INTRODUCCIÓ

Aquest treball vol investigar l'ús d'estratègies pròpies del pensament crític tant en les diferents matèries curriculars de l'ensenyament secundari obligatori i postobligatori com en altres aspectes educatius que ultrapassen el propi àmbit curricular. La idea de fons no és treballar estratègies complexes del pensar críticament, sinó apuntar algunes directrius simples i bàsiques i avaluar la possibilitat del seu ús generalitzat en l'ensenyament. En últim terme, l'objectiu és valorar la manera de potenciar la presència d'aquestes estratègies a les aules.

Algú dirà, "molt bé, d'acord, però en què consisteix exactament això del pensament crític? Per a què serveix? Per què és important? Què té a veure amb la pràctica docent diària? I, sobretot, què puc fer jo amb aquest treball?"

En el treball es voldrà respondre a aquestes preguntes. Ara bé, val a dir ja d'entrada que el pensament crític no és cap cosa amagada ni misteriosa que vingui jo ara a posar al descobert. En realitat, quan li demanem a un alumne que llegeixi, per exemple, un determinat text i el relacioni amb algun altre, això és, que faci una anàlisi de tots dos textos, que en mostri la seva comprensió, i que sigui capaç de comparar els diferents continguts; o quan li demanem que ens digui si està d'acord o no amb les idees que s'hi exposen, això és, que en faci una reflexió crítica, allò que li estem demanant, relacionar i comparar idees, per un costat, i analitzar críticament els continguts, per un altre, són precisament dues idees centrals del pensament crític.

"Així doncs", algú seguirà dient, "si és d'això del que s'ocupa el pensament crític, ¿no és alguna cosa que la majoria dels docents ja fa a l'aula? ¿Per què cal, doncs, investigar-ne la seva aplicació?"

Qui pregunti tot això té part de raó. Demanem als nostres alumnes que llegeixin i comprenguin textos, que els relacionin amb altres textos, i fins i tot que en facin valoracions crítiques. Però, és clar, no és el mateix demanar alguna cosa que obtenir-la -si aquest fos el cas, probablement no seria necessari esmerçar tant d'esforç en l'educació.

Així, si prosseguim amb la sèrie de preguntes que havíem endegat i mirem ara de respondre honestament a la següent qüestió: ¿quin és el resultat que obtenim quan li demanem a un alumne que ens digui si està o no està d'acord amb les raons que s'esgrimeixen en un text, o amb la manera de resoldre un problema?, en general succeeix que els resultats no són gaire esperançadors: la majoria d'alumnes es limita a repetir frases del text o del problema, o en el millor dels casos el que fa és repetir arguments la justificació dels quals queda sovint fora del seu abast. És clar que això es pot matisar: depèn d'edats, contextos, etcètera; ara bé, encara que sigui cert que això no succeeixi en tots els casos, és honest reconèixer que sí succeeix en molts casos. Per tant, sembla un fet incontestable que aquesta capacitat d'anàlisi es pot millorar.

Davant d'aquesta situació es poden prendre diverses actituds. Es pot pensar, per exemple, que això és tot el que es pot esperar dels alumnes de l'ensenyament secundari, i que el pensament crític és una cosa que es va desenvolupant amb l'edat; o que no tothom té per què desenvolupar un pensament crític; o que el desenvolupament d'aquesta mena d'habilitats és qüestió de l'educació familiar més que no pas de l'educació escolar; o que aquestes habilitats no constitueixen el nucli de l'educació; o que el desenvolupament del pensament crític ja es produirà, si s'ha de produir, més endavant, quan l'alumne arribi a cursar estudis superiors o s'introdueixi en el món laboral; o que, ben mirat, la situació de l'alumnat ha empitjorat i no podem fer res per canviar-la; o que el fet de pensar críticament no té cap mena d'interès; i encara moltes altres.

Això no obstant, no tinc gaires dubtes a l'hora d'afirmar que, en siguem o no conscients, la majoria de professors no subscrivim opinions d'aquesta mena. Altrament no ens cridaria gens l'atenció, per reprendre l'exemple anterior, que a molts dels nostres alumnes els resulti tan feixuc ser capaços no ja d'analitzar críticament un text o un problema, sinó que els presenti tanta dificultat la seva mera comprensió. Sembla, doncs, que en el fons som molts els qui estem convençuts que sí cal dedicar un esforç considerable per aconseguir millors resultats en aquesta direcció. La qüestió és què hem de fer i com ho hem de fer.