L'ÈPOCA D'AUGUST (31 A.C.-14 D.C.)

La instauració del règim imperial

La victòria militar sobre els seus enemics i rivals en el decurs d'unes guerres acarnissades, juntament amb les immenses riqueses que havia obtingut a títol privat, van permetre a Octavi consolidar el seu poder concentrant en la seva persona els càrrecs més alts de l'Estat, de l'exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontífex màxim):

• primer va ser cònsol durant diversos anys consecutius, després va deixar la màxima magistratura per prendre la potestat del tribunat de la plebs (potestas tribunicia), amb el seu poder de veto;
• va conservar el govern de les províncies (procònsol) on hi havia operacions militars en curs: així retenia el comandament suprem de totes les forces armades (imperium);
• va esdevenir el primer dels senadors (princeps senatus), amb una autoritat moral per sobre dels altres. A més a més, amb els poders de censor que li van ser atribuïts controlava l'accés i la permanència al senat.

A diferència de Juli Cèsar, assassinat a causa de la seva pretesa intenció de convertir-se en rei, Octavi August va tenir l'habilitat de mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, tot tergiversant-les, però. Però les reformes van suposar de fet la instauració d'un nou règim basat en el poder unipersonal de l'emperador o príncep. En efecte, les asemblees populars van quedar buides de contingut i el senat va anar perdent prerrogatives, ja que, si bé els magistrats acabarien per passar a ser elegits pel senat en comptes dels comicis, en realitat es votaven els candidats aconsellats pel príncep.

Octavi August va posar les bases de la política imperial posterior:

• Desenvolupament d'una classe d'alts funcionaris nomenats pel príncep (prefectes i procuradors) que van anar prenent llocs claus en el govern i en l'administració provincial, tot retallant els poders tradicionals dels magistrats, així com de secretaris, sovint lliberts... D'aquesta manera es va racionalitzar l'administració i la recaptació fiscal de les províncies, limitant l'arbitrarietat dels governadors i suprimint els publicans, i la classe eqüestre va trobar en aquest nou funcionariat la seva pròpia carrera política, diferent de la de la classe senatorial, amb la intenció d'aconseguir la concòrdia entre els dos ordres superiors. El cim de la nova administració imperial eren els prefectes. En el futur tindrien un gran paper polític els prefectes del pretori o caps de la guàrdia pretoriana, guàrdia que constituïa un nombrós i privilegiat cos d'elit de l'exèrcit romà, establert a Roma com a guàrdia personal de l'emperador i protecció d'Itàlia, desproveïda de legions.
• Inici del culte imperial: el seu antecessor Cèsar, l'emperador i la seva família van rebre honors divins i a ser divinitzats un cop morts amb temples i sacerdots propis, amb l'objectiu de legitimar el seu poder i cohesionar els seus dominis.
• Panem et circenses 'pa i jocs de circ': per tal de guanyar-se el suport de la plebs August i els emperadors següents distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d'amfiteatre.
  

Pau civil, guerra a les fronteres

Després d'un segle de guerres civils Octavi va aportar sobretot l'esperança en una pau duradora i per això els romans van acceptar, en general, el nou sistema polític, malgrat que a la pràctica va suposar la fi de les llibertats republicanes. Així l'any 27 a.C. Cèsar Octavi va ser anomenat August pel senat en agraïment als serveis a la pàtria, i va governar quaranta-cinc anys fins a la seva mort, anys que certament es van caracteritzar per la pax romana, una llarga pau interna que va dur prosperitat no solament a Roma sinó a tot l'Imperi, amb el desenvolupament de la indústria i el comerç.

La pau d'August va significar la fi de les confrontacions civils però no la fi de les guerres amb els pobles fronterers. De la mateixa manera que August va establir les línies mestres del que seria el sistema imperial durant dos segles, també va deixar embastits el que haurien de ser els límits bàsics de l'Imperi. Una sèrie de campanyes militars dutes a terme al llarg de quasi tot el seu regnat van buscar l'objectiu de consolidar les conquestes ja fetes i cercar les fronteres més segures que permetessin afermar els dominis romans.

• Eliminats Cleòpatra i els seus fills, la primera annexió va ser Egipte, el més gran productor de blat del Mediterrani, no pas com una província ordinària, sinó com un domini directe del príncep, governat per un prefecte.
• Després de la mort del rei Herodes, protegit per August, Judea va passar a ser província romana.
• EI principal enemic de Roma era l'Imperi part, amb el qual finalment es va arribar, per mitjans diplomàtics, a acordar la frontera al riu Eufrates.
• Aconsegueix sotmetre els últims reductes encara indòmits de la Gàl·lia i la Hispània (càntabres i asturs)
• Assegura els Alps per al domini romà i estén les conquestes fins al Danubi amb les noves províncies de Rètia, Nòric, Pannònia i Mèsia.
• L'intent de conquerir la Germània fins a l'Elba se salda amb un fracàs estrepitós i els exèrcits romans es van haver de retirar de nou rere el Rin.

Art i propaganda: el poder de les imatges i de les paraules

Sobre la base ideològica del retorn als valors tradicionals (mos maiorum), August va emprendre un ambiciós programa per regenerar moralment els romans i per refer el seu orgull nacional. Amb aquesta finalitat va emprendre una restauració religiosa, va promulgar lleis contra l'adulteri i a favor del matrimoni i la natalitat, i va aconseguir guanyar per a la seva causa, per mitjà del seu col.laborador Mecenas, molts dels grans literats del moment, com els poetes Virgili i Horaci o l'historiador Livi, que van contribuir lliurement a divulgar els ideals augusteus.