Tot seguit, un proposem un recorregut per alguns dels llibres més importants dels dos autors catalans més importants de la literatura avantguardista:

Poemes en ondes hertzianes, de Joan Salvat-Papasseit, 1917

L'irradiador del port i les gavines , de Joan Salvat-Papasseit, 1919-21

Les conspiracions , de Joan Salvat-Papasseit, 1922

La gesta dels estels , de Joan Salvat-Papasseit, 1922

Poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, 1923

Óssa menor, de Joan Salvat-Papasseit ,1925 (pòstum)

L'ESTIL DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Sol, i de dol, de Josep Vicenç Foix, 1947

L'ESTIL DE JOSEP VICENÇ FOIX

Poemes en ondes hertzianes
En la seva primera època s'estrena amb "Columna vertebral: sageta de foc" a la revista Un enemic del poble, el 1917. Es mostra futurista, gorkià, nietzschià, individualista messiànic. Creu que l´home fort, mogut per la voluntat, esdevé profeta moral del seu temps. I ho proclama a tot arreu: la seva secció periodística "Mots propis", els manifestos que escriví, les revistes que creà, els textos programàtics, on parla de joventut, llibertat, sinceritat, entusiasme, eternitat, modernitat, victòria, herois i menysprea els dèbils, covards, imitadors, gregaris, la política falsa i la religió. Aquest primer llibre és un recull dels poemes escrits des de 1917. La paraula HERTZIANES significa les ones elèctriques d´alta freqüència del radiotelegrafista.
És un llibre futurista, cubista i dadaista. Fa servir: salts de falla, collage lingüístic (mots d'altres llengües) i icònics, dibuixos emblemàtics, supressió dels signes de puntuació, joc de tipografies, versos en cascada, espais en blanc, cal.ligrames, paraules en llibertat, barreja de registres de llenguatge, el.lipsi.
És el seu llibre d´avantguardisme més radical, inconformista i apocalíptic. Un llibre subversiu formalment i socialment. Reivindica un anarquisme individualitzant. Advoca per una actitud de revolta, però també d'independència personal.

L'irradiador del port i les gavines
Té el subtítol de "Poemes d'avantguarda". L'Irradiador vol dir el far del port
Lluita contra la mesquinesa, el cretinisme cultural, a través de l´amor, l´aventura heroica i la força maragalliana de la cançó.
Té elements, encara, cubistes i futuristes, com el símbol del circ per al dinamisme i la lluita. També barreja espais urbans al costat de rurals, marítims i oberts, mirades crítiques amb ulls ingenus o la mirada mítica de la infantesa i de la figura del pare.Per tant, recull la dualitat maquinisme avantguardista/ realisme intimista i elegíac.Els poemes són com una juxtaposició d'impressions, sensacions o sentències que acaba de manera sobtada i arbitrària. També fa la desturucció del text tradicional.
Josep M. Junoy havia estat l'introductor dels haikús en la poesia catalana, però Salvat, amb aquests haikús, comença a ensenyar l´estil que apareixerà a Poema de la rosa als llavis. Inicia,doncs , la sèrie de fantasies marineres o bèl.liques a través de les quals, el poeta, desemparat des de petit i malalt des de molt jove, intenta sublimar les seves frustracions i els seus afanys més íntims.
És un llibre amb molts elements avantguardistes, però ja n´afegeix d´altres que no ho són, com la cançó, el haikú, i l´oda.

 

Les conspiracions
És una "plaquette", llibre petit i prim, amb pocs poemes.
Constitueix un petit parèntesi patriòtic, un al.legat contra el nacionalisme imperialista castellà.
Són 8 poemes escrits a Madrid en l'estada al (sanatori de Fuenfría, Cercedilla, quan feia una cura de repòs). on proposa el model irlandès per a Catalunya (La República d´Irlanda és sobirana des de 1921).
Hi fa una poesia personal, amb voluntat d´incidència pública, i hi prova formes populars, com ara les sèries monorrimes en assonant, quartetes i romanços, etc.

Juan Gris, Cases de Céret, 1913

 

La gesta dels estels
Subtitulat "Mostra de poemes".La majoria dels seus poemes, en aquest llibre i en el següent, foren escrits a Les Escaldes, (Alta Cerdanya) on feia salut. En ells ens mostra un canvi cap el lirisme popular, usant els madrigals i cançons tradicionals. Apareix la seva veu vitalista contra la malaltia. Els tres llibres d´aquesta segona època són un glop d´aire fresc enfront els poemes de Guerau de Liost, Carner, Manent i Junoy i s´assemblen més als de Tomàs Garcés o Josep Mª de Sagarra.
Divisa vital: amor i lluita .Ell és un aventurer, cavaller, viu sense traves ni moral. El to és elegíac, i el poeta té uns ulls infantils.Aquí hi exposa les seves tres divises: el seu món és governat per l´amor i la guerra, vol viatjar sempre i estimar una noia a cada port, creure en la lluita i convertir cada ferida en un poema i formar "soldats d´avantguarda" que mai reculen si no és per cedir davant un primer bes. Fusiona avantguarda i cançó popular.
Fa aparèixer el barri quotidià (la Barceloneta), la natura i el mar, la infantesa com a vida lliure i feliç.-... Té un to de consigna i usa el condicional que duu a una certa elegia i a fer front a la realitat personal. És un plantejament impressionista que mitifica la realitat i el seu barri, la Barceloneta, amb mariners, peixaters, vigilants...
El llibre expressa la voluntat de trencar amb el maquinisme avantguardista i cantar una realitat natural i senzilla. Fa ús de la cançó, el romanç i el madrigal, però també d' elements avantguardistes i creació d´emblemes: el lladre d´amor i l´amiga com a novícia, santa o verge temorosa (ideal més elevat i pur, basat en l´amor i l´entusiasme de viure).

Max Ernst, Los cormoranes, 1920

Poema de la rosa als llavis
Ell era conscient que aquest llibre costaria d´editar-lo degut al seu contingut eròtic , però també que era el seu millor llibre, com demostra a la seva correspondència privada. Té un contingut narratiu: és com una narració (història d´un amor físic), en 31 poemes que evoquen imatges, sensacions, estats d´ànim exultants o melangiosos, metàfores de l´amor (rituals cavallerescos o pastorils). La història explicada és la d´una aventura amorosa, un viatge d´iniciació per al poeta -que, lluny de la ciutat, es lliura al plaer de la seduccío i el mestratge amatori- i per a l´amant -inexperta, jove, verge, però que coneix la passió i les arts de la seducció. Diem que té forma narrativa perquè és un "sol poema", és a dir, un poemari unitari, amb una estructura narrativa clàssica: una certa trama, una escenografia, un inici, nus i final.
Hi predominen l'essencialitat i sinceritat i Intensitat, la visió triomfant I sacra de la relació carnal. La veu masculina és protagonista i la femenina és lliurada i immolada en el ritu de l'amor.
Estructura general: *La història d´amor surt, en forma narrativa, a les seccions I,IV,VI,VII,IX,X,XII,XIV. *L´alegria d´ell surt , en forma lírica, als dos cal.ligrames; II, XIII. *La relació entre Ella i la Natura, en forma lírica, surt a III,V,VIII,XI,XV (les Imatges) A més, totes aquestes sèries es van interferint sàviament. -No té una estructura lineal, les Imatges i el Cal.ligrames fan de contrapunts meditatius, retòrics i iconogràfics , i es refereixen als grans temes del poemari: atributs femenins i masculins, amor sacre, imatgeria eròtica, discurs moral sobre els perills de l´amor. El llibre representa la síntesi de la tensió ideal-realitat, literatura i vida, ficció i realitat viscuda.
Personatges: *El jo líric és personarge, mestre d´amor, nen murri i juganer, maliciós, sense prejudicis morals ni intel.lectuals, sensual i eròtic. *Ella és amb qui dialoga implícitament, jove, bruna, fina, polida, inexperta, reprimida, verge.
L´acció o seducció, és el procés d´iniciació a la manera de ritual religiós, als plaers sexuals d´ella, per part d´ell. En absolut secret. Ella apareix com un estel, una visió dels jocs infantils de qui serà el seu amant. La seducció no deixa de ser un nou joc, per això cal abandonar la ciutat, les distraccions futuristes i les joguines anodines. Ella es deixarà fer, tremolosa, primer enmig d´una natura esplèndida, plena de flors (rosa, lilàs, menta, rosella, magnòlia, tarongina, satalia, raïm), concentrada en llavis, pits i sexe... Després, en la intimitat de la cambra... El jo sempre estarà exultant, i ella sempre estarà espectacular. I el jo també s´adreça al lector per fer-lo partícip de la joia. De vegades amb un estil pastoril i trobadoresc.
Base real? La història és realista perquè presenta un exercici lliure i espontani de la carn i elimina tot component moral o intel.lectual. Una aventura real ? O una aventura imaginària que condensa un seguit d´aventures reals? No hi ha referències precises ni geogràfiques, ni cronològiques, ni personals. Un present indeterminat i en el Midi francès, entre 1922 i 1923, segurament en un sanatori o fent repòs. El Cal.ligrama II té referències a Marsella, la serra de la Tanca final sembla el Pirineu. Ricard Salvat, el 1977, s´aventura a dir que era un sanatori de les Escaldes (Alta Cerdanya), el 1922, on conegué una noia anomenada Margot. Però sobre la història ha caigut un silenci estrany, sobretot tenint en compte que ell no té hereus. El problema és que el nom de Margot apareix en dos poemes vells, gens eròtics,de L´irradiador del port i les gavines.
En resum, usa una forma directa, elegant i afectuosa de plantejar una història d´amor i sexe, amb un to lliure de noses morals: ni sentiment de culpa, ni adulteri, ni res, tot i que el poeta estava casat i teia fills. -Tema essencial: el desflorament : un cop acomplert, ell l´abandona, cercant una altra verge. Dona objecte: robat, sotmès, instrument de la felicitat de l´home (aspectes més negatius, des d´un punt de vista feminista actual).
Temps verbal i secretisme: present indeterminat, que narra unes accions arriscades, que cal ocultar i amb molt poc perill de compromís.En aquest sentit és molt" modern".El poeta també usa condicionals i futurs verbals, com en un doble pla de la història: la realitat i el desig o ideal. La història s´acaba sense drames ni consideracions morals o intel.lectuals, amb un vot de fidelitat i un nou entusiasme per una nova aventura. -Riquesa de versificació, predomini d´assonàncies encadenades i versos d´art menor. -Fusiona l´avantguardisme i les formes de la poesia popular, com el romancet, la cançó, madrigal, corranda, haikú. També hi ha temes procedents d´orient, psalms litúrgics, cançó bàquica, cançó trobadoresca...tota la tradició clàssica catalana i forana. -Profusió de comparacions i metàfores, sobretot referides al sexe femení, de gran bellesa.Per exemple, UNA ROSA ALS LLAVIS metàfora antiquíssima del sexe femení (el llavis de la vulva). -Profusió d´imatges botàniques i també de tòpics de la literatura de tots els temps, com la rosa o la sageta-fletxa. -Unitat de referències semàntiques al llarg de tots els poemes, la qual cosa provoca la seva xarxa de significats. -Colors femenins: blanc, vermell, negre.
Molts termes de la taxonomia anatònica, i el futurisme mecànic, Elements clàssics del llibre: Cupidell, les comparacions florals, botàniques, anatòmiques, la sensibilitat, els trobadors (espieta, aimia), que ell sigui mestre d´amor, el llenguatge col.loquial. -Elements cubistes: talls dels versos (salts de falla), collage lingüístic (mots en francès), collage tipogràfic (diferents lletres), collage cal.ligramàtic, sintagmes incomplerts. -Elements futuristes: falta de puntuació en certs textos, signes aritmètics, espais en blanc, màquines, velocitat, agressivitat, bel.licisme sublimat (lluita, combat, gesta), i elements militars i romàntics com el lladre, el pirata, el corsari. L´esport, el dinamisme, l´aventura. -Altres formes: també combina altres formes: registres col.loquial i culte, estil directe i indirecte, narració, exposició, descripció. enunciació imperativa i exclamativa. -En resum, recull materials vells i nous (de tota la seva història de creació poètica) amb una aspiració de totalitat, per bastir tota una teoria sobre l´amor.És un mosaic dels llocs comuns de la lírica amorosa universal de tots els temps.

Picasso, Bust de dona amb barret

Óssa menor
Aquest llibre fou trobat sota el coixí mortuori, i, per tant, publicat post mortem. El subtítol diu "Fi dels poemes d'avantguarda", perquè els surrealistes ja han substituït la seva generació. És una mena de magatzem desordenat de poemes de diverses èpoques.
Variacions dels temes i formes dels dos llibres anteriors, amb la novetat de l´angoixa de la mort i el pas del temps sobre el seu cos malalt.
Evocació de la infantesa, de l'amor espiritual,dels treballs durs de l´adolescència, conscient de que la vida s´esfuma com "l´espurna de mimosa al vent".
Té un gènere nou: el proverbi moral.

 

L'ESTIL DE JOAN SALVAT PAPASSEIT
ELEMENTS AVANTGUARDISTES -Collage lingüístic (ús de diferents llengües en un sol poema o llibre) -Collage icònic (ús de dibuixos-símbol, sobretot els geomètrics) -Collage tipogràfic (ús de diferents lletres, mides de lletres, etc. de forma arbitrària). -Ús de diferents elements visuals: subratllats, salts de falla (trencar el poema en dues,tres,etc. línies,fent esglaons),espais en blanc o silencis per marcar la recitació. -Supressió de la puntuació i de les majúscules. -Utilització dels signes de puntuació de forma arbitrària, especialment : - ( ) -Paraules en llibertat. Mots-síntesi. -Ús de signes aritmètics -Supressió de nexes que enllacin oracions coordinades o subordinades. -Cal.ligrames
-Mescla de registres: culte i col.loquial, retòric, verista, etc. -Descripcions el.líptiques, que obliguen el lector a refer la idea completa, sintagmes incomplets, etc. -Maquinisme: electricitat, tramvies, avions, trens, carreteres, ports, so de sirenes, voltàmetres, irradiadors, -Bel.licositat (combat, guerra, gesta,) -Dinamisme (moviment, aventura, viatge).
ELEMENTS NO AVANTGUARDISTES -Cites literals d´altres autors. -Referències a la mitologia clàssica, als trobadors -Ús de gèneres i estrofes com madrigals, cançó popular, haikús japonesos, romanç. -Sempre fou un avantguardista moderat i ho combinà amb elements modernistes i noucentistes. Fins i tot amb una concepció romàntica del poeta com a heroi, blasfem, entusiasta, aventurer, lladre, mariner...
-Influït per Maragall i l'avantguardisme, però pel que fa a la tècnica només. En l'actitud és original: sincer, directe i entusiasta davant la literatura i la vida. -Una part important de la seva obra és realista, parla de la vida quotidiana, i usa frases col.loquials...i això no és gens avantguardista! Fa una poesia a mig camí de l´experiència i la idealització de l´experiència, sota la bandera de la sinceritat, l´ingenuïtat i l´ utopisme.
-La seva obra és un reflex de la seva vida i el seu caràcter: ell volia ser l´heroi i l´aventurer,el lladre d´amor, el cavaller... Ell cercava l´erotisme, el mar com a escenari d´aventura i llibertat (potser des d´una mitificació de la figura del pare, fogoner de vaixell). Estimava els models messiànics de Nietzsche i Gorki, els avantguardistes i el seu autodidactisme.També mitificà la infantesa i l´actitud infantil, ingènua i múrria -Un altre tema que treballa són els personatges pobres i humils, sublimació de la seva extracció social , orfenesa paterna, infantesa a l´asil, i les privacions i treballs de jovenesa.
-Els seus textos tenen un to entusiàstic, parlen de la natura, el vitalisme i l´alegria de viure. idealitza la vida enfront la seva malaltia i el pelegrinatge per sanatoris. -Admirava totes les arts, era un tastaolletes de tot : va tastar la utopia anarquista, la bohèmia negra,fou socialista llibertari i avantguardista subversiu, va combinar les formes estròfiques clàssiques, amb les populars i amb les avantguardistes... -Tot es resumeix en la lluita realitat-ideal, més modernista o romàntica que avantguardista o simbòlica. Lluita per la victòria de la voluntat sobre les seves limitacions de salut, de formació intel.lectual i de classe social.

 

Juan Gris, Home en el cafè , 1914

Sol, i de dol
Aquest llibre es compon de 70 sonets escrits abans de la Guerra civil, publicats el 1947, amb data de 1936 per burlar a la censura.
Té 6 seccions: L'absolut, l'U, el Tot, Real/Irreal, identitat del país i creació literària
Presenta una antítesi personal : seguir l'avantguarda o seguir els noucentistes i la seva recuperació de la identitat nacional?
Aquesta antítesi ment-sentits, fa dividir el llibre en dos blocs: El primer (18 sonets + 18 sonets, 1a i 2a secció) parla de l'ordre cívic i racional, és el bloc del passat. Entremig hi ha el parèntesi de la 3a secció, amb 6 sonets que proven de traslladar l'amor cortès al segle X i i fonen contraris com racional-irracional, conscient-subconscient. El segon blos (4a i 5a secció, els 28 sonets restants) pren partit per la sensibilitat moderna i fa un homenatge a la joventut de 1918. És el temps present.
Els sonets tenen l'estructura clàssica i estan fets amb decasíl.labs cesurats a la 4a síl.laba (4+6).
Pel que fa a l'estil, es veu una influència dels clàssics greco-llatins, dels clàssics medievals catalans, dels trobadors occitants, de Dante i Petrarca, etc. De tots ells agafa cites, expressions, sintaxi, lèxic, etc. Els seus models catalans més importants són Llull, A. March i Jordi de Sant Jordi.
Pel que fa a la llengua , hi trobem arcaismes, popularismes, vocabularis de tota mena (mariners, etc.), dialectalismes, neologismes, eufemismes populars, etc.
D'altra banda també fa servir l'escriptura automàtica surrealista, amb imatges oníriques. Els seus temes són es que vertebren tota la seva obra: l'absolut, la raó, l'oposició real/irreal, la identitat del propi país, el fet religiós...

Juan Gris, Retrat de Picasso, 1912

L'ESTIL DE JOSEP VICENÇ FOIX
Foix barreja formes cultes i populars perquè vol reconstruir la literatura catalana, el mateix objectiu que tenia Josep Carner. No vol fer com els aantguardistes, que destrueixen la forma, perquè el català encara s'ha de normalitzar.
La seva poesia és objectiva, no subjectiva; està plena de símbols personals i hermètics que duen a una reflexió metafísica . Els seus temes es repeteixen a tots els llibres i els interelacionen.
El seu lèxic és riquíssim: té neologismes tècnics i científics, ruralismes i mots desconeguts, arcaismes, dialectalismes,
Manlleva formes i expressions d'autors medievals, També està influït per poetes més moderns, com Mallarmé, Valéry, Lautréamont i Rimbaud.
Fa servir la prosa poètica, l'escriptura automàtica surrealista, també..
La seva obra en prosa està plena de símbols, ritme i paral.lelismes. Presenta la seva vida com si fos un somni, amb al.lucinacions, obsessions, cromatisme, mutacions, erotisme, violència claustrofòbica i sentit de l'olfacte.

Picasso, El violí