Les vestals (uestales) o sacerdotesses de la deessa Vesta eren sis, elegides pel pontífex màxim d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien de sis a deu anys que restaven durant trenta anys al servei de la deessa, dividits en tres períodes de deu anys: primer aprenien els seus deures, després els exercien i finalment els ensenyaven a les novícies. La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat que, com a símbol de la llar pàtria, havia de cremar sempre dins el temple de Vesta: s'encenia cada 1 de març i, si s'apagava, es creia que duria un desastre per a Roma i la vestal responsable era flagel·lada. També custodiaven el tresor de Vesta i objectes sagrats com els Penats estatals i el Pal·ladi, estàtua de Minerva prestesament salvada de la destrucció de Troia.

El temple estava situat en el fòrum de Roma i era un dels pocs temples en forma circular que existien. Al costat s'alçava l'Atrium Vestae, un gran edifici rectangular, construït al voltant d'un pati, on vivien les vestals.
Les restes del temple de Vesta, reconstruït al s. II d.C., en primer terme, darrere es pot veure tres columnes del temple de Càstor i Pòl·lux (dreta), i l'Atrium Vestae amb el pati central voltat de les estàtues de les vestals (a baix). Tots dos temples al fòrum de Roma. Fotos: S.G.

Havien de mantenir la seva virginitat durant els trenta anys que durava el seu servei i només podien abandonar la casa de les vestals i casar-se un cop acabat aquest període, tot i que la majoria preferia romandre-hi després de retirar-se. Si faltaven al vot de castedat el càstig consistia a ser enterrades vives. Les vestals gaudien d'un enorme prestigi a Roma: no estaven subjectes a la tutela com les altres dones, quan sortien al carrer eren precedides d'un lictor, i tenien una tribuna reservada en els jocs.