o de lliberts tenien paradoxalment més possibiltats d'enriquir-se que la majoria de ciutadans lliures de condició humil. La mateixa diversitat de situacions i orígens nacionals que es donaven entre els esclaus els impedien veure's a si mateixos com una classe amb interessos homogenis. En conseqüència la resistència dels esclaus rarament es traduïa en revoltes com la d'Espàrtac o en l'atac violent contra els amos sinó que, en general, prenia formes més indirectes (sabotatges, furts, passivitat laboral...). Les condicions dels esclaus van millorar poc al llarg dels segles, tot i que es van promulgar algunes lleis que pretenien mitigar els maltractaments arbitraris. Tampoc el triomf del cristianisme no va suposar cap canvi important en l'extensió o l'estatut de l'esclavitud. |
Infant esclau, MNAT, Tarragona (S.G), |
 |
 |
|
 |
||