L'ORIGEN DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

A partir de la caiguda de l'Imperi (s. V d.C.) va desaparèixer el poder central que mantenia la unitat cultural i lingüística, i el llatí es va disgregant en diverses parles o varietats dialectals que al s.VIII ja es poden considerar llengües noves, anomenades genèricament romanç durant l'edat mitjana i en l'actualitat llengües romàniques. Cal tenir en compte, però, que aquestes llengües provenen no pas del llatí literari sinó del llatí vulgar.

Diversos factors expliquen la diferenciació dialectal del llatí que va originar les llengües romàniques:

Mausoleu de Teoderic, rei dels ostrogots, 520, Ravenna (S.G.)

  • el substrat: influència que la llengua que es parlava abans de l'arribada dels romans deixa en el llatí de cada territori. Per exemple en català el substrat de l'iber i del basc dóna mots com 'esquerra' o 'pissarra'.
  • Procedència dialectal i social dels colonitzadors, és a dir la regió d'Itàlia o la classe social.
  • La facilitat de comunicació amb el centre: la zona mediterrània manté un contacte més estret amb Roma i, per tant, hi arribaven ràpidament les innovacions lingüístiques de la capital, mentre que costava més que arribessin a l'interior.
  • Les unitats polítiques posteriors a l'Imperi romà van mantenir més fortament els lligams entre elles i van conservar la unitat lingüística.

Mapa del llatí i les llengües romàniques