OVIDI DESTERRAT: POESIA ELEGÍACA D'EXILI
L'obra que Ovidi va compondre a Tomis durant l'exili a què el va condemnar August consisteix fonamentalment en dos reculls d’elegies, les Tristes (Tristia) i les Pòntiques (Epistulae ex Ponto), formats per . Aquestes elegies adopten la forma de cartes enviades a diversos destinataris, entre els quals la seva esposa, amics i enemics, August i polítics opositors a l’emperador. En les elegies d’exili els temes són recurrents: la queixa desesperada per la seva situació, la demanda per intercedir a favor seu davant el príncep, la súplica pel perdó fins a rebaixar‑se a l’adulació i l’enyorança de la vida feliç passada i de les persones estimades que va deixar a Roma. És una poesia que neix del dolor i, per aquest motiu, resulta més sincera i profunda que l’anterior. El que pretén Ovidi amb aquestes cartes és sobretot no ser oblidat a Roma i remoure l’opinió pública perquè August li aixequi el càstig.
 |
 |
|
 |
 |
