CICERÓ FILÒSOF
La finalitat de l'obra filosòfica de Ciceró és presentar en llatí la filosofia grega. No és doncs una obra original, sinó eclèctica, ja que recull idees de diversos filòsofs grecs, des de Plató a l'estoïcisme passant per l'escola peripatètica, sobretot al voltant de temes ètics. El seu mèrit és la capacitat de síntesi, la claredat expositiva, generalment en forma de diàlegs i, sobretot, la creació de tot el llenguatge filosòfic llatí, després que Lucreci l'hagués trobat a faltar anys abans. Val a dir que no va tenir gaire èxit entre els seus contemporanis, perquè els romans cultes solien llegir filosofia en el grec original. No va ser fins a l'antiguitat tardana que va adquirir un paper divulgador important, igual que durant el Renaixement.
|
Escrits morals |
|
| El millor de la seva obra filosòfica són els escrits morals. En Els límits del bé i del mal i les Tusculanes defensa una norma de vida pròxima a l'estoïcisme, en considerar la virtut com el mitjà d'aconseguir la felicitat, en oposició a la doctrina epicúria, segons la qual és el plaer. L'amistat és una breu però fina anàlisi de l'amistat, de la seva naturalesa i les seves limitacions. | |
Ciceró al costat d'Aristòtil en un capitell del Palazzo Ducale de Venècia (S.G.).
|
|
 |
 |
|
 |
 |
