a.INTRODUCCIÓ

Les concepcions que una comunitat educativa té sobre les activitats relacionades amb l’aprenentatge escolar que els nens i nenes han de fer a casa, sovint es vinculen a diferents maneres d’entendre l’educació i d’incorporar i gestionar el temps de fora de l’àmbit escolar. Els anomenats “deures”, concepte aquest que respon a moments i requeriments educatius del passat, tenen interpretacions múltiples, s’entenen de forma molt diversa i fins i tot contradictòria.

El significat dels “deures” té unes connotacions que remeten a “idees” molt prefixades vinculades a un determinat enfocament de l’aprenentatge, parlem de treballs rutinaris, mecànics, de tasques que no s’acaben a l’escola, d’activitats que habitualment necessiten de l’acompanyament i supervisió de les famílies,...

Aquesta problemàtica ha suscitat, de fa temps, un interès en les famílies i en l’equip docent de la nostra escola. Immersos en la necessitat de compartir des de diferents mirades la reflexió conjunta d’una idea col·lectiva i meditada sobre aquestes activitats que transiten des de l’escola a casa i a l’inrevés, vam poder materialitzar una trobada molt interessant, agradable i profitosa en la que ens vam ajuntar a prop del centenar de persones.

Aquesta situació de diàleg entre els pares, mares i mestres, ens va permetre conversar des d’una situació d’horitzontalitat en la que vam poder compartir certeses i neguits des de la coresponsabilitat. Vam poder gaudir d’una trobada en la que, en paraules de molts dels presents: “valorem el fet de trobar-nos tanta gent per parlar del què ens interessa, amb objectius comuns, amb veu pròpia i en un entorn de confiança i complicitat...”

En la presentació totes ens vam atorgar l’autoritat mútua per PODER COMPARTIR LES NOSTRES EXPECTATIVES, CERTESES I DUBTES... En un ventall d’intervencions i d’interpretacions diverses vam anar més enllà d’un debat sobre els deures, per poder compartir les nostres idees sobre l’aprenentatge i la construcció creativa del temps dels nostres infants. Com diu el títol d’aquest text : “ Vam començar parlant de deures i vam acabar parlant de desig i les passions de l’aprendre..”

Les famílies van plantejar els seus interrogants i neguits i van sentir la necessitat d’expressar, com aquest tema es viu de forma diversa des de casa. L’equip docent també va anar explicitant les idees que anaven sorgint en el diàleg des de les concepcions pedagògiques del projecte educatiu.

• Què demana exactament l’escola en cada tasca encomanada?
• Hi ha diferents percepcions: la necessitat de que les propostes siguin concretes a la descoberta de propostes obertes en la que es viuen aquestes activitats com una oportunitat de compartir, explorar i elaborar activitats desconegudes i engrescadores...
• Com i fins a quin punt cal o s’ha d’ajudar o acompanyar als infants a l’hora de fer les tasques?
• Les activitats que es fan a casa com una manera d’establir vincles entre l’escola i casa nostra, com un motiu de relació entre el temps de l’escola i el temps de la llar.
• La gradació, esperada o suposada, de la complexitat i la quantitat de tasques segons els nivells educatius.
• La segona vida dels deures (de tornada a l’escola): com es recull, com es corregeixen, com s’amplien els horitzons de l’aula...
• La família com entorn més o menys ric per acompanyar els aprenentatges dels infants a l’escola.
• ...

Va quedar clar a partir de totes les intervencions, que compartim i partim d’un model pedagògic en el que considerem que tot el temps viscut tant a l’escola com a casa és un projecte de vida, tot és vida, tot hauria de ser desig d’aprendre. El que aprenem a l’escola i el que aprenem fora de l’escola està interrelacionat, tot forma part de la nostra vida. Quan compartim històries i quan tot el que fem a casa i a l’escola viatja i transita, es complementa i construeix interrelacions entre la família i l’escola.

Des de l’escola no abordem la polèmica, “deures sí, deures no”, com hem dit abans, sinó que entomem tots plegats, d’una manera compartida, aquestes preocupacions i aquest debat intentant dotar de contingut i sentit a les activitats vinculades a l’aprenentatge escolar, independentment del marc en el que es produeixen.

No veníem a votar “Deures sí o deures no”, sinó que l’objectiu era compartir i debatre quin és el contingut que donem a aquestes situacions per tal que estiguin plantejades des del desig de l’infant, que siguin propostes properes, creatives i que afavoreixin el compromís i l’autonomia de la gestió del temps a casa. A l’aula també hi ha un treball que posa l’èmfasi en la presa de decisions i el compromís per portar endavant el teixit d’aprenentatges que de forma compartida anem construint.

Parlem de “deures” com una possibilitat, i no com una obligació, parlem de deures des de l’oportunitat de comprendre’ns a nosaltres mateixos, als altres i al món. No considerem que amb “els deures” només puguem afavorir la creació de rutines i hàbits, valorem que ben plantejats poden ajudar-nos a establir vincles entre casa i l’escola. Volem crear entorns rics ens moments compartits i que els infants disposin d’un espai/temps que els ajudi a vincular-se amb el que són, amb el que pensen, amb el que senten... en definitiva, amb la seva identitat i benestar, i vagin aprenent a transitar amb autonomia.
Aquest espai de diàleg, ha estat pensat per establir un marc d’actuació coherent amb la visió pedagògica que tenim des de la Perspectiva educativa dels projectes de treball. Aquests espais ens haurien de servir per compartir el nostre temps i que obeeixi a les necessitats, desitjos i passions dels infants.

b. Un aspecte recurrent que va suscitar moltes intervencions va ser el de LA VIDA I EL TEMPS DELS INFANTS: LA GESTIÓ DEL TEMPS DES DE LA PASSIÓ I EL DESIG PER APRENDRE:

Les següents idees claus que van anar sorgint en les diferents intervencions parlaven de la importància en la vida dels infants, del seu temps, del sentit i el significat que tenen les coses per a ells i els motors que els posen en marxa.

• Vam explicitar diferents àmbits del temps dels infants i la seva gestió: el temps de l’escola, els aprenentatges que generen les activitats esportives i culturals que fan en les extraescolars, el temps “d’avorrir-se”, d’estar en família, en l’entorn urbà del barri, de la ciutat, el temps de gaudir de l’amistat...
• En el diàleg vam anar rescatant la idea del temps en clau social: “estem parlant de temps per compartir, per tenir interès en saber el què fan i per què ho fan, no és un aprenentatge individual, és social, ho han de descobrir dins i fora de casa i de l’escola”
• Els interessos, els desigs, els reptes i els compromisos que comporten aquestes activitats del temps de fora de l’escola han de representar un motor d’aprenentatge que no respongui a un deure, sinó que ha respondre i correspondre a un desig i, si s’escau, a un compromís personal amb repercussions col·lectives.
• Des del punt de vista dels reptes personals vam estar d’acord en que la proposta de fer activitats a casa, no és una tasca que hagi de sortir setmanalment com una activitat prefixada, ja que pot tenir periodicitat diversa i pot anar sorgint alhora que els projectes vagin avançant i vagin emergint problemes, preguntes o desitjos. El sector de mestres no descarta que també hi pugui haver moments en que els infants, segons les seves necessitats, puguin tenir uns deures a la carta per millorar o aprofundir en qüestions específiques.
• És important també el temps d’aprenentatge dels seus hàbits, la construcció de l’autonomia, de poder plasmar els seus interessos, d’aprendre a planificar, d’assumir els compromisos personals,...
• El compartir el temps amb els altres és fonamental.
• Estem d’acord en potenciar allò que els agrada i entusiasma, allò que té relació amb els interessos de cadascun, amb el compromís en les indagacions i recerques sobre temes que els apassionen i volen explorar, sobre les seves aficions... Feines amb sentit connectades amb la feina que s’està fent a l’aula.
• És important que puguin dedicar el temps a allò que connecta amb ells, a allò que forma part de la seva vida i que representa un repte per l’infant.
• Que l’ infant/família/escola/vida... és un continu on les persones estem en permanent interacció. Les caselles aïllades no ajuden ni en les relacions, ni en els sabers, ni en la construcció dels coneixements i per tant a la construcció coherent de la personalitat de l’infant

c. L’ESCOLA VIVA

Vam situar la idea d’una escola viva immersa en un projecte educatiu que es va construint en la idea i la pràctica que el que anem fent va evolucionant. L’equip docent introdueix molts elements de reflexió sobre aspectes diversos en els seus moments de trobada i en les formacions internes anuals. L’escola es repensa contínuament i els conceptes següents representen conceptes claus de la nostra filosofia d’escola: diversitat i riquesa, compromís, acompanyament i acolliment , complexitat i crítica, oportunitat ...

d. PREOCUPACIONS PEL FUTUR:

El trànsit a la educació Secundària també va ocupar part de l’espai de diàleg. Alguns dels comentaris que van sorgir platejaven la preocupació de que un model educatiu tan diferent del que hi ha a la majoria d’Instituts de Secundària pogués representar un problema en l’itinerari d’aprenentatge dels infants. I també hi va haver testimonis que van explicitar les opinions següents:

• Hi va haver testimonis variats i diversos sobre la bona competència de l’alumnat de la Dovella que està en els diferents instituts: tenen hàbits importants de lenta adquisició que donen eines bàsiques per l’aprenentatge: autonomia, treball de grup, capacitat de relacionar i integrar aprenentatges, d’organització personal, d’estructuració de treballs, de plantejament de preguntes interessants, d’habilitat en les recerques, d’explicar-se en públic, de defensar les idees,......
• Les proves de competències bàsiques, normalment estan lleugerament per sobre de la mitjana de centres similars, ens indiquen que el plantejament de l’escola està en una bona línia, pel que a aquests aspectes avaluats es refereix.
• Cal que ens desangoixem i que confiem en els infants i les seves capacitats... saben definir què volen, què els fa falta, què desitgen...
• El que fem ha de tenir sentit ara. Aprendre pel present amb sentit, també és aprendre pel futur.

F. CONCLUSIÓ

Finalitzar amb una declaració de sentiments, benestar, possibilitat de compartir motivacions, explicar neguits i parlar amb llibertat.

“És molt encertada aquesta dinàmica de participació per aprendre i escoltar molt” “Volem més moments màgics en els aprenentatges dels nostres fills/es”