TOTES LES VIES DUEN A ROMA

A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa de viària que va acabar unint totes les províncies de l'Imperi. L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o sublevacions. Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies van adquirir més un valor comercial i administratiu que no militar. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Herculea, anomenada més tard uia Augusta, paral·lela a la costa. Aquesta va ser la primera que es va construir a la península Ibèrica, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat aleshores més important, amb l'entrada a través dels Pirineus.

Maqueta de la construcció d'una via, Museo de Carranque, Toledo (SG), que mostra els diversos estrats de la seva construcció:

  1. statumen: fonament de pedres de mida mitjana.
  2. rudus: capa de sorra o grava.
  3. nucleus: estrat de pedres triturades.
  4. pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.
  5. fileres de pedres que en delimiten l'amplada.

Via a Òstia, Itàlia (S.G.).

Les vies principals es feien amb una estructura molt sòlida. Es començava marcant-ne els marges amb dues fileres de pedres verticals, després buidaven la terra d'entremig i ho tornaven a omplir de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses o còdols lleugerament convexa per evitar-hi els bassals. L'amplada podia ser molt variada: dels 2'40 m. als 12 m. El traçat de les vies era projectat perquè s'adeqüés al terreny i per aconseguir l'itinerari més curt. Per això seguien una línia recta sempre que es podia, utilitzant ponts per travessar barrancs o rius i estructures de fusta per salvar aiguamolls. Els ponts es construïen procurant estalviar material i per això solien tenir forma de falca, el mínim possible d'arcs i obertures addicionals.

Puente de Alcántara, Extremadura (SG).

Pont del Diable de Martorell.

 

Construcció d'un pont, exposició Artifex (S.G.).

Al costat de les vies es situava cada mil passos (1.481'5 m.) un mil·liari, una pedra cilíndrica que indicava la distància d'aquell punt respecte al principi o/i al final de la via i el nom de l'autoritat que l'hagués construïda o restaurada. El punt de partida de les calçades imperials era un mil·liari cobert d'or aixecat al fòrum de Roma. Al llarg de les vies que sortien de les poblacions es posaven les tombes, ja que era prohibit enterrar els morts dins els nuclis habitats.

Les vies no eren gaire segures sinó que els viatgers eren sovint assaltats per bandits i, per tant, els caminants o els que anaven amb carro s'ajuntaven en grups, de vegades amb escorta armada. A causa dels perills i de la poca capacitat de càrrega i la lentitud dels vehicles terrestres (60 km/dia) els viatges i el comerç a llarga distància es feia sempre que era possible per mar o per riu.

S'han conservat molts trams de vies fins a l'actualitat. L'encert en la trajecte de les calçades romanes és confirmat pel fet que moltes vies de comunicació modernes (carreteres, ferrocarrils, autopistes) coincideixen amb el seu traçat.

Webs d'interès:

  • Col·lecció d'imatges sobre enginyeria antiga (SG): transports, navegació, mineria, arquitectura, enginyeria civil i militar, hidràulica, ponts, vies.
  • Vías romanas (en castellà): erudita secció del portal Traianus elaborada per Isaac Moreno i dedicada a la xarxa viària romana en general i a algunes vies del nord de la península Ibèrica. Des de l'índex del mateix portal Traianus es pot accedir a d'altres seccions especialitzades en vies i ponts romans, per exemple, dos articles de Manuel Durán: "Análisis constructivo de los puentes romanos" i "Puentes romanos peninsulares: tipología y construcción".
  • Viae Romanae (en castellà, francès, italià, grec i anglès): web del projecte Les vies romanes al Mediterrani i a Europa, que pretén donar a conèixer les vies romanes: la seva història, geografia, informacions pràctiques i turístiques per visitar-les, un àlbum de fotos de les restes de vies, ponts, monuments... Prometedor.
  • El sender de la Via Augusta a Catalunya (en català): secció del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya Història de la Via Augusta, el relleu i el clima de la Via Augusta, etapes del sender, cartografia i banc d'imatges.
  • Via Augusta (en català i en castellà): secció de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat valenciana que descriu el pas de la Via Augusta per les terres valencianes, amb mapes de cada zona.
  • Portal de la Via Augusta en Andalucía (en castellà).
  • Intervenció arqeològica al Pont del Diable (Martorell) de Pere Izquierdo. S'hi pot veure quines parts romanes resten i quines són posteriors (medievals).
  • Via romana de Parpers (en català): secció del web La presència del món romà a l'entorn de la riera d'Argentona, del Grup d'Història del Casal de Mataró, dedicada al tram d'Argentona de la via romana de Parpers
  • El miliario extravagante (en castellà): web de la publicació trimestral a càrrec de Gonzalo Arias dedicada principalment a l'estudi de la xarxa viària de la Hispània romana, amb un mapa i un índex de ciutats romanes.
  • Carraquinea (en castellà): web de Carraquinea, plataforma per a la defensa de les carreteres romanes.