LUCRECI I LA NATURA: LA FILOSOFIA FETA POESIA

Titus Lucreci Car va viure a Roma durant la primera meitat del segle I a. C. De la seva vida no se'n sap pràcticament res, però tenim la notícia que es va suïcidar. L'única obra coneguda de Lucreci és La natura (De rerum natura), un llarg poema en hexàmetres que va quedar sense una revisió final per la mort de l'autor. Amb La natura Lucreci pretenia donar a conèixer la doctrina d'Epicur, fent-la més atractiva amb la poesia, tot i que l'epicureisme era per principi contrari a la poesia. Es tracta, doncs, d'un poema didàctic de tema filosòfic.

L'obra es compon de sis llibres, que es poden agrupar en tres grups de dos:

  • I i II: se centren en la física epicúria. L'obra s'inicia amb una invocació a Venus, entesa com una personificació de la bellesa del món. Més endavant explica els principis i les propietats fonamentals dels àtoms. A la natura només hi ha matèria i buit. Tota matèria està formada per àtoms, partícules indivisibles i eternes. Aquests estan sempre en moviment i formen totes les coses existents, que neixen quan els àtoms s'agrupen i moren quan es disgreguen. També el nostre món ha nascut i morirà lentament.
  • III i IV: estan dedicats a la natura de l'home i a la sensació. L'home té ànima i esperit, compostos d'àtoms de vent i mortals com el cos. Així doncs, no hi ha res després de la mort i és estúpid tenir-ne por. Els sentits són la primera font de coneixement.
  • V i VI: expliquen la naturalesa de l'univers. El sol, la lluna, la terra, el cel i els astres no són divinitats, ja que els déus viuen a part del món. Per tant els déus no han creat el món ni hi intervenen mai sinó que tot ha nascut de l'agrupació dels àtoms. I la civilització l'han aconseguit els mateixos homes amb la seva experiència i el seu instint. De la mateixa manera exposa causes naturals per als fenòmens atmosfèrics, els terratrèmols, les erupcions volcàniques i les epidèmies, negant, doncs, que siguin degudes a la voluntat divina.

Venus d'Arle, s. I a.C.,
Musée du Louvre, París.

La finalitat de l'obra de Lucreci és lluitar contra la religió, per alliberar l'home de la por dels déus i de la mort que aquesta li infon, per mitjà de l'epicureisme. En diverses ocacions el poeta elogia Epicur com a salvador de la humanitat perquè ha demostrat que els déus viuen fora del nostre món i no s'immisceixen en els afers humans i que l'ànima mor amb el cos. Així doncs, la raó i la ciència vencen la religió en fer evident que tot té una causa natural i que cal admirar la natura i gaudir-ne però no témer-la.

Lucreci segueix fidelment les idees d'Epicur i, de fet, és una de les principals fonts per conèixer el pensament d'aquest filòsof, puix que resta molt poc del que ell mateix va escriure. L'originalitat de Lucreci, doncs, cal buscar-la no pas en el pensament que exposa sinó en la seva presentació. Al poeta es deu l'organització de les idees i els exemples que les il·lustren, sovint imatges de gran força poètica i imaginativa. També és indiscutible el mèrit d'haver aconseguit expressar conceptes abstractes i científics amb una llengua del tot natural per primer cop en llatí, ja que quan escriu la seva obra el llatí no havia desenvolupat encara un llenguatge filosòfic comparable al grec. Lucreci, doncs, fa un gran esforç per trobar equivalents llatins per als mots grecs emprats en filosofia i ciència. Així, tradueix la paraula grega atomoV ‘àtom', que en origen vol dir "indivisible", amb noms com elements primordials, cossos primers, llavors, corpuscles.