TERCERA
PART
APLICACIONS CONCRETES DEL PENSAMENT CRÍTIC
En
la primera part del treball s'ha defensat la necessitat de potenciar les estratègies
de pensament crític a través de les diferents matèries curriculars.
En
la segona part del treball s'han proporcionat els instruments mínims per
tal de potenciar el desenvolupament d'aquestes estratègies en els alumnes,
fent especial atenció a la manera com es relacionen les diferents tesis
involucrades en l'estructura d'un text (problema, situació, etc.).
S'havien
proposat dues qüestions diferents a investigar.
Per un costat, assumir
que les habilitats cognitives són millorables per mitjà de l'ús
d'estratègies pròpies del pensament crític i, en relació
amb això, triar els elements bàsics del raonament que poguessin
esdevenir la base per a la reconstrucció i per a l'anàlisi de l'estructura
d'un text (problema, situació, etc.), i per a elaborar una resposta després
d'aquesta reconstrucció i d'aquesta anàlisi. Això s'ha fet
a la segona part del treball.
Per un altre costat, avaluar la possibilitat
que les estratègies pròpies del pensament crític s'introdueixin
en diferents àmbits curriculars per mitjà de l'ensenyament de diferents
matèries -i no únicament com a matèria específica.
D'això s'ocupa aquesta tercera part del treball.
En aquesta tercera
part em centraré a exemplificar l'aplicació de les estratègies
introduïdes en la segona part del treball en diferents matèries curriculars
i en alguna situació de conflicte possible a les aules. Els exemples que
proposaré, això és important tenir-ho present, no pretenen
cobrir per complet cap capítol del currículum, ni tampoc ser exhaustius
pel que fa a aquest contingut, ni servir com a cap material d'unitat didàctica,
però sí indicar de quina manera es podria aplicar l'estratègia
proposada en diferents àmbits.
En cada cas:
" identificaré
els continguts a adquirir; " proposaré una manera d'estructurar
aquesta continguts; i " indicaré exercicis o activitats per a assolir
els objectius d'acord amb l'estratègia que s'ha introduït aquí.
Aquests
paràmetres els emmarcaré sempre en els quatre punts que he establert
en la segona part del treball, i que anomenaré aquí:
"
Comprensió " Elaboració de l'estructura " Anàlisi
de l'estructura " Elaboració de la resposta |
Les
directrius a seguir a l'hora d'elaborar l'estructura de cada contingut en qüestió
i la seva anàlisi prenen com a base l'arbre esquemàtic que hem vist
més amunt, i que es pot expressar també com segueix:
Volem
explicar un fet/situació/problema A. Ens preguntem: " per què
A? Responem: " perquè B (això és, perquè
B és la causa d'A). Seguidament, o bé ens preguntem: "
per què B, o per què B causa efectivament A; " o bé
acceptem simplement A. Si no hem acceptat encara A, aleshores buscarem les
causes de B, o de per què B comporta A. I repetim aquest procés
fins a topar amb afirmacions que acceptem per si mateixes. |
Així,
en tots els casos serà central no només l'adquisició d'aquests
continguts, sinó la seva comprensió el desenvolupament de l'actitud
crítica.
Els exemples seran respecte d'un aspecte curricular acotat
de les matèries de:
" Matemàtiques
(1r d'ESO): m.c.d., m.c.m. i àrees de figures planes; " Ciències
Socials (3r d'ESO): la globalització; " Filosofia
(1r Batxillerat): el coneixement; i " un
cas de conflicte en el centre. 

|