Alcmena i Amfitrió al teatre
|
|
|
L'episodi de Júpiter, Alcmena i Amfitrió
ha estat explotat a la literatura en els seus vessants còmic
i tràgic. Sembla ser que Eurípides en una obra
perduda, Alcmena, explicava com la bella i
virtuosa protagonista, malgrat la seva innocència, es veia
abocada al càstig de la mort per adulteri, i era salvada
in extremis per Zeus.
Més tard, Plaute
no va obviar l'aspecte tràgic de
l'episodi, però va afegir unes notes de comicitat a l'argument.
Així, Júpiter es fa present a
tota l'obra, tot i que les seves intervencions són molt esporàdiques,
i es manifesta com un déu hipòcrita, que arriba
a fer-se repulsiu als ulls de l'espectador, fins el punt que es
veu obligat a resoldre el problema que ell mateix ha provocat. Tota
la intriga de l'argument descansa en la desorientació
d'Amfitrió i Sòsias, en trobar-se davant de dues
figures que els són idèntiques en tot: Amfitrió
viu amb molta inseguretat la seva situació de marit enganyat
i Sòsias porta el pes còmic de l'obra, en tant que
esclau indispensable a qualsevol comèdia.
Amfitrió ha esdevingut un
argument universal de la literatura, i ha inspirat nombroses obres
amb el tema del marit enganyat. Destaquen, a França, l'Amfitrió
de Molière
(1668); a Anglaterra, What you will de W. Shakespeare (1601);
i més recentment la comèdia musical de Cole Porter
Out of this World.
|
Molière (1622-1673):
Dramaturg i actor francès és autor de peces
dramàtiques d'una gran vigència: Tartuf,
El malalt imaginari, L'avar... Els protagonistes de les
seves tragicomèdies solen ser éssers inadaptats,
que s'han vist obligats a acceptar les normes socials arran
d'una situació extrema. Aquests "malalts socials"
han esdevingut arquetips literaris universals. |
|
Activitat
Et proposem que feu
la lectura dels finals que van escriure Plaute i Molière
per a les seves dramatitzacions de l'Amfitrió.
Es tracta del
moment en què Júpiter apareix en escena per
anunciar que ell ha estat el causant de tot l'enrenou.
Un cop llegits els
dos fragments, decideix en quin es mostra més
humanitzada la figura de Zeus i analitza'n els motius.
Sobre l'altre fragment, -on creus que Zeus es mostra més
distant dels homes-, busca les frases que ho evidenciïn.
|
|
|
.
|
|
Amfitrió
segons Molière
|
|
L'Amfitrió
de Molière és un rei malfiat de la fidelitat de la seva
esposa, que es veu obligat a acceptar una situació que
no acaba d'entendre: Realment, no és gens versemblant que
un déu, -Júpiter-, s'hagi vist obligat a adoptar
una forma mortal per obtenir Alcmena. De fet, el Júpiter
d'Amfitrió és un déu amb mancances, que enveja
certs aspectes de les actituds humanes. LLegeix amb atenció
el fragment final d'aquest drama: |
ESCENA
10
JÚPITER (des d'un núvol, dalt de l'àguila,
armat amb el llamp, envoltat de trons i de llampecs.)
Contempla bé Amfitrió,
qui és el teu impostor,
i mira, amb el teu rostre, Júpiter comparèixer:
amb tals proves tu el pots fàcilment reconèixer;
i això és prou per tornar-te al cor la serenor
que no has deixat mai de merèixer,
i restablir dins teu la pau i la dolçor.
El meu nom, que pertot arreu la terra adora,
ofegarà els rumors que sens dubte han sorgit.
Haver amb Júpiter compartit
cap home mortal deshonora;
I res sinó orgullós t'has de sentir entre els
teus
de saber-te el rival del sobirà dels déus.
No hi veig, pel teu amor, cap causa de tortura,
i sóc jo, en aquesta aventura,
qui, déu i i tot com sóc, m'haig de sentir gelós.
Alcmena és tota teva, això res no ho altera,
i ha de ser pel teu cor un goig ben poderós
de veure que per plaure-li no hi ha millor manera
que adoptar el teus propis fulgors,
que Júpiter, ornat de glòria i meravella,
no ha pogut per ell sol vence-li el cor segur,
i que tot el que ha rebut d'ella
el seu cor ple de flama no ho ha dat sinó a tu.
...
Surt doncs dels desconforts que ja portes soferts..
I apaga aquest ardor que t'encén i t'aïlla:
Us naixerà un fill, Hèrcules, que com estel
que brilla
omplirà dels seus fets tot el vast univers.
L'esclat d'una fortuna en tot de béns fecunda
farà saber a tothom que jo et dono suport,
i de la forma més rotunda
el món t'envejarà la sort.
Des d'ara et pots ja gloriar
d'aquesta esperança donada:
i no en gosessis pas dubtar:
la paraula del Sobirà
pel destí és sempre executada.
(es perd entre els núvols)
MOLIÈRE,
Amfitrió
Traducció de Miquel Desclot per al Teatre Lliure. Temporada
1995-96
|
|
|
Portada
de la producció dramàtica Amfitrió,
realitzada pel Teatre lliure la temporada 95-96
|
|
Respon:
|
- Per
què Amfitrió ha de sentir-se orgullós
després del que ha viscut?
- Per
què Júpiter ha de sentir-se gelós d'Amfitrió?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|