Un gran esportista neix o es fa?
En aquests moments entre els científics hi ha una gran controvèrsia
i la pregunta que es fan els científics es, un gran esportista
neix o es fa? Amb això em vull referir a quin factor és
el determinant en el rendiment final de l'esportista, la genètica
o l'entreno fet durant tota la seva carrera.
Els factors fisiològics principals que determinen el rendiment
són tres.
El primer és el consum màxim d'oxigen o VO2 màx,
aquesta propietat és la capacitat que tenen els músculs
de consumir la major quantitat possible d'oxigen en els moments
de màxim esforç, els esportistes de resistència,
com els ciclistes han de tenir com a mínim 70 ml per quilo
de pes per minut. Difícilment es pot arribar a ser un gran
esportista amb menys de 80 ml/quilo/minut.
El segon factor important és el llindar anaeròbic
que com ja he citat abans en un apartat del treball és la
potència màxima que pot donar un esportista abans
que el metabolisme anaeròbic làctic intoxiqui els
seus músculs, com més gran sigui aquesta potència
major serà el rendiment de l'esportista, els esportistes
d'èlit, com els ciclistes de carretera tenen una relació
de uns 7 watts per cada quilo de pes i el seu llindar anaeròbic
es situa al voltant els 400 watts.
El tercer factor determinant és la eficiència i la
economia del moviment, que reflecteix a grans trets la capacitat
de disposar d'un bon motor (cos) amb el mínim consum d'energia
fins i tot a altes intensitats.
Però fins a quin punt la genètica és important
en aquests tres factors?
Segons uns científics Canadencs, dos dels factors, el VO2
màx i el llindar anaeròbic. No només es neix
amb aquestes qualitats sinó que també hereta la capacitat
de millorar-les amb l'entrenament. Els científics intueixen
que la influència de la herència genètica en
la entrenabilitat del VO2 i de el llindar anaeròbic és
major en esportistes d'alt rendiment, que estan sotmesos a grans
càrregues de entrenament. També sembla que el potencial
per rendir en esports de resistència s'hereta més
de la mare que del pare.
Però tots aquests arguments poden ser contradits, per que
encara no hi han estudis publicats que analitzin el els efectes
que un entrenament tan dur com el d'un esportista d'èlit,
com ara un ciclista professional (que es capaç de realitzar
35.000 quilòmetres a l'any durant 10 anys) pot aconseguir
teòricament no molt ben dotat genèticament. Potser
ens emportaríem sorpreses com que el VO2 màx pot augmentar
en més de un 10%, o també que la majoria de fibres
musculars del tipus II ( ràpides, però poc resistents
a la fatiga) es converteixin en fibres musculars del tipus I ( les
més resistents a la fatiga).
Per exemple, els atletes kenians, que arrasen en la mitja i llarga
distància des de fa temps, aquests tenen una genètica
única. I per tant no és cert que els kenians s'entrenin
més i millor que els blancs, sinó que està
determinat per la genètica. Això també podria
succeir amb una persona que s'entrenes molt dur i molt bé
des de la seva adolescència, tot i no tenir una genètica
privilegiada.
Un exemple clar que ens mostra que la genètica no és
l'únic factor determinant és el cas del ciclista Francés
Laurent Jalabert, fins el 1995 era sprinter i això vol dir
que els sprinters neixen dotats genèticament amb una alta
proporció de fibres ràpides o del tipus II, incapaces
de suportar esforços prolongats. Més tard va destacar
com a escalador guanyant la Volta a Espanya i també fent-ho
en tres etapes de Muntanya, per ser escalador es necessiten una
gran quantitat de fibres lentes. Però al 1996 ens va tornar
a sorprendre guanyant el campionat de món de contrarrellotge,
o sigui potència absoluta.
Amb tot això volem dir que encara queden uns 10 anys per
conèixer quins són els gens responsables del rendiment
humà, els científics Nord Americans i els Canadencs
porten uns anys estudiant els cromosomes en busca d'aquests gens.
Finalment el dia que es coneixi el mapa genètic sobrem realment
quin és el factor determinant per el rendiment del cos humà
i potser tindrem que donar la raó als que diuen que la genètica
és el factor determinant.
|