LA POESIA DIDÀCTICA: LES GEÒRGIQUES DE VIRGILI

Les Geòrgiques constitueixen un tractat d'agricultura en hexàmetres, dividit en quatre llibres: el primer sobre els conreus, el segon sobre el cultiu d'arbres, el tercer sobre la ramaderia i el quart sobre l'apicultura. Però l'objectiu real del poema de Virgili no és el d'ensenyar a fer les feines del camp sinó que se centra en el treball i la vida dels camperols romans per exaltar-los com la base de la grandesa de Roma en un moment en què els grans latifundis cultivats per esclaus i les guerres civils els havien estat fent abandonar les seves terres per anar a la ciutat, igual que els grans propietaris, que preferien la ciutat a les seves possessions rurals. Segons alguns estudiosos el poeta d'aquesta manera col·labora en el programa d'August de repoblar els camps i tornar a la vida pagesa i a les virtuts idealitzades dels antics romans. Altres autors neguen que August dugués a terme tal política i creuen que Virgili va voler justament convèncer el príncep i la classe dirigent de solucionar els problemes del camp itàlic.

Els principals models de les Geòrgiques són Els treballs i els dies del poeta grec Hesíode (s. VII a. C.), que és igualment un poema que tracta del treball agrícola, i La natura  de Lucreci. D'aquest darrer prové una certa influència epicúria, ja que la vida del camp permet atènyer la serenitat d'ànim que és la norma  de vida per a aquesta escola filosòfica. Tanmateix Virgili comença a mostrar a les Geòrgiques inclinació cap a l'estoïcisme, segons es veu en la proposta d'una moral de l'esforç: el camperol representa l'home que aconsegueix la joia amb el seu treball.

Feines agrícoles en el mosaic de Neptú, s. II dC., Museu del Bardo, Tunis.

 

Dotze segles de literatura llatina