LES VESTALS
Les vestals (uestales) o sacerdotesses de la deessa Vesta eren sis, elegides pel pontífex màxim d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien de sis a deu anys que restaven durant trenta anys al servei de la deessa, dividits en tres períodes de deu anys: primer aprenien els seus deures, després els exercien i finalment els ensenyaven a les novícies. La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat que, com a símbol de la llar pàtria, havia de cremar sempre dins el temple de Vesta: s'encenia cada 1 de març i, si s'apagava, es creia que duria un desastre per a Roma i la vestal responsable era flagel·lada. També custodiaven el tresor de Vesta i objectes sagrats com els Penats estatals i el Pal·ladi, estàtua de Minerva prestesament salvada de la destrucció de Troia.
Havien de mantenir la seva virginitat durant els trenta anys que durava el seu servei i només podien abandonar la casa de les vestals i casar-se un cop acabat aquest període, tot i que la majoria preferia romandre-hi després de retirar-se. Si faltaven al vot de castedat el càstig consistia a ser enterrades vives. Les vestals gaudien d'un enorme prestigi a Roma: no estaven subjectes a la tutela com les altres dones, quan sortien al carrer eren precedides d'un lictor, i tenien una tribuna reservada en els jocs. |
||||||
|