L'Art Català Una breu introducció històrica a l'Art de Catalunya  
 
Inici | Correu electrònic | Enllaços d'interés  
ELS PERIODES
La prehistòria i l'antiguitat
L’art romà
L’art paleocristià
L’art visigòtic
L’art musulmà
L’art pre-romànic
L’art romànic
Transició de l’art romànic a l’art gòtic
L’art gòtic
L’art renaixentista
L’art barroc
L’academicisme i el neoclassicisme
El romanticisme i el realisme
El modernisme
El noucentisme
L’avantguardisme
La segona avantguarda
Els darrers anys

L’academicisme i el neoclassicisme

El segle XVIII presenta al Principat un panorama més positiu malgrat els efectes de la guerra de Sucessió. L’arquitectura té, en principi, monuments interessants com la Ciutadella de Barcelona; foren, tanmateix, els enginyers militars castellans els qui, en aquest conjunt o en la Universitat de Cervera, assenyalaren el principi d’una renovació en les estructures arquitectòniques, alterades durant el barroc per la decoració exhuberant. Aquest canvi coexistí amb monuments derivats o propers al rococó, com el palau del marquès de Dosaigües de València o el de la Virreina de Barcelona, entre d’altres, en els quals és palesa la preocupació per resoldre l’arquitectura dels jardins.

L’arquitectura civil fou més renovadora que la religiosa i els problemes urbanístics prengueren un protagonisme manifest en la urbanització de Georgetown (es Castell), a Menorca, quan era sota domini anglès, i en el plantejament del barri de la Barceloneta, aixecat a Barcelona entre el 1749 i el 1755. En el darrer quart del segle, Barcelona s’enriquí amb nombrosos edificis com la Llotja, la Duana, el Col•legi de Cirurgia, la Casa Moja, etc, a més d’algunes esglésies, com la Mercè.

L’escultura i la pintura seguiren una evolució similar i s’orientaren cap a l’academicisme classicista dominant el darrer terç del segle. El moment de transició, representat en la pintura per Antoni Viladomat a Barcelona, donà pas a les tendències concretades a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a l’Escola de Dibuix de la Llotja de Barcelona. Francesc i Manuel Tremulles, Pere Pasqual Moles i Pere Pau Muntanya foren els pintors de més qualitat del Principat.

Els ensenyaments acadèmics, mitjançant el sistema de pensions a Roma, aixecaren el nivell de llurs deixebles. Antoni Solà i, molt especialment, Damià Campeny, situaren l’art català en llocs d’avantguarda respecte a Europa. Les arts decoratives catalanes tornaren a florir amb figures com Josep Tramulles i Joan Matons. València destacà en la ceràmica, en crear-se la fàbrica de l’Alcora.


El Palau de la Virreina de Barcelona


L'església de la Mercè de Barcelona


L'estiu, d'Antoni Viladomat