"LLEGENDES DELS NOSTRES POBLES"

Algerri

Durant la jornada cultural van haver-hi dues intervencions:
A la 1ª es va explicar la llegenda “Els monjos de Poblet”. La ponent era una descendent de la casa on havien succeït els fets de la llegenda. Els nens van estar molt atents i van gaudir d’allò més.
A la 2ª es van explicar diverses llegendes curtetes, els títols de les quals s’expressen a continuació:
“El cau del dúgol”
“Santa Bàrbara”
“La guineu i el llop de la Figuera”
“Una mongeta per cada lliura”

Tots els nens van gaudir de les explicacions, van fer preguntes, etc.
Aquestes jornades han estat reflectides a l’escola amb treballs plàstics, on es poden observar les seqüenciacions d’alguna llegenda o els moments més importants d’altres. Els més grans també han realitzat valoracions a nivell escrit.

Castelló de Farfanya

Durant la jornada cultural vam poder gaudir dues intervencions:

A la 1ª es va explicar la “La llegenda de la presó”: segons la gent del poble, hi van tancar un home que, amb l’ajut d’una veïna i les qualitats de l’oli d’oliva de Castelló, en va sortir més jove i més fort.
A la 2ª es van explicar la “La llegenda del tresor amagat”,, segons la qual fa molts anys, durant l’època dels sarraïns, vivia al castell de Castelló de Farfanya una reina mora, la qual posseïa un gran tresor , que va fer amagar en una cova sota el castell. Aquesta història està relacionada amb la nit de Nadal perquè, segons la llegenda, cada any per la Nit de Nadal, quan sonava la primera campanada de les dotze, aquesta cova s’obria i a l’última campanada es tornava a tancar. En aquest espai de temps es podia intentar anar a agafar part del tresor.Els més valents del poble, cada any quan arribava la Nit de Nadal , anaven cap aquell indret i així poder ser una mica més rics....

Tots els nens van gaudir de les explicacions.

Ivars de Noguera

A Ivars, donat que no van trobar llegendes per explicar als nens, van decidir treballar la festivitat de Sant Nicolau. Es tracta d’una tradició que se celebra des de fa més de 150 anys segons alguns i de molt més temps segons altres. Curiosament no se celebra en cap altre poble dels voltants.
Des de l’escola es va enviar a les famílies un qüestionari amb la finalitat de recollir informació sobre el tema, per tal de poder comparar com se celebrava anteriorment. Per altra banda amb el senyor alcalde, que sempre acudeix a l’escola quan se li demana, van treure conclusions: malgrat el pas dels anys, la celebració no ha canviat gaire.
Els nens van recórrer els carrers del poble, casa per casa, tot cantant la cançó del “Virolet Sant Pere, Virolet Sant Pau, els xiquets fan festa per Sant Nicolau .....” i acompanyat amb instruments musicals.
La gent del poble els dóna el que els hi sembla: fruits de tardor, galetes, dolços, etc. Una vegada acabat el recorregut, tornen a l’escola amb els cistells farcits i a esperar a la tarda, on es farà el repartiment. I així poder marxar cap a casa carregats de donatius, com anticipació del Nadal que s’acosta.