SÈNECA, EL FILÒSOF QUE VA VOLER GOVERNAR

Text: Manel Garcia Sánchez / resum de S.G.

Luci Anneu Sèneca (c. 4 a.C.- Roma 65 d.C.) va néixer a Còrdova (Hispània Bètica) en el si de la família de l'ordre eqüestre. El pare, Sèneca el Vell, va ser un orador destacat i la seva mare, Hèlvia, era una culta matrona romana. De ben petit va marxar a Roma amb la seva tia. Allà va estudiar amb diversos filòsofs, però va ser l'estoic Àtal qui va deixar-li una empremta més profunda. L'any 31 va iniciar la seva carrera política, al llarg de la qual va exercir diverses magistratures i va demostrar el seu talent d'orador, que va provocar l'enveja de l'emperador Calígula. És molt probable que datin d'aquesta època la Consolació a Màrcia i La ira, dues obres de caire pessimista molt marcades pel desencís polític i el terror que dominava Roma.

L'any 41, a l'inici del principat de Claudi, Sèneca va rebre l'ordre d'exiliar-se a Còrsega acusat d'adulteri amb la germana de Calígula i Agripina, Júlia Livil·la. Tot indica, però, que l'origen de l'acusació va ser una conxorxa de palau. Durant l'exili va escriure la Consolació a Hèlvia i la Consolació a Polibi.

L'any 49, després de nou anys d'exili, Agripina va aconseguir del seu espòs Claudi el retorn de Sèneca a Roma per tal que esdevingués el preceptor del seu fill Neró, juntament amb Sext Afrani Burrus, prefecte del pretori, encarregat de formar-lo en les qüestions de política pràctica. La instrucció va durar cinc anys, fins l'any 54, quan Claudi va morir, presumiblement enverinat per Agripina. Tot seguit Neró es va convertir en el nou emperador i els seus dos preceptors van esdevenir els nous homes forts de Roma durant el seu primer quinquenni de regnat. D'aquest període daten l'Apocolocintosi i La clemència.

Les esperances dipositades en Neró aviat s'esvaïren, primer per l'assassinat, l'any 55, de Britànnic, fill de Claudi. Després, l'any 59, quan el príncep va ordenar l'assassinat de la seva mare Agripina. Tant Burrus com Sèneca van intentar aturar l'impacte que aquestes accions podrien tenir entre l'opinió pública, però el seu ascendent sobre Neró minvaria fins a esdevenir impotent per aturar les decisions d'un príncep convertit ja en un tirà. Finalment, el 62 li va ser concedit el permís per retirar-se de la vida pública i d'aquest període daten amb seguretat les Qüestions naturals i les Lletres a Lucili.

L'any 65 es va destapar la conspiració de Pisó, una conxorxa dirigida contra Neró en la qual es va veure implicat Sèneca. El descobriment va comportar la condemna a mort de tots els conjurats i Sèneca va rebre l'ordre de Neró de suïcidar-se. Va executar-la tallant-se les venes i bevent la cicuta, submergit en una banyera d'aigua calenta perquè fluís la sang de les seves venes. Un altre conjurat va ser convidat poc després al suïcidi, va ser Anneu Lucà, poeta i nebot de Sèneca.

En el període comprès entre el retorn de l'exili i el seu retir de la vida pública Sèneca va redactar les obres següents: La brevetat de la vida, La providència, La serenitat, La constància del savi, La vida feliç, L'oci i Els beneficis. D'aquestes, les sis primeres, juntament amb les ja comentades Consolacions i La ira, formen el conjunt d'obres mal anomenades diàlegs. La seva datació no és prou precisable.

La majoria de les seves obres són filosòfiques, però també va escriure tragèdies i una sàtira (Apocolocintosi).

Dotze segles de literatura llatina