L'organització política de la república romana es basava en un corpus no sistemàtic de lleis promulgades al llarg del temps. Algunes de les lleis aprovades en el passat havien esdevingut obsoletes i s'havien caigut en l'oblit, mentre que altres havien patit modificacions amb l'ús. El manteniment i alhora l'evolució paulatina del sistema estava assegurat, d'una banda, pel caràcter conservador dels romans i, de l'altra, pel seu sentit pragmàtic. En efecte la reverència per la tradició (mos maiorum) impedia introduir-hi canvis radicals, però en la pràctica es tendia a adaptar les institucions tradicionals a les noves circumstàncies, de vegades tergiversant-le si així convenia. Això és el que va permetre la dictadura de Cèsar o la transició al principat.
L'Estat estava governat d'una banda pel senat i les assemblees i, de l'altra, pels magistrats, càrrecs públics elegits per l'assemblea cada any.
 |
 |
|
 |
||