Enrera
Mòdul 3
Creació d'aplicacions a Internet: WebQuest
  Pràctica
1
   
Exercici
Exercicis
 
 

Objectiu

  L'objectiu d'aquesta pràctica és cercar informació per a una WQ a un directori (el Yahoo!) i a la web invisible.
   
  Introducció
   

 

 

Per buscar informació per Internet, cal utilitzar un cercador o un directori. Cal tenir en compte, però, que no existeix cap cercador que sigui capaç d'emmagatzemar a la seva base de dades tots els continguts de que hi ha a la Xarxa. Molta informació queda exclosa de l'acció dels cercadors. Aquesta àrea de la web és el que s'anomena la Web invisible. Cal no desestimar-la, ja que el seu contingut triplica les pàgines indexades pels cercadors.

   
  Desenvolupament de la pràctica
   
Un directori: el Yahoo!
 

Els directoris i els cercadors seleccionen, organitzen i presenten la informació de manera diferent. Els cercadors utilitzen programes automatitzats que rastregen el contingut de la Xarxa, pàgina per pàgina, i emmagatzemen tota la informació que van trobant. Els resultats obtinguts en la cerca s'agrupen en un índex de les pàgines que contenen la paraula clau introduïda.

Un directori, en canvi, ha estat creat per un grup d'editors o catalogadors. La informació es presenta mitjançant un directori estructurat temàticament. Per realitzar una cerca, es poden consultar diferents categories.

El Yahoo!, creat per David Filo i Jerry Yang, combina el directori temàtic, organitzat jeràrquicament, amb un cercador; és a dir, que s'hi poden realitzar cerques per categories o bé per paraula clau, segons l'opció que s'esculli. Així mateix, conté altres serveis, tal com mostra la il·lustració següent:

   
 
   
 
En l'actualitat les diferències entre cercadors i directoris tendeixen a desaparèixer. Un directori com Yahoo! disposa també d'una opció de cerca per paraula clau. Un cercador com el Google ha incorporat recentment un directori.
   

Suggeriments:

Un altre directori de referència és l'About.com, en anglès, amb una base de dades que conté més de dos milions de documents.

   
Pràctica

1. Consulteu el Yahoo!, per comprovar els recursos disponibles per a un projecte de WQ sobre El senyor dels anells de J. R. R.Tolkien.

  • Accediu al Yahoo!. Busqueu informació sobre l'obra i l'autor, mitjançant el directori. Consulteu Art i cultura | Literatura | Ciència ficció | Literatura fantàstica. Una altra possibilitat de cerca és Espectacles i diversió | Cinema | Pel·lícules.
  • Comproveu si podeu consultar altres categories. Introduïu una la paraula clau Tolkien al cercador del directori. Observeu que aquesta cerca indica altres categories (Societat | Gent), tal com mostra la imatge següent:
 
 
De cada resultat s'indica la categoria en la qual ha estat classificat i les categories que hi estan relacionades jeràrquicament. Així mateix, se n'especifica la URL.
   
 
  • Per ampliar els resultats de cerca, consulteu Altres llocs web, extrets directament de la cerca a la base de dades del Google. Aquests resultats, doncs, no estan classificats a partir de les categories del directori del Yahoo!
  • Accediu a la versió en castellà del Yahoo! D'aquesta manera, obtindreu més resultats i potser imatges o altres elements que us resultin interessants.

Comentari:

El webring o anella de webs és una modalitat de directoris especialitzats. Consten d'un conjunt de pàgines web independents amb un tema comú. Quan l'internauta accedeix a un web de l'anella, pot recórrer qualsevol de les pàgines de forma aïllada i aleatòria, però sempre dins la matèria sobre la qual s'ha construït l'anella.

La primera anella o webring, EUROPA, sigles de Expanding Unidirectional Ring of Pages, es va crear a la Gran Bretanya l'any 1994. Un any més tard, Sage Weil, un jove californià, va crear Webring amb el qual les anelles adquirien una gran popularitat.

Si voleu consultar altres exemples d'anella, consulteu: Jacobeo.net, amb informació sobre el Camino de Santiago.

   
La web invisible
 

No existeix cap cercador capaç d'emmagatzemar tots els continguts de la Xarxa. Per raons de disseny i funcionalitat, els cercadors no seleccionen la totalitat de pàgines que consten en una URL determinada; només en recullen el text inicial per oferir-ne una idea aproximada.

A més a més, existeixen àrees de la web restringides a l'acció dels cercadors, com per exemple determinats formats de document (pel·lícules, sons, partitures, etc.).

Com buscar-hi, doncs, informació? Existeixen directoris que recopilen pàgines de la web invisible, per exemple Internet invisible.

A través dels directoris o cercadors també es pot accedir a la web invisible. Només cal introduir una ordre de cerca en què aparegui el tema que ens interessa i la paraula database; per exemple, accidents aeris database. Per ampliar els resultats de la cerca, es pot introduir el terme en angles; en aquest cas: plain crash database. S'hi poden torbar imatges o altres elements útils. A més a més, si cal, es pot utilitzar un traductor automàtic. Veieu el mòdul 4 per consultar les indicacions d'ús d'un traductor.

Quins documents s'hi poden trobar? La web invisible inclou tres tipus de documents: documents amb text, majoritàriament bases de dades especialitzades i de contingut molt divers (catàlegs de biblioteques, genealogies, receptaris de cuina, etc.), arxius amb imatges (mapes, pel·lícules, etc.) i arxius de so (veus, discursos, efectes especials o sons d'animals).

   
Pràctica

2. Imagineu que esteu elaborant una WQ en què la tasca a realitzar és descriure les característiques de diversos països. Hi voleu incloure arxius de so i d'imatge.

  • Per localitzar una base de dades de banderes de diferents països, accediu al Google. Introduïu l'ordre de cerca banderes database.
  • Per buscar arxius de so per il·lustrar la fauna de cada país, introduïu l'ordre de cerca animals sounds database. Comproveu que el cercador estigui utilitzant l'opció Cerca al web, ja que Cerca a les pàgines en català limita el marc de cerca.
   

 

Suggeriments:

A la Xarxa existeixen eines especialitzades en la cerca d'elements invisibles. El proveïdor d'imatges Corbis, amb una base de dades de més de dos milions de documents, n'és un exemple.

   
   
 
Amunt