Activitats

CANVIEM DE COLOR

És important prendre consciència que el món vegetal és una font inesgotable de productes naturals, amb un ampli ventall d'utilitats.

La idea subjacent és que l'alumne tingui present que els éssers vius constitueixen una font d'informació valuosa que pot permetre solucionar bona part dels problemes que té la societat moderna i són la reserva genètica per a les generacions futures.

Avui en dia, algunes plantes s'utilitzen encara per donar color a begudes, aliments i cosmètics i, actualment, la indústria dedica cada cop més inversió en fer recerca, ja que la inoqüitat d'aquest tipus de colorants permet a les empreses acomplir abastament les exigents normatives mediambientals a les que cada cop més es veuen sotmeses.

DADES GENERALS

Descripció: Aquesta activitat de recerca dóna a conèixer un exemple concret de la interrelació que ha existit des de sempre entre els humans i les plantes. Les plantes s'han fet servir des de fa segles amb finalitats molt diverses, com a remeis, perfums, condiments i fins a finals del segle XIX com a font de colorants naturals.

Destinataris: CS de Primària, ESO, Cicles formatius, Batxillerat i Adults.

Temporització: 4 hores (1 matí).

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Punt de partida: Plantejant el problema d'una troballa arqueològica, que consisteix en una peça de llana acolorida, s'inicia la investigació per a reconstruir el procés de tinció.

Una breu introducció històrica introdueix l'alumne en la civilització romana com a punt de partida per recuperar l'art de tintar la roba. Aquesta tècnica perdurarà pràcticament sense modificacions fins als nostres dies.

Treball d'aula: A partir d'un text d'un l'historiador romà (Plini), on apareix una descripció molt detallada del sistema que feien servir els egipcis per tintar les teles, l'alumne extreu els diferents passos necessaris per acolorir diferents mostres de llana, utilitzant, per aquesta finalitat, pell de ceba i fulles de pastanaga.

El primer pas consisteix en fer bullir la llana amb certes sals minerals (normalment sals d'alumini), substàncies que reben el nom de mordents. Aquest procés s'anomena mordentat.

En segon lloc s'ha d'esmicolar i bullir la part de la planta que té propietats tintorials. Un cop bullida la planta s'ha de colar per separar-ne el tint.

Finalment es bull la llana mordentada amb el tint, es renta i es deix assecar.

Anàlisi de resultats i conclusions: L'home primitiu es va adonar dels colors de la natura i concretament dels colors de les plantes. La idea de transferir els colors a les robes de vestir, a través d'una interminable sèrie d'assaigs i errors, ha portat a un coneixement de les tècniques de tinció que s'han transmès de forma oral de pares a fills fins als nostres dies. Aquest coneixement és un veritable i ancestral llegat cultural d'un interès antropològic extraordinari.

L'activitat porta tanmateix a descobrir la diferència entre els colors dels tints d'origen sintètic als que estem acostumats, i els que proporcionen les plantes que es distingeixen per la seva gran riquesa de matisos.

MATERIAL PEDAGÒGIC EMPRAT

Col·lecció de teixits tèxtils, herbaris, llana, reactius químics, material de tinció ( olles, fogons, coladors, espàtules), balances, tisores, morters, presentacions audiovisuals, quadern de l'activitat.