ELS FLÀMENS

Els flàmens (flamines) eren sacerdots consagrats cadascun al culte d'un determinat déu. Els tres flàmens majors són els de Júpiter, Mart i Quirí -déu romà de l'agricultura assimilat a Ròmul. Els flàmens menors, dedicats a cultes sovint arcaics i obscurs -Vulcà, Flora, Furrina- arriben a quinze, als quals s'anirien afegirint els de cada emperador divinitzat. Duien unes vestimentes molt especials i es cobrien amb un gorro (pileus) acabat en punta (apex). Eren sacerdots-estàtues, que encarnaven el déu i assistien passivament als sacrificis.

El principal i més ben conegut és el flamen dial o de Júpiter (Flamen Dialis): havia de ser un patrici i observar d'ençà que era elegit fins que moria ell o la seva esposa -atès que era un càrrec vitalici- tot de normes i tabús d'origen obscur sobre el seu vestit i la seva vida quotidiana -té prohibit portar nusos o anells, muntar a cavall, sortir de Roma, divorciar-se, pronunciar certes paraules com fava, cabra, cadàver, ni tocar allò que expressen... A la seva esposa (flaminica) també l'afecten algunes normes indumentàries: havia de dur un vestit vermell.