Com deia abans, posar-se
a dieta s'ha convertit en un passatemps per a tothom. Es calcula que
uns cinquanta milions d'americans es posaran a dieta aquest any, i mentre
uns aconseguiran perdre pes, els experts opinen que només un
cinc per cent podrà mantenir la pèrdua de pes durant molt
de temps.
Encara que algunes persones
intentin perdre l'excés de pes a base d'exercici, posar-se a
dieta és la manera més comú de perdre'l. Diversos
estudis mostren que moltes de les persones que es segueixen una dieta
consumeixen menys calories, però desafortunadament, aquest simple
fet, no farà que obtinguin bons resultats.
Cada any prop de 8 milions
d'americans s'inscriuen en algun programa estructurat per perdre quilos
que consisteix en dietes líquides, règims de dietes especials
o supervisió mèdica. Però els experts en dietètica
sempre prevenen contra les noves dietes, que estranyament tenen un efecte
permanent. Es recomana que es segueixi una dieta de molt poques calories
només sota vigilància d'un metge pels riscos que aquest
fet pot portar. S'aconsella també als consumidors, que no creguin
en els plans i productes màgics que comporta una pèrdua
de pes duradora, de forma fàcil i sense esforç. Com es
pot diferenciar entre la veritat i la mentida davant d'aquests programes
i productes prometedors? Sobretot es suggereix indiferència.
Tot seguit, un recull d'afirmacions
fetes per publicistes en anys recents:
"Perdi pes mentre dorm"
Perdre pes requereix canvis
significatius en la classe d'aliments que menja. Afirmacions per a productes
i programes de dietes que prometen pèrdua de pes sense esforç
o sacrifici sempre són falses.
"Perdi pes per sempre"
Per mantenir la pèrdua
de pes es requereix canvis permanents en l'alimentació i la cura
de la salut, inclús en l'activitat física. S'ha de ser
indiferent davant els productes que afirmen que es podrà perdre
pes permanentment o durant molt de temps.
"El senyor tal ha perdut
tants quilos en sis setmanes"
L'èxit que hagi tingut
una altra persona no té cap relació amb la possibilitat
del nostre èxit davant el mateix programa. No ens hem de deixar
enganyar.
"Perdi tot el pes que
vulgui per només tantes pessetes"
Com a regla general, la possibilitat
de recuperar el pes que s'ha perdut en una dieta creix en relació
a la velocitat amb la qual s'hagi perdut el pes. A més a més,
perdre pes ràpidament és dolent per a la nostre salut.
A menys que es tingui una raó mèdica, no s'han de buscar
programes que ens ofereixin una pèrdua de pes ràpida.
"Descobriment científic...
un miracle de la medicina"
Per perdre pes s'ha de reduir
el nombre de calories que s'ingereix i augmentar l'activitat física.
Hem d'ignorar les declaracions estranyes que puguin enganyar-nos.
Amb tot això veiem
clarament que hi ha gent que es guanya la vida enganyant als altres
i que si realment ens parem a pensar en aquest tipus de programes és
impossible que puguin complir tot el que diuen, perquè s'han
de complir una sèrie de condicions que van molt més enllà.
Quan es fa dieta no és
aconsellable reduir les calories ingerides d'una forma molt radical,
el que s'ha d'aconseguir és agafar uns hàbits alimentaris
que siguin els adequats.
Quan vaig anar a parlar amb
la doctora dietista Anna Pibernat i Tornabell, aquesta em va explicar
que una dieta havia de ser mentre més llarga millor. Amb això
volia dir que quan comencem una dieta s'ha d'acabar convertint en un
costum alimentari, per tant, s'ha de perdre pes a poc a poc i de forma
contínua i no deixar mai els hàbits alimentaris que hem
agafat per tal de no tornar a recuperar els quilos. La doctora em deia
també que no és aconsellable perdre més de 2'5
quilos al més perquè el nostre cos podia quedar mancat
d'alguns dels nutrients sempre essencials.
A l'hora d'elaborar una dieta
per a un pacient, els dietistes han de tenir en compte moltes qüestions,
és per això que no podem caure en qualsevol tipus de trampes
semblants a les citades anteriorment, perquè segurament seria
perjudicial per a la nostra salut. Abans d'establir-li una determinada
dieta a una persona, aquesta és sotmesa a una sèrie de
preguntes que permeten al doctor de donar-li la dieta corresponent.
Normalment se li sol agafar primer de tot el pes, l'alçada i
totes les mides del cos; i seguidament se li plantegen preguntes on
es mostrin els seus hàbits alimentaris actuals, la seva raça,
la religió, l'economia, la seva filosofia, les ganes que té
de fer dieta, els motius pels quals vol fer dieta, el perquè
menja... Algunes d'aquestes qüestions ens poden semblar una mica
estranyes però si ens parem a pensar, no totes les persones tenen
la mateixa economia per a consumir el mateix tipus d'aliments, ni tampoc
la mateixa religió, que a vegades no permet uns determinats aliments...,
i per tant, cal tenir en compte una quantitat força gran d'aspectes
a l'hora de donar a una persona la millor dieta per a ella. Així
doncs, podem dir que tots aquests programes i productes miraculosos
són irracionals i que essent racionals, mai ens deixarem prendre
el pèl de tal manera.
