Defineix quina concepció de l'art tenien els avantguardistes, a partir d'aquests fragments de textos (a):

"Rafael no està tan allunyat com sembla d'una pintura cubista de Picasso, ni Bosco dels superrealistes. Ço que ha variat radicalment, rotundament, és l'aspecte de les obres [...] Avui aquest fet artístic és mostrat nu i cru, pur i simple, desposseït de supèrflua ornamentació. L'art moderna és un procés d'eliminació d'elements accidentals, que molts s'entesten a considerar encara com essencials. [...] En realitat, dins el vast panorama artístic actual, existeixen diverses tendències oposades i contradictòries. És l'etern conflicte de tots els temps: [...] Grècia contra Roma; Itàlia contra Holanda... L'única diferència radica en el fet que abans entre tendència i tendència hi havia un lapse de temps considerable. Avui, la vida moderna, escurçant les distàncies i accelerant les velocitats, fa possible canvis tan ràpids en el terreny de l'art".

Sebastià Gasch , Veritable sentit d el'avantguardisme, (1928)

"PER QUÈ L'AVANTGUARDA?

[...]

L'avantguarda no ha significat i no significa sinó la plena consciència d'una actitud permanent en la humanitat i, sobretot, entre els artistes, els investigadors i les classes culturalment despertes. Aquesta actitud és la de tenir la senbsibilitat i la intel.lgència abocades, espontàniament, vers el futur, vers l'eclosió de les formes noves d'expressió, en lloc d'orientar-les vers el passat i l'admiració incondicional de les obres pretèrites. [...]

Aquesta actitud ha estat permanent en l'home. Degué tenir-la l'home de les cavernes quan aconseguí de domesticar el foc, quan obtingué de fondre els metalls. La tingueren els artistes del renaixement quan descobrien la perspectiva [...]

L'acceleració dels invents i de les descobertes durant el segle XX ha fet que aquesta positura esdevingués més ostensible que mai i que passés a primer pla. [...] Existeixen produccions banals, efímeres [..] l'única defensa és la d'aguditzar els sentits i la intel.ligència per poder destriar el gra de la palla, l'aventura autèntica de l'enganyosa.

Josep Palau i Fabre (1988)

Marcel Duchamp, La núvia, 1912

EL MEU PEGÀS de F.T. Marinetti

Déu vehement d´una raça d´acer,
automòbil ebri d´espai,
que trepitges l´angoixa i estrident la mossegues!
Oh! formidable monstre japonès amb ulls de forja,
nodrit de flama i d´olis minerals,
afamat d´horitzonts i proes siderals,
jo allibero el teu cor d´estossecs diabòlics
i els teus gegants pneumàtics, amb la dansa
que segueixes per les blanques rutes del món.
Ja les brides metàl.liques no estiro...Tu t´aboques
embriagat, vers l´Infinit que t´allibera...!

Marinetti i el seu cotxe, en una foto de 1908

Llegeix aquest text i digues per què el dadaisme fou l'avantguarda més radical de totes (b)

MANIFEST CANIBAL DADÀ de Francis Picabia

Esteu tots condemats; dempeus! Dempeus com ho faríeu per sentir la Marsellesa o Déu salvi al rei....

Dada sol no fa olor; no és res, res, res.
És com les vostres esperances, res;
com el vostre paradís, res;
com els vostres ídols, res;
com els vostres polítics, res;
com els vostres herois, res;
com els vostres artistes, res;
com les vostres religions, res.
Xiuleu, crideu, trenqueu-me les dents, i què?

Encara us diré que sou uns retardats. En tres mesos, els meus amics i jo us vendrem els nostres quadres per pocs francs.

[Manifest llegit a la Soirée Dada, al Théatre de la Maison de l´Oeuvre, París, 12 de març de 1920,]

Francis Picabia

 

Prova de descriure aquest quadre de Georges Braque, titulat Taller II, com si fessis un poema-collage , anomenant els objectes i les sensacions que et produeixen, jugant amb tipus de lletres, etc.(b)

"Hi ha imatges surrealistes que són com aquelles imatges produïdes epr l'opi, les quals l'home no evoca, sinó que se li ofereixen espontàniament, despòticament, sense que les pugui apartar d'ell mateix, ja que la voluntat ha perdut la seva força, i ha deixat de governar les facultats".

André Breton. Primer manifest surrealista (1924)

Comenta aquesta idea sobre la base de la necessitat o no dels paradisos artificials.(a)

Al.lucinació parcial sis aparicions de Lenin sobre un piano,1931, Dalí.

 

Llegeix aquest text de Salvador Dalí i digues quins elements surrealistes hi trobes . Podries dir que és escriptura automàtica? Per què? Podries dir que hi ha transformacions, metamorfosis, éssers fantàstics canviants? (a i b):

"PEIX PERSEGUIT PER UN RAÏM

Aquell peix i aquell raïm no eren res més que cosetes petites: eren, però, cosetes més rodones que totes i estaven quietes dalt dels indrets. Hi ha cosetes que són estels amb cua, i quan se les canvia de lloc ho deixen tot mullat.

Aquella coseta, que era un estel amb cua, estava dalt de la taula.

Hi ha cosetes planes; hi ha cosetes que s'aguanten amb una cama.

D'altres són un pèl, d'altres havien estat sal. El peix en qüestió havia estat petita sal; aquesta petita sal brillava i fou portada a Europa entre els pèls d'un arrissat abric d'esquimal, arreconat a la popa d'aquell yacht que tenia un nom d'illa.

Ara aquella petita sal era un peix, gràcies a un xec especialíssim.

A la platja hi ha vuit pedres: una de color de fetge, sis plenes de molsa; i una de molt llisa. Encara hi ha un suro mullat que s'asseca al sol; el suro té un forat rodó on fan niu les plomes.

Al costat del suro,una canyeta tendra, partida pel ventre, és posada dalt de la sorra. Tot plegat no és res més que un ràpid i veloç gotim de raím. Les pedres no eren sinó la seva dolçor; la pedra color de fetge, la dolçor envenenada; les altres cobertes de molsa,els sis darrers nous discs de fonògraf; el suro, el seu esquelet; les plomes, els grans; la canyeta tendra trencada pel ventre, les ales; i la pedra més llisa de totes, ¿em caldrà encara dir que es tracta del blues més dessagnat que em cantà l'altra tarda la meva amiga, posant els ulls guenyos, i arrufant el nasset com una petita bèstia?

Era ben bé aquell raïm, submergit en el fons del cap del xampany, el que m'evocava la claror de les vinyes de Cadaqués. Jo provava de fer entendre a aquell peixet, mtijançant el lleuger tremolar de les meves cartes i sense per això interrompre la partida de pòker amb la baronessa de X, com allà a les darreries d'agost, quan para l'aire, se sent el soroll de l'endolcir-se les vinyes , que ve a ésser un soroll semblant al que fa la pluja sobre les perdiuetes. Fou en aquest just moment -i potser a causa de l'agitació que promogué, en el brill de les joies de l'esmentada barnessa, el record momentani de l'origen de la petita sal del peix -q ue el raïm es llançà, emocionat i veloç, a la persecució d'aquell peix. Aquest, gràcies a una hàbil transformació en el brillant de l'anell de la meva nòvia, fugia dissimulat en el seu dit, i endut vertiginosament per l'auto que jo mateix guiava. Llavors el petit raïm decidí d'adoptar la forma de velocitat diferent, que era la mateixa que havia vist adoptar als pinyols de préssec, les llargues temporades que han de passar tancats en els indrets buits. Així és que començà a disminuir de tamany, fins a esdevenir un petitíssim raïm, de qual ben aviat només en restà la pinyolada, la qual romangué volant, suspesa com una petita constel.lació de perdigons.

A cada moment era més gran la munió d'autos carregats de bandits, que ens perseguien a trets; els bandits portaven petites gorretes de llana i, alguns, ulleres per al vent; el camí era un flabiol de 8 forats, i a cada forat hi havia un petitet ase podrit.

Sentim a la vora llurs motors.

Llancem l'ampolla de Whisky. S'eriçà la terra de fulles de Gillette. Un pinyol de raïm és llurs ulls.

Sentim el galopar vermell de llurs cavalls.

Dos pinyols de raïm són una petita sal.

Tirem el tub de carmí. Neu.

Sentim el lliscar de llurs trineus.

A la fi t'has desprès, i llançat el teu vestit de ball d'argent; i una ampla mar, il.luminada per la lluna, ens ha allunyat dels nostres enemics.

La petita sal volia explotar com una cendra.

Ara, si volguessis, podríem perllongar aquell bes interromput en el dancing. Però, ¿no som a la tarda? ¿No és el sol encara alt?

Les herbes més fines tenen un costat il.luminat, i l'altre ombrívol com els planetes.

Allà, darrera la casa, sé l'indret on hi ha un petit escarabat sec.

Dalt de la pedra, una oliva està quieta.

Si apreto els teus dits, aixafo grans de gotim de raïm del meu berenar; i si vull recordar les teves cames, no aconsegueixo sinó reveure aquell torbador ase podrit amb el cap de rossinyol.

L'oliva quieta porta una petita faldilla.

Jo tinc una bonica foto de Nova York."

SALVADOR DALÍ. L'amic de les arts, 1929

Plaers il.luminats, Dalí, 1929

 

Fixa't en aquest cal.ligrama, el primer que es va fer en català, de tema avantguardista, obra de Josep M. Junoy, que està dedicat a un pilot d'aviació francès, Guynemer, mort en combat. El text central diu: "Dins de l'avió mortalment ferit per l'espai hi brunzeix encara el lluent cor del motor mes l'ànima del pal.lid adolescent heroi vola ja vers les constel.lacions." La resta de mots estan fets amb puntets...Per què? Per què CIEL està orientat cap a munt i FRANCE cap avall?. Explica la relació entre la disposició gràfica del text i el tema , i per què la forma en "s" del text central sugereix un final desgraciat (quina part és el descens en picat de l'avió i quina és l'ascens de la seva ànima al cel?) . Per la forma , què diries que és, cubista o futurista? I pel tema? Hi identifiques idees bàsiques com heroisme, màquina, velocitat, joventut, guerra...? Apollinaire va elogiar aquest poema, i a més, ell mateix feia poemes a les màquines de la guerra mundial. Què vol dir "Oda"? Per què aquest poema és una oda?(b i c )

El capità Georges Guynemer amb el seu avió

 

Un altre cal.ligrama de Junoy: Està dedicat a Nijinski, un ballarí rus de ballet clàssic. Contesta, buscant al diccionari: què és el "Deltoïdes"?, què significa "Fang diví" en aquest poema?, què significa l'espiral (diu "sacarina i mentol en espiral") i quina relació tenen la sacarina i el mentol amb el ballarí? (c)

El ballarí Vaslaw Nijinski, el 1912

Fixa' t en aquest poema de Salvat Papasseit (a L'irradiador del port i les gavines) i digues per què està fet amb la tècnica del collage: (b)

 

Aquí tens un altre cal.ligrama, ara de Carles Sindreu. Què representa?(b). Es titula PLENILUNI:

Llegiu aquest text:

1. Sigueu, almenys, cadascun de vosaltres, una cuca de llum.

3. Només són poetes aquells qui canten en la lluita i blasmen en llurs cançons.

10. Aquell qui de vosaltres, i per la Llibertat, no hagi posat qualque vegada sa llibertat en perill, aquell no és jove; aquell qui per la Vida no s'apresti a morir, aquell tampoc no és jove.-Ni ésser lliure ni viure , no és donat a tothom.

11. Vulgueu alleugerir-vos de mentida: tota galanteria, per exemple. -No acceptéssiu companys encarcarats per fora i buits per dins...

14. Tingueu, com cal, impuls . I tingueu reflexió. No massa reflexió ni massa impuls: qui essent bon xic nfants, no féssiu el pecat d'arribar a semblar-ho.

Sóc jo, que parlo als joves, 1919

Analitza la intenció, el destinatari i l'estil del fragment. Després, prova de definir un MANIFEST. Com es relaciona l'avantguarda amb aquesta frase de Joan Fuster? "És un deure dels joves espantar sistemàticament els vells, ni que siga per evitar que s'adormen del tot". (d)

Joan Miró, Dona de l'axil.la rossa pentinant-se la cabellera al resplendor de les estrelles 1940

 

Llegeix aquest poema i digues quines tècniques futuristes i cubistes ha fet servir . Recorda que són: alteració de la sintaxi, absència de nexes, el.lipsis narratives, absència d'adjectius, salts de falla, versos cal.ligramàtics, espais en blanc, ús de la tipografia, etc. Digues com s'expressen els sentiments d'inferioritat, soledat i por del jo poètic, tenint en compte que sembla un noi que puja al troleibús sense pagar (b i d)

Llegeix aquest poema i analitza'n mètrica i tema. És avantguardista o pertany a una altra mena de tradició literària catalana? Quina? Creus que canviaria el seu significat si fos llegit per persones de diferents edats? Per què? (b i d)

El petó a la plaça de l'hotel Ville, de Robert Doiseau

Mireu aquest poema i contesteu aquestes preguntes:

• Creus que aquest poema proposa un capgirament total dels usos establerts?
• Quina relació s'estableix entre les dues lletres del poema? Hi existeix contraposició amb la seva relació habitual?
• Penses que el sentit del poema va més enllà d'aquesta "revolució" alfabètica, que ens vol comunicar quelcom més ampli? què?
• Quina relacio s'estableix entre el que heu descobert i el títol "Art poètica"? (c)

Prova d'explicar aquest poema visual i la seva relació amb la ideologia política de Josep Vicenç Foix . Hi ha algun tipus de relació entre forma, missatge, etc. amb el noucentisme?(b)

Llegeix aquests dos fragments de Diari 1918, i digueu en què es relacionen amb el caràcter i vida del poeta (b):

"Aixequeu ben alts els murs del meu carrer. Tan alts que, en ésser nit, no hi entri ni la remor de les fontanes ni el xiscle agònic de les locomotrius. Feu que el meu carrer tingui tot just l'amplada de la meva passa. No feu obertures als murs i arrieu del cim de les torratxes tantes de banderes i gallardets. Doneu-me només el goig que, a trenc d'alba, del pas de l'ombra de la meva amada a mitja nit en resti el testimoni d'una flor vermella marcint-se en la penombra, o d'una sabata esberlada flotant damunt un toll."

Ombres darrere els lilàs

"Fou diumenge passat, a les tres de la tarda, sobre el pont del passeig, que un embriac occí una dona per amor d´una rosa que l´homicida abandonà damunt el toll de sang. Ja el diumenge abans hom havia assenyalat un fet idèntic al mateix indret i a la mateixa hora. Presento per a avui un crim equivalent. Em cal, doncs, advertir el taverner i avisar la policia. Però, Déu meu, ¿i si fos jo l´assassí? Vet ací el meu got vessant de vi, el carmí dels teus llavis, del teu si, del teu sexe, reflectit dins la tèrbola beguda roja. Aboqueu més vi, Rafel! són dos quarts de tres; al pont del passeig hi ha una dona amb una rosa a la mà i el meu coltell és fi com l´aresta d´un estel."

Llegeix aquest poema i digues en quins versos es manifesta "clàssic" i en quis versos es manifesta "avantguardista". Digues també quina forma -tan poc avantguardista!- adopta. Foix va dir "No em sap gens de greu de dir que, en poesia, amo totes les tendències. Pot ser per una inclinació que em ve d'anys o per disposició d'esperit, a considerar les anomenades escoles literàries no pas com a tals, en llurs precedents, ans bé com a gèneres. Per exemple, les temptatives del cubisme literari -recordem els assaigs cal.ligramàtics- serien, doncs, no pas provatures fugaces, locals en el temps i transitòries, sinó una modalitat poemàtica tan vàlida com la que justifica, durant segles, el sonet"(c).

Segons Foix, l'Immutable Present només es pot assolit amb la ment; la carn, mutable i abocada a allò transitori i a la caducitat, no pot retenir cap moment de manera eterna i immutable. Relaciona aquesta concepció de l'amor amb aquest poema: (c)

SECULARMENT IMMÒBILS

Els murs de calç inaccessibles

La pèrfida mar d'atzur inexorable

Cobrint de dia i nit la platja dòcil

De sols moribunds i pols eixuta d'ombres

Tu i jo secularment immòbils

Al peu de la negra columna clement

En va cercarem el nostre esguard amb les pupil.les en flama

En va escorcollarem els ulls absents dels altres

Secularment transeünts

Entre les albes parets absurdes

les xarxes que tanquen abismes darrera les portes

Ocupen llurs mans amb estris inservibles

I passen i tornen i omplen de plomes negres la sorra ardent

Quan l'olor de les fleques submergeix la Terra

El marbre rosa dels nostres cossos

Les muntanyes de calç inviolades

L'alta columa de quitrà ombriva

Els somnàmbuls eterns amb llur passar sinistre

Són un mateix panteix

Peixos agonitzant al llot d'una cisterna

Batecs sense eco

Presoners d'un tremall d'algues incandescents.

 

Foix s'autodefineix com a investigador de la poesia. Mira el que pensa en aquest text:

"El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l'invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son, no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, no concursega ni vol acontetar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l'hora d'alba els poemes, com pasquins, a les parets, o els llaçaria des dels terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit de llibertat."

Lletra a Clara Sobirós.

A què compara el poeta? Quins altres moviments artístics han tingut aquesta visió del creador? Què vol dir, aquí, "floraleja"?, L'acció de plantar pasquins, a quina mena d'ideologia remet? Què hi ha, en els poemes i proses de Foix, que permeti afirmar que la seva obra seguí aquests postulats? Fixa't en aquest poema, com a exemple, pertanyent a Sol, i de dol (b):

Foix ret culte a les formes estròfiques clàssiques a Sol, i de dol. Llegeix:

Oh! Si prudent i amb paraula lleugera

sabés fixar l'imperi de la ment,

i amb hàbils mots, la passió naixent,

del meu estil pogués fer presonera;

 

Si, fugitiu de la faisó estrangera,

Arromancés en dura nit, dlent,

l'amor del Tot i del Res, sense esment

del fosc i el rar, a l'aspriva manera

 

dels qui en vulgar parlaren sobirà,

-Oh,Llull! Oh March!-, i amb claredat de signes,

rústec però, sever, pogués rimar

 

pels qui vindran; si ponderats i dignes,

els meus dictats guanyessin el demà,

sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes!

L'exclamació "Oh!" introdueix tres oracions condicionals regides per la conjunció "si". Digues quin tema presenta cadascuna de les tres oracions. Ordena l'hipèrbaton del segon tercet i digues quin desig expressa el poeta en aquests versos. Per què usa un llenguatge arcaïtzant (en quines paraules ho veus)? per què ho fa? Creus que el primer tercet respon les interrogacions suscitades als quartets?. Quin d'aquestes temes recurrents de l'obra de Foix resumiria aquest poema?:

• Esvaïment o disgregació del jo davant un món hostil i una realitat en constant trasmutació.
• L'essència i la funció de la poesia.
• El cel claustrofòbic i l'empetitiment.
• Viccissituds històriques de Catalunya.

Foix ha estat titllat d'hermètic, però s'ha d'entendre el seu mecanisme és substituir els enunciats conceptuals per visualitzacions. Per exemple, "El mur altíssim que tanca els jardins hipotètics" (una frase de Gertrudis, un llibre en prosa pertanyent al seu diari de 1918) podria explicar-se com:

• Impossibilitat d'accedir al somni
• Repressió i prohibició d'accedir fins i tot a aquella felicitat qe encara no existeix.
• Forma poètica d'expressar la claustrofòbia.
• Impotència per la mesura superlativa de les barreres que impedeixen l'accés a la novetat.
• En realitat no és que els murs siguin alts , sinó que és la visió d'un ésser minúscul, reduït, empetitit.
• Retorn a la infància. L'empetitiment de protagonista és paral.lel a l'augment de proporcions dels objectes que l'envolten.

Amb quina et quedes i per què? (d)

Joan Miró, La masia, 1921-22

Llegeix aquesta prosa poètica del nostre autor:

DARRER COMUNICAT Venia jo tot sol pel camí vell de Roses.Ja les perdius s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats han deixat lliures em saltaven, sorpresos, per entre les cames. Mirava les vinyes, els olivars i els pins vells i els novells, i els recs, els còrrecs i els torrents, com si fos la darrera vegada. Sentia degotar l'aigua d'una sequiola, la fressa d'un oncell que no encerta la branca, les darreres cigales i els primers grills vesprejants. Sentia , llunyans , el batec sec i ritmat de les barques del bou que tombaven el cap de la Selva, camí del port, el monòton brogit dels motors que empenyen els vehicles per les carreteres perquè l'home arribi a Enlloc aviat, i la fressa del mar que mancava. Mirava com naixien els estels i com alentien els satèl.lits. Vaig arribar allà del moll quan passen les noies amb aires de festa, sense draps ni lligats, com un infant que acaba de venir. Un que conec, del Pòsit -el qui boga amb més delit quan el motor s'enferritja- , em va donar, sense fer-hi comentari, i amb estranyesa de tots dos, un paper que algú volia que em passés. Diu: Ja no hi ha mots per a dir que els mots ja no són mots i que tot just si guardem la paraula. Els han passat per la mola dels màrtis, els han penjat a la forca més alta, els han lapidat a les barricades, els han guillotinat al pla de l'alçament, els han assassinat a l'altra cantonada, els han posat sota la roda d'un vehicle, els han estripat com un bou de l'escorxador, n'han donat la sang a beure al feram, n'han polvoritzat es ossos per adomar els erms, els han desvirginat a les redaccions dels diaris, els han vomitat els novel.lastres i els poetastres, els n'han llevat la pell, l'han assecada i 'han feta tibant per als timbals de guerra. Si dellà de la paraula teniu encara un mot per dir, pur com la brisa matinera, clar com l'estel de l'alba, fort com el vi de les terres costaneres, net i novell com la sentor de les gleves girades, no proveu pas de dir-ho: us escurçaran la llengua. 1970

Quan se sol redactar un darrer escrit? Quin pot ser el darrer comunicat d'un poeta? Què signifiquen les dues parts del text? Hi trobes formes antitètiques , com ara "pins vells i novells"? Per què a Foix li agraden tant les antinòmies? Podries trobar alexandrins i decasíl.labs entre les frases del text? Resumeix el missatge que ha rebut el poeta en una sola frase. Hi trobes enumeracions, paral.lelismes o repeticions en el text? Quin estat anímic produeixen en el lector? Quins dos significats té la frase del final? Què significaven a l'Espaya franquista? Qui pot ser l'emissor del darrer comunicat, ara? I quina serà la reaccio última del poeta? (d)

Francis Picabia