Efectes de l'entrenament sobre el cos humà
La millora que produeix l'entrenament sobre el cos humà es
produeix en varis nivells, tots ells molt importants. En podem destacar
els següents.
- Millora de la capacitat respiratòria i cardiocirculatòria.
- Millora en la capacitat metabòlica de producció
d'energia a nivell muscular.
- Millora de les capacitats d'emmagatzematge i mobilització
de les reserves energètiques.
Millora de la capacitat respiratòria y cardiocirculatòria
La respiració consisteix en portar oxigen a l'interior de
l'organisme i eliminar el CO2 produït per les vies aeròbiques.
La respiració és un procés molt lligat amb
la circulació de la sang, ja que aquesta portarà l'oxigen
dels pulmons als teixits on serà utilitzat i dissoldrà
el CO2 format, aquest serà eliminat per la fase respiratòria
de la respiració. La circulació de la sang esta directament
relacionada amb la quantitat, qualitat dels vasos sanguinis i també
amb el cor que és la bomba que impulsa la sang. Es considera
que el sistema respiratori no és un procés limitant
de la activitat física aeròbica, però el millora
del procés respiratori augmenta la eficiència del
procés global.
L'exercici físic ben dirigit millora la capacitat respiratòria,
cardíaca i circulatòria, mitjançant diferents
adaptacions de l'organisme. També tindrem que destacar que
hi ha un augment del volum d'aire mobilitzat per minut, un augment
del volum del cor com també l'augment del gruix de les parets
del cor i amb conseqüència un augment del volum màxim
de sang que pot bombejar el nostre cor durant l'esforç, per
últim també es produeix un increment del nombre de
capil·lars per on circula la sang. Totes aquestes millores
repercuteixen en que el moviment dels gasos, nutrients i substàncies
de rebuig sigui molt satisfactori i eficaç.
Millora de la capacitat metabòlica de producció d'energia
a nivell muscular.
El moviment del cos humà és produït per la contracció
de les fibres musculars mitjançant un procés que necessita
energia per realitzar-se. Les fibres musculars d'un múscul
entrenat presenten clares adaptacions que tendeixen a millorar el
seu rendiment. No només posseeixen més reserves d'energia
(glucògen) sinó que també presenten una major
capacitat de produir energia. Per clars motius d'economia biològica
l'esforç produeix canvis locals només en les fibres
musculars implicades en el moviment. Això demostra la importància
de aplicar mètodes d'entrenament específics en els
dies anteriors a una competició o excursió important
per produir canvis en les fibres musculars que es necessitaran i
la necessitat d'un condicionament físic general.
Existeixen dos tipus de fibres musculars , les FT o fibres de contracció
ràpida que són les que predominen en els esportistes
de disciplines esportives relacionades amb la velocitat (carreres
curtes, salts, esforços explosius) i les ST o fibres de contracció
lenta que predominen en els esportistes de resistència. Les
FT són de color blanc, són més curtes i poden
produir més potència que les ST però també
tenen un consum energètic més elevat, en elles hi
predominen els mecanismes anaeròbics. Les ST son de color
vermell degut al seu major contingut en sang, son mes llargues i
el seu consum energètic és menor, en elles hi predomina
el metabolisme aeròbic.
Millora de la capacitat denmagatzamatge i movilització de
les reserves energètiques.
Aquest apartat està molt relacionat amb els dos anteriors.
En general un esportista entrenat te una major per mobilitzar les
seves reserves energètiques (glúcids, lípids
i proteïnes) respecte un individu no entrenat (per exemple
un obès). Aquest individu posseeix unes grans reserves energètiques,
però molt poc disponibles per realitzar esforços.
En general, els esportistes tenen unes reserves d'energia determinades
segons l'esport que practiquin. En general un entrenament no específic
millorarà l'estat general de l'organisme, incrementant la
capacitat cardioresipiratòria i la capacitat metabòlica
del emmagatzemant i movilització de les reserves energètiques.
|