PEL
CAMÍ DELS MESOS DE L'ANY (fragment)
Entre ser poeta o simplement viure,
hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament.
Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar
definitivament enlloc i fer de caminant. Tinc un amic, el poeta, per
si, cansat de l'excés de solitud i de silenci, em cal un dia
refer l'interromput però mai no oblidat diàleg i reparar
les forces sobre un noble cor. Parteixo, doncs, altra vegada i novament
em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars beneïts!,
rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol,
Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre,
alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa
dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop sento només
el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques
de foc verd. Sabré encara trobar el sender fins al cristall que
serpenteja pel fons inextrincable? Pel relisser que baixa des del trencat
fins a la bocana del gorg, l'estiu, a poc a poc, es despenja. Lianes,
selva de goig, quietuds meves!