|
Imatge fixa > Possibilitats
Característiques:
- No té moviment físic
- Si la imatge té moviment es veura borrosa
Plànols:
- Plà general: presenta als personatges en una situació on es descriu l'entorn on aquests interactuen.
- Gran plà general: recull la figura/es humana/es en contexts tan amplis en els que es perd la figura o el grup. Es dóna així més rellevancia al context que a les figures que es graven.
- Plà tres quarts: captaría el cos des de el cap fins la meitat del pit. Aquest plà ens permet aillar una sola figura dins d'un requadre, i descontextualitzar-la del seu entorn per concentrar en ella la màxima atenció.
- Plà mig: retalla el cos a l'altura de la cintura. Es correspondría amb la distància de relació personal, distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes,com es el cas de les entrevistes.
- Primer plà: en el cas de la figura humana, reculliría el rostre i les espatlles. Aquest tipus de plà, al igual que els Detalls y el Gran primer plà, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per a mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.
- Gran primer plà: capta el rostre des de la base del mentó fins la punta del seu cap. També dota de gran significat a la imatge.
- Detalls: recull una petita part d'un cos o objecte. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva, i els gestos s'intensifiquen per la distància tan mínima entre càmera i subjecte/objecte. Serveix per enfatitzar algún element d'aquesta realitat.
Enquadre
Espai rectangular limitat el qual veiem tota la imatge. No existeix res fora de l'enquadre, per tant, hem de reflexar la realitat el millor possible.
- Enquadre normal: la càmara es situa a la mateixa altura dels ull delpersonatge fotografiat.
- Enquadre picat: la càmara es situa per sobre del personatge fotografiat apareixent com aplastat en el terra i empetitit. Dóna la sensació d'inferioritat.
- Enquadre contrapicat: la càmara està per sota de la persona o objecte, d'aquesta forma, es veu magnificada.
- Enquadre subjectiu: la càmara actúa com si fós la visió d'un personatge d'esquena, és com si fós la seva imatge la que es fotografía, el que veu el personatge.
|
|
