Rescatar el sentit de les paraules

Cristianisme i Justícia: Reflexió de Cap d'Any

Cristianisme i Justícia

Per Cap d’Any intentem reflexionar sobre el moment present amb la finalitat d’apuntar a possibles línies de fuga que s’erigeixin com a propostes per a la construcció d’un nou futur. Si mirem el món en la seva complexitat (guerres, violència, lluites compartides, alegries, etc.), descobrim que tant som testimonis d’esperança com testimonis de sofriment: per cada assoliment social i cada celebració joiosa, una vida sense rostre plora al marge d’un sistema injust. Però la història i la fe ens ensenyen que aquestes vides i aquestes realitats injustes poden ser transformades, també aquí i ara. Aliant-nos amb el camí encarnat de Déu en Jesús, la Paraula que és al principi i que s’encarna després per donar vida, i vida en abundància. Assumim la responsabilitat de recuperar aquesta Paraula vivificant com a punt de partida per transformar, per tocar cors i per nodrir des de l’arrel les lluites socials per una ciutadania més inclusiva, per l’emancipació, per l’enfortiment de les comunitats, per la fi de la desigualtat.

En aquesta línia, avui la proposta que llancem per al futur s’enllaça amb la fidelitat a les paraules. Esbossarem un glossari que neix i es construeix des de la fe i les Escriptures, i que ens arriba prenyat de significat; un significat autèntic des del qual SÍ que és possible sostenir la vida, la convivència, la dignitat. Amb la voluntat de recuperar i rescatar algunes paraules del segrest i l’apropiació tergiversada que en fa la ultradreta. Davant d’aquest repte, el nostre petit diccionari pretén treure a la llum sentits oblidats per tal que els puguem fer servir tots i totes en el nostre camí compartit cap a la justícia global.

Solidaritat

Des del cristianisme i la seva exigència de lluita per la justícia inspirada en l’Evangeli entenem la solidaritat com un compromís actiu amb aquelles persones més vulnerabilitzades i excloses. Com a expressió de l’amor de Déu per a totes les seves criatures i, especialment, per als crucificats i crucificades de la Història. Un amor que transcendeix fronteres i diferències i vol eliminar les estructures d’opressió. La solidaritat descobreix la dignitat de totes les persones i promou l’equitat. Caritat cristiana profunda i lluita compartida per un món just, on el bé comú passa per sobre dels interessos particulars.

Vida

En la seva essència resideix una fragilitat primordial: som éssers vulnerables, petits i finits. Això implica mitigar la vulnerabilitat, transformar la vulneració i prevenir la vulnerabilització. No tan sols estem vius, sinó que també som capaços de generar vida. Creure en la vida és defensar-ne la plenitud i és treballar i reivindicar vides vivibles i dignes per a tots els éssers humans. Un dret a la vida en plenitud suposa celebrar la dignitat de qualsevol vida humana, amb independència de l’origen nacional o social, la religió, l’orientació sexual, l’opinió política, la posició econòmica o qualsevol altra condició (DH, art. 2).

Resistència

Assistim a l’apropiació de la paraula «resistència» per part dels sectors més reaccionaris. Sovint, sentim polítics o tertulians que s’erigeixen com a símbols de resistència davant discursos de crítica social o moviments emancipadors. La resistència reivindicada per la ultradreta advoca per la recuperació d’un passat idealitzat que en la pràctica perpetua situacions de domini, opressió o fins i tot de qüestionament de la democràcia. Resistir és sostenir el sofriment, sigui propi o aliè. Resistir és exercir activament un permanent acte de rebel·lia i oposició davant d’aquesta mateixa injustícia que fereix la vida. La resistència a què aspirem és la dels qui rebaten i llancen una esmena a la totalitat sobre la dictadura del pensament unilateral, unívoc, impossible. Resistència és l’acció conscient de ser «llevat en la massa» o «sal de la terra» contra la tirania de la mitja veritat, de la pseudoseguretat, superar la temptació de «tirar la tovallola i seguir endavant [...] perquè sabem contra totes les aparences que la història de la humanitat “està en bones mans”.

Respecte

El que és sagrat, per definició, suscita respecte. L’ésser humà entra en la categoria del sagrat. Quan l’altre es converteix en adversari o enemic; quan se’l despulla de tots els drets; quan se’l deshumanitza amb caricatures, clixés i prejudicis que li desfiguren el rostre; quan se’l converteix en objecte manipulable del qual disposar a voluntat... Es menysprea el que la vida de l’altre té de sagrada.

Veritat

La veritat s’identifica amb la realitat. En tant que les coses són, la veritat és dir què són o descobrir el que són. La veritat ha passat de ser el que és a ser el que jo dic que és. La ultradreta contemporània ha estat capaç de negar l’evidència de la realitat i, alhora, ha arribat a afirmar presumptes veritats en contra de tota dada científica provada –com en la propagació de mentides sobre les suposades ajudes que rebien per part de l’Estat els nens i nenes migrants, difusió que ha comportat una deshumanització i una criminalització creixent de les persones migrades en situació de vulnerabilitat. Com a cristians i cristianes que som, defensem la necessitat de relligar veritat i realitat. Com a creients, confiem que Jesús, i Déu ens acompanyen en el nostre exercici de fer-nos càrrec, carregar i encarregar-nos de la realitat.

Conservar

«Conservar» és utilitzat sovint per unes determinades forces polítiques ultradretanes per reafirmar uns valors i unes tradicions que s’ancoren en un passat més o menys llunyà o en un suposat origen primordial. Defensen la necessitat de conservar els valors, la tradició catòlica, la cultura… davant els canvis successius de la societat. Nosaltres entenem «conservar» com ser fidels als dictats de l’Esperit, que és l’alè de Déu que guia els nostres passos, i, davant la incertesa del present, confiem que aquest mateix Esperit il·lumina amb la seva resplendor la nostra vida i el nostre món. Però només un discerniment autèntic, individual i col·lectiu que s’obri a la veu de l’Esperit, arribarà a conservar allò que és veritablement genuí en la transmissió històrica de la Bona Notícia de Déu amb nosaltres.

Nosaltres

Una de les paraules més desvirtuades i, alhora, més instrumentalitzades pels populismes contemporanis és la de «nosaltres». Aquest «nosaltres» irreal i postís s’erigeix sempre en oposició a un «ells» que representa l’alteritat màxima a què s’enfronta i de la qual es defensa. En la realitat sociopolítica actual, aquest ells s’encarna en la figura del musulmà, del migrant sense papers, de l’homosexual, de la persona que pensa i vota diferent… Però el pensament dicotòmic fratricida propugnat per la ultradreta és inhàbil per a la convivència política i l’ «amistat social». Aquesta unitat en la diversitat connecta amb la crida a ampliar els horitzons de l’individualisme o del nacionalisme violent i a lluitar per un nosaltres cada vegada més gran, un nosaltres en què tothom pugui tenir lloc, sense menyspreu ni exclusió de ningú.

Cristianisme

Des dels seus inicis, el cristianisme va ser concebut com una praxi de fe que uneix l’amor al proïsme amb la lluita per la justícia. La teologia de l’alliberament va actualitzar aquesta memòria i, més recentment, s’ha ampliat la idea incorporant altres eixos de desigualtat com la diversitat funcional, l’ecocidi, la racialització o el gènere i la sexualitat, entre d’altres. Aquesta visió encarna els valors de l’Evangeli en les realitats socials i denuncia les estructures d’opressió. D’aquesta manera, el cristianisme es converteix en un camí espiritual, ètic i polític que, sense limitar-se a dogmes, vol construir el Regne de Déu aquí i ara, amb justícia, equitat i cures. Aquesta és la tradició que reivindiquem davant l’apropiació del terme per part de partits polítics que el vinculen no als seus orígens, sinó a una situació històrica de cristiandat que els serveix per justificar banderes. Aquesta interpretació converteix el cristianisme en pura ideologia política deslligada de l’Evangeli i de l’horitzó fraternal del Regne de Déu.

La importància del llenguatge: les paraules modelen la concepció que tenim del món, al seu torn, són els maons amb els quals imaginem el futur i el construïm. Que en aquest canvi d’any puguem continuar ressignificant la vida per caminar cap a un món més fraternal i just. Bon any nou!

Cristianisme i Justícia

N. 275. Desembre del 2025. Suplement del Quadern CJ n. 240
Cristianisme i Justícia. Roger de Llúria, 13, 08010 Barcelona
93 317 23 38 • info@fespinal.com • www.cristianismeijusticia.net