SEGONA PART

En aquesta segona part del treball vull introduir quins són els processos que considero essencials per a potenciar el desenvolupament del pensament crític en alumnes d'ensenyament secundari, en el ben entès que aquest desenvolupament s'ha de produir de manera transversal en el currículum. Em referiré a les estratègies que considero més fonamentals i bàsiques, necessàries per a la millor anàlisi i comprensió dels diferents continguts.

Alguns d'aquests processos o estratègies ja es duen a terme en algunes matèries curriculars. Altres no constitueixen, almenys de manera explícita, part de cap matèria de l'ensenyament secundari obligatori. En qualsevol cas no es tracta que els alumnes de secundària coneguin la teoria que s'amaga al darrere d'aquests processos, o que siguin capaços de desenvolupar-los teòricament.22 Res més lluny del meu propòsit. Del que es tracta és que siguin capaços d'utilitzar de manera sistemàtica aquestes estratègies.

Resulta del tot evident que podem usar perfectament estratègies sense conèixer-ne la base teòrica en la qual es fonamenten. Podem dibuixar circumferències amb un compàs sense saber què és un radi ni la relació entre el radi i la longitud de la circumferència; podem xutar una pilota amb encert i marcar un gol sense ser capaços no ja de calcular cap paràbola, sinó ni tan sols de plantejar-nos que hi hagi un conjunt de forces que determinen quina és la trajectòria que seguirà la pilota. El mateix succeeix amb les estratègies pròpies del pensament crític: podem emprar-les sense tenir-ne un coneixement teòric precís. El que en últim terme està en qüestió no és el coneixement teòric de les estratègies i la seva justificació, sinó la comprensió del problema. Les estratègies no han de ser sinó un instrument que permeti avançar envers aquesta comprensió.

La mena de processos que vull considerar són, penso, els mínims per a possibilitar la comprensió d'un determinat contingut i situar l'alumne en disposició de pensar-lo críticament. Aquest contingut pot tenir a veure amb un text, amb una situació concreta, amb un problema, etc.; però per simplificar la redacció de les explicacions, em referiré com a norma general a textos. En qualsevol cas, alguns dels exemples involucraran també situacions, problemes, etc.

Fins allà on conec, no hi ha treballs sistemàtics sobre aquestes estratègies adreçats a l'ensenyament secundari, sobretot pel que fa a la seva aplicació pràctica en diferents àmbits del currículum. No conec treballs en aquesta direcció en català -ni, per cert, en castellà-, i per bé que en altres llengües sí hi ha treballs que exploren els processos involucrats en les estratègies de pensament crític, en general el seu nivell d'aplicació és a nivell preuniversitari, si no directament universitari.23 La mena de projectes existents directament vinculats amb l'ensenyament secundari, com ara els treballs de Matthew Lipman i A.M. Sharp vinculats al projecte filosofia 3/18 i traduïts també al català, comparteixen els fins últims d'aquesta proposta però no els mitjans per assolir-la.

Del que es tracta aquí és de mostrar quines són les eines bàsiques que permeten desenvolupar un pensament crític. La hipòtesi de treball és que l'aplicació sistemàtica d'aquestes eines bàsiques és possible en tots els àmbits del currículum de secundària. La concreció d'això últim en particular s'abordarà en la tercera part del treball.

Per comprendre els continguts a assolir és necessari observar la manera com aquests continguts estan justificats i reconstruir la justificació de manera crítica. És hipòtesi d'aquest treball analitzar l'estructura d'aquesta justificació en base a les condicions necessàries i suficients perquè algun fet s'esdevingui.

Així, les aportacions particulars d'aquesta segona part del treball són principalment dues:

" primer, introduir de manera sistemàtica els processos bàsics que permetin la comprensió, analitzant de manera crítica els continguts;

" segon, parar especial atenció, en l'anàlisi de les estructures de raonament, a quines són les condicions necessàries i quines són les condicions suficients perquè algun fet (judici, decisió, etc.) estigui justificat.

Els exemples que introduiré per presentar els diferents processos en aquesta segona part seran volgudament exemples quotidians. En la tercera part il·lustraré aquests mateixos processos amb exemples propis del currículum i també en una situació de conflicte en el centre.

------
22. Almenys no els alumnes de l'ensenyament secundari obligatori. Ja s'ha dit a la introducció i a la primera part del treball que el coneixement de la fonamentació de les estratègies que aquí es veuran, i el major desenvolupament de la seva aplicació sistemàtica, constitueix en alguns països el contingut d'una matèria optativa del nivell equivalent a segon de batxillerat.

23. Al Regne Unit la matèria de pensament crític constitueix part del currículum de batxillerat (vegeu nota 20). A d'altres països (com ara sobretot Austràlia, o també Hong Kong) s'han iniciat passos en la direcció que s'apunta en aquest treball.