El full de càlcul et permet treballar amb grans quantitats de dades de forma eficaç ja que els càlculs es fan de forma automàtica.  Començarem per construir la taula de freqüències per poblacions bastant extenses. Farem dos exemples.

Exemple 1

Aquest exemple està preparat en el full de càlcul NotesInstitut. En ell hi ha dues llistes de notes, la primera correspon a les notes del 120 alumnes de quart d’ESO d’un institut A i la segona, a les notes de matemàtiques dels 148 alumnes de quart d’ESO d’un altre institut B. Les dades estan tretes directament de les llistes d’avaluació, sense ordenar per notes.

Ja hi ha construïda la taula de freqüències corresponent a les notes de l’institut A.

1)      Obre el full de càlcul i observa les llistes de dades i com està construïda la taula de freqüències:

Per comptar la freqüència de cada nota es fa servir la funció COMPTASI

S’ha d’escriure de la següent manera:

            COMPTASI (rang , valor)

On el rang és el conjunt de cel·les on s’ha de buscar les notes que s’han de comptar i valor és la nota que s’ha de comptar.  Per exemple, quan s’escriu de la següent manera:

COMPTASI (A3:A122 , 5)

Es com dir a l’ordinador. “Si quan vagis mirant les cel·les que hi ha entre la A3 i la A122, trobes un cinc, el comptes“ . Per tant, per saber la freqüència de la nota 5, escriurem aquesta funció a la casella on vull que apareix-hi el resultat d’aquest recompte.

Observa que aquesta és la fórmula que hi ha a la casella  E8. El seu resultat és 26.

De fet, la fórmula és una mica diferent però és equivalent: en comptes del 5 s’ha escrit D8 que és la casella on hi ha el 5, i el rang de les cel·les s’han escrit

símbols $:  A$3:A$122. Aquests dos canvis s’han fet perquè, una vegada escrita un fórmula, les altres es puguin copiar directament d’aquesta i, així, no haver d’escriure una a una totes les fórmules. Quan copiem, el valor de la nota anirà canviant (5, 6, 7, 8, . . .) i en canvi  el nom de les caselles A$3:A$122 no canviarà.

Observa  les onze fórmules que hi ha a les caselles de la columna E.

2)      De forma semblant, construeix la taula de freqüències corresponent a l’institut B. Fes-ho on hi ha els títols preparats.

Desa el teu full de càlcul. Obre el document de text que vas crear en la unitat anterior InformePractiquesNomTeu.odt i amplia’l resumint el que has fet: poses el títol, copies les dues taules de freqüències i fas una explicació. Desa-ho.

Exemple 2

Aquest segon exemple està en el full de càlcul  Flors de lliris. Correspon a un fitxer amb 600 dades numèriques que va ser recollides per Edgar Anderson (un botànic d' U.S.A.) en 1935 i són les mesures en centímetres de la llargada i l’amplada dels sèpals i dels pètals de 50 flors de tres espècies de lliris.

1)      Obre el full de càlcul i observa les quatre llistes de dades. Hem construït la taula de freqüències que correspon a les dades de la primera columna, la llargada dels sèpals. Observa les fórmules que hem utilitzat i llegeix les explicacions següents.

Primer hem calculat el valor màxim i el valor mínim de totes les dades de la primera columna, a les cel·les G2  i  G3 , fent servir la funció MAX(A2:A151) i la funció MIN(A2:A151).

Després hem construït la columna de les x_i , col·locant aquest valor mínim,  4,3  al principi de la columna. A la cel·la de sota hem col·locat una fórmula que li suma 0,1 a aquest 4,3. Hem copiat, de forma múltiple, aquesta fórmula a les cel·les de sota fins a aconseguir el valor màxim 7,9.

La columna de les freqüències l’hem omplerta de la mateixa manera com ho hem fet en l’exemple 1, fent servir la funció COMPTASI.

2)      Aquesta taula presenta la dificultat de que hi ha masses valors de la x_i . Per això és convenient agrupar les dades amb intervals. És el que hem fet a la taula del costat, utilitzant 6 intervals. Ho fem fet d’una manera molt senzilla; observa les fórmules per entendre com ho hem fet.

3)      Crea la taula de freqüències (sense agrupar) per les dades d’una de les altres tres columnes, utilitzant les fórmules necessàries.

4)      Crea també la taula de freqüències amb les dades agrupades amb intervals, utilitzant les fórmules necessàries. Utilitza sis intervals.