Es pot començar d'una
forma planera dient que, en general, el consumidor entén per
additiu tot aquell "producte químic" que hom afegeix
voluntàriament als aliments per causes que poden ser més
o menys justificades.
Cal pensar que l'additiu no
és un invent modern. L'home prehistòric cercà ja
mitjans per a conservar els aliments. Es tenen coneixements que 3.000
anys a. C se n'empraven com a mínim tres tipus: la sal, els fums
i els llevats. Els egipcis, amb una cultura molt més sofisticada,
acolorien i afegien espècies als seus menjars. Repassant la història
es troben tota mena de referències, moltes vegades imprecises,
de receptes i fórmules on s'esmenten substàncies tan diverses
i algunes inversemblants, com ara el sofre, l'argila, el guix, la cendra
de fusta, les algues o els sucs de plantes, que segons sembla servien
per condicionar o cobrir aliments.
A mesura que passen els anys
i augmenten els coneixements sobre noves substàncies, moltes
d'elles arriben a emprar-se en el aliments a vegades de bona fe, però
no sempre. Cal pensar que, encara que la intenció de fer servir
una nova substància fos honesta, els coneixements que d'ella
se'n tenien eren totalment empírics.
A mitjans del segle XIX el
s mètodes de control assequibles eren totalment insuficients
per verificar les substàncies noves que s'anaven incorporant
als aliments, la qual cosa comportà tota menta de fraus. A principis
dels segle XX els estaments sanitaris d'alguns països prenen consciència
del caos a què pot arribar tal situació. Les mesures que
adopten tenen com a única finalitat la repressió del frau.
Actualment amb una visió més àmplia, i sense subestimar
cap dels perjudicis que pot desencadenar un mal ús dels additius,
els esforços dels organismes nacionals i internacionals estan
centrats prioritàriament a estudiar les implicacions sanitàries,
vistes no solament des d'un pla toxicològic sinó també
nutricional. Aquest plantejament a nivell mundial, és el que
ha orientat tota una sèrie d'organismes que vers diferents aspectes
tenen cura dels additius alimentaris.
