| CONSIDERACIONS
PRÈVIES: CONTINGUTS
Quin és el contingut d'aquest tema?
Què volem que aprengui l'alumne?
La qüestió de la globalització
és omnipresent en els debats contemporanis, i el grau d'aprofundiment en
la qüestió d'aquests debats és molt variable. Sens dubte no
pretenem que tots els alumnes de 3r d'ESO arribin a entrar en les profunditats
d'aquests debats, però el que sí que volem és que comprenguin
en què consisteix el fenomen i per què diem que es produeix.
De
la mateixa a com presumim que els fets físics tenen, la coneguem o no,
una ordenació causal (per exemple, hi ha tal tipus de vall com a conseqüència
d'una forma concreta d'erosió), els fets propis de la geografia humana
també tenen una ordenació causal, encara que de vegades pugui resultar
difícil -i fins i tot impossible- establir les relacions causals entre
els diferents fets per raó de la complexitat de l'acció humana.
Per aquest motiu, perquè els fets estan vinculats de manera causal,
l'explicació dels continguts curriculars incidint en aquesta vinculació,
propiciant que els alumnes reconeguin aquestes connexions, afavoreix sens
dubte la comprensió dels continguts.
Bona part del debat sobre la
globalització se centra a dirimir quines seran, a mig termini, les conseqüències
d'aquest fenomen. Predir les conseqüències d'algun fenomen es fa en
virtut dels fets rellevants que podem observar, i de quin és el desenvolupament
que seguiran, d'acord amb situacions semblants del passat, aquests fets rellevants.
Per tant, és important incidir en el fet que qualsevol previsió
està fonamentada (millor fonamentada o pitjor fonamentada) en una sèrie
d'observacions i càlculs a partir dels quals s'infereix, o és anàloga
a, o es correlaciona amb, etcètera, la previsió en qüestió.
En el cas de la globalització les prediccions en discussió
no són homogènies. Es pot pensar que la diversitat de prediccions
depèn de diferents maneres d'entendre l'economia i, en últim terme,
d'entendre la societat, i potser aquest és el cas. De tota manera, i si
aquest és el cas, la manera d'entendre l'economia i, de retruc, la societat,
ha d'estar a la base de la cadena causal explicativa d'allò que es prediu
(altrament la predicció no tindria cap mena de fonament).
Així,
segurament volem que els nostres alumnes s'adonin d'algunes de les possibles conseqüències
del fenomen de la globalització, però també volem que s'adonin
de què és el que justifica aquestes conseqüències. El
reconeixement de les raons que condueixen a preveure uns fets o uns altres (en
el cas que les conseqüències que es preveuen siguin incompatibles
les unes amb les altres) és essencial per comprendre no únicament
el debat sobre la qüestió, o les raons que mouen a la controvèrsia
en aquest debat, sinó també la noció mateixa de globalització.
D'acord
amb el que se sosté en aquest treball, és més important que
els alumnes comprenguin el fenomen i per què les prediccions al respecte
no són homogènies, que no pas siguin capaços de reflectir
opinions contemporànies sofisticades i complexes al respecte sense haver
arribat a copsar la raó que les justifica. Al capdavall, només si
comprenen el fonament de la problemàtica podran, en el futur, pensar per
si mateixos el problema. I si la determinació de les conseqüències
de la globalització fos realment una qüestió oberta (depenent
de quins pressupòsits es volguessin acceptar), aleshores podrien decidir
de manera raonada quina posició volen prendre.

Exemple
d'un llibre de text
El llibre mencionat anteriorment (vegeu nota 36),
per exemple, comença amb una breu aproximació al terme 'globalització'.
La
mundialització o globalització és un fenomen econòmic,
polític, social i cultural que va començar cap a la meitat de la
dècada dels anys noranta (...). (Pàg. 206). |
Més
endavant, i després de relacionar diferents factors que, se'ns diu, determinen
el sorgiment de la globalització, es defineix el fenomen de la següent
manera en relació amb l'economia:
Des
de la perspectiva econòmica, la globalització es pot definir com
la gran interdependència que hi ha entre l'economia de diversos països.
(Pàg. 206) |
En principi al llibre no se'ns dóna
cap altra definició en sentit estricte de globalització, si bé
se'n relacionen trets característics que presenta el fenomen respecte de
la política, la societat i la cultura.
A part de caracteritzar d'aquesta
manera el fenomen, el llibre analitza, per un costat, quines són les causes
de la globalització i, per un altre costat, quines en són les conseqüències.
Les causes de la globalització es refereixen en aquest tema de
manera més aviat succinta (pàgs. 204-5) i fan referència
principalment als descobriments geogràfics, l'expansió colonial
i les conseqüències del postcolonialisme.
Les conseqüències
de la globalització consisteixen en el gruix del tema i s'aborden des de
diferents perspectives que tenen com a rerefons comú les desigualtats econòmiques.
Una tesi que se sosté en diferents indrets del llibre és que la
globalització és una de les causes, i una causa important, d'aquesta
desigualtat econòmica.
Així, se'ns diu que la principal conseqüència
de la globalització és que:
(...)
l'economia de les nacions amb una renda per càpita més baixa és
cada vegada més dependent dels països rics. (Pàg. 206) |
i
que, per tant:
(...)
les diferències entre els països pobres i els països rics són
cada vegada més grans. (Pàg. 208). |
Se'ns
diu, a més, de manera explícita (pàg. 211), que la globalització
és causa de les desigualtats socials i econòmiques entre els països
rics i els països pobres:
3.2.
Causes de les desigualtats socials i econòmiques (...)
La descolonització.
(...) Els desequilibris demogràfics. (...) La globalització.
Com hem vist, la globalització econòmica ha provocat diferències
més grans entre els països pobres i els països rics i ha perjudicat
més encara als subdesenvolupats. |
Obvia dir-ho,
el tema de la globalització és un tema complex i la seva exposició
no és una qüestió en absolut simple. Estem parlant de fets
determinats en gran mesura per accions humanes, i ja s'ha dit que les accions
humanes estan determinades per múltiples variables que resulta impossible
de tenir sota control ni avaluar d'una manera unívoca. Aquesta dificultat
és general, però probablement en alguns temes -com el de la globalització-
es fa més palesa i així ho reflecteixen alguns dels manuals.
En
qualsevol cas no es tracta aquí d'avaluar cap dels textos didàctics
a l'abast. Del que es tracta és de mostrar com podria abordar-se aquest
tema aplicant estratègies pròpies del pensament crític. 
Els
continguts rellevants
Suposem que el contingut que volem transmetre
als alumnes, pel que fa a la globalització, és a grans trets el
següent.
Primer, podem partir d'una definició del terme neutra,
com la que ens proporciona qualsevol diccionari, i constatar que aquesta és
la direcció en la qual camina el món actualment de manera accelerada.
Seguidament
podem observar quins són els fets que han conduït cap a aquesta situació
(més precisament, quins són els fets més rellevants que es
poden adduir com a desencadenants d'aquesta situació).
A continuació
podem observar quines són les conseqüències objectives d'aquest
fenomen. Finalment, podem analitzar les diferents interpretacions i valoracions
d'aquestes conseqüències.
Esquemàticament:
"
Què entenem per 'globalització'. " Factors que han propiciat
que es pugui produir la globalització. " Conseqüències
objectives del fenomen de la globalització: " Valoracions d'aquestes
conseqüències. Raons en què es fonamenten aquestes valoracions.
El
que volem és que els alumnes coneguin aquestes diferents continguts i la
manera com estan relacionats. El desenvolupament dels continguts de cadascun d'aquests
punts podrà variar (el més important és l'explicitació
i la comprensió de les raons que ens condueixen d'un punt a l'altre). 

| | | |