ELS FUNERALS Així que algú moria els seus familiars començaven els rituals fúnebres cridant el seu nom (conclamatio). Un cop rentat, ungit d'oli i vestit amb les millors robes, el cos s'exposava durant diversos dies en l'atri de la casa als ulls de parents, amics i coneguts que hi acudien. El dia del funeral acompanyaven el mort a través dels carrers fins a la sepultura, amb músics, ploraneres professionals i un maniquí ajagut en un llit que simulava el difunt. Si el difunt era noble, en la processó hi participaven també actors o esclaus amb els rostres coberts per les imagines o màscares dels seus avantpassats, i es pronunciava un elogi fúnebre del mort en el fòrum. Després de donar-li sepultura, es feia un banquet fúnebre. Al cap nou dies es tancava el dol amb un sacrifici (nouemdiale). Atès que la llei prohibia la sepultura dins el recinte urbà, el lloc d'enterrament era a l'exterior de les ciutats, generalment a la vora de les vies, no gaire lluny de les portes, on s'arribaven a acumular sepultures fins a formar necròpolis. Com en el món actual, a la Roma antiga coexistien dos ritus d'enterrament, la cremació i la inhumació, tot i que amb diferències socials i temporals. La cremació va ser la més freqüent des del segle II a.C. fins al s. II d.C., quan es va generalitzar la inhumació. En el primer cas el cos era cremat en una pira, que un parent encenia amb una torxa, i les cendres guardades en una urna sepultada en la tomba, mentre que en el segon era sepultat en taüt dins una fossa o en un sarcòfag. Una estela, un altar o un pedestal recordava el mort amb una inscripció (epitafi) normalment dedicat als seus déus Manes -abreviat D. M. (S.) Diis Manibus (Sacrum). Sovint s'enterraven amb el mort alguns dels seus objectes personals: una espasa, joies o, si era un infant, joguines. A banda de la fossa comuna, on anaven a parar els més pobres, alguns tipus de sepultures específiques són:
Webs d'interès:
|
||||||||||||||||||||
|