Educació en comunicació audiovisual
IES
Portada

Televisió > Història

HISTÒRIA DE LA TELEVISIÓ

Abans del 1945, la televisió era com un invent curiós i passava per una etapa bàsicament experimental. Però a partir de la segona Guerra Mundial, les coses van canviar i es va convertir en una eina d'entreteniment.
En el procés d'invenció, destaquen dues persones: John L.Baird i Vladimir Zworykin.
John L.Baird va ser un escocès autodidacta sense gaire formació que va desenvolupar moltes patents. Al 1925, desenvolupa la més important, la de la televisió. Va fer la primera prova privada a casa seva, en un laboratori, i va captar la imatge d'un noi que treballava en una botiga de fotografia. En aquell moment, la televisió, tenia unes 500 línies de definició (imatge deficient). Un any més tard, demostra oficialment el seu invent, però sense sortir de casa perquè els mitjans eren molt limitats.
La primera transmissió oficial d'aquest invent va generar respostes molt controvertides: hi havia gent que deia que era un invent inútil perquè només filmava coses estàtiques; també hi havia un mite sobre la capacitat d'espiar de la televisió, i la gent es sentia observada quan estava a casa (feed-back).
John L.Baird desenvolupa millors sistemes que resulten cars i difícils de comercialitzar. I, al 1928, els aconsegueix finançament, per part de govern, que encarrega les retransmissions a la BBC.
Paral·lelament Emi Marconi desenvolupa les experiències que estava fent Baird. I al 1932 es fan proves experimentals més periòdiques. Però estem en un moment delicat políticament per l'esclat del nazisme, el crack del 1929... Aquests fets provoquen una pobresa generalitzada i la gent no compra aparells de televisió.
Ja al 1936, el govern alemany del III Reich va començar a transmetre les Olimpíades de Berlín. Aquest esdeveniment va servir com a propaganda política. Aquest avenç va arribar fins a Anglaterra, la qual va proposar que es fes una televisió pròpia. Llavors, el novembre de 1936, la BBC ja comença a retransmetre coses més concretes amb una programació més definida. En aquest moment, s'alternen els sistemes de Baird i Marconi, però poc a poc s'estableix el de Marconi perquè és més comercial i negociable. Per la seva part, Baird va morir al 1945 quasi desaparegut en la misèria. Al 1939, podem dir que hi ha 20.000 aparells de televisió a Londres. Però quan es declara la guerra mundial s'atura aquesta evolució. Cal mencionar una història que s'explica: quan es van parar les emissions es podia veure un capítol de la sèrie de Mickey Mouse, i quan set anys més tard, es van tornar a emetre, també va sortir un capítol d'aquests dibuixos animats. Per la seva banda, a Berlín les emissions no es van interrompre de manera que els programes servien per animar els soldats que estaven tristos.

IES Ramon Turró i Darder