L’art pre-romànic
Es designa així l’art que es manifestà a Catalunya des del període de recuperació als sarraïns fins a l’adveniment del romànic, corresponent als segles IX-X. A l’arquitectura del primer moment corresponen les re-composicions d’edificis d’èpoques anteriors i els aixecats de nova planta, basíliques de pedres i fang, cobertes de fusta i amb santuaris rectangulars o trapezials com a capçalera. En el decurs del segle X es produïren les interferències carolíngies en el concepte de l’espai amb els mètodes mossaràbics en l’ús de l’arc de ferradura. S'inicià l’assaig de la coberta de volta en els santuaris i més tard en la nau de les esglésies petites. Les estructures es feren més sòlides i presenten sovint l’aparell de pedres en espina de peix, mètode constructiu seguit arreu i que predominà a la segona meitat del segle X, tant en les esglésies conservades a l’Empordà i prop del Llobregat com en els castells situats a les marques de frontera amb els musulmans. El segle X és el de més empenta constructiva en les esglésies dels monestirs i dels territoris menys afectats per les incursions musulmanes. Es començaren a aixecar les grans obres de Cuixà, de Ripoll, de Sant Pere de Rodes, amb àmplies construccions basilicals cobertes amb encavallades de fusta i finestres d’una sola esqueixada. Entre les obres pre-romàniques més importants sobresurten, a part les citades, l’església de Santa Maria a la Tossa de Montbui, bona part del conjunt de les esglésies de Terrassa, Sant Quirze de Pedret, etc. La sobrietat de murs i cobertes admetia rarament l’escultura en els elements decoratius, que es resolia en relleus, inspirats en temes de la tradició anterior, amb escasses figures humanes. Pel que fa a l’argenteria, cal citar l’ara portàtil de Sant Pere de Rodes.
L'església de Santa Maria de la Tossa de Montbui
|
