ALQUÍMIA |
Inici | Senyors del foc | Esbós històric | Opus magnum | Operacions | Astronomia | Alquimistes | Citats com alquimistes | Parlen de l'alquímia | Química |
Opus magnum i lapis philosophorum |
En els textos greco-egipcis més antics, ja es menciona la pedra filosofal (lapis philosophorum) com la substància amb la que es pot produir la transmutació dels metalls no nobles en or. Els àrabs la tradueixen com “al-iksir”, elixir, que passa a ser sinònim de la pedra filosofal. | |
El procés d’obtenció
de la pedra filosofal es coneix com la gran obra (opus magnum).
En aquest procés l’alquimista ha de treballar molts mesos
en les mescles, en un camí d’iniciació i purificació
tant de les matèries com d’ell mateix. Calia conèixer
dos secrets primordials, referents a les matèries
primeres a utilitzar i a la regulació del foc
en torn al recipient. Els alquimistes s’obligaven, pel seu propi
codi ètic a guardar el secret i revelar-lo només en llenguatge
xifrat. Tot i així, la capacitat per obtenir el lapis es
considerava com un acte de gràcia divina sense la qual
no es podia realitzar la gran obra. Aleshores calia preparar la pedra filosofal
per poder ser utilitzada: per incineració es feia tova
com la cera per que pogués penetrar en els metalls. Després,
per escalfament amb diferents substàncies (digestió)
s’augmentava el seu poder de transmutació.
Finalment es projectava una petita porció de la pedra sobre
un altre metall escalfat en un gresol que, en poc temps, es
transmutava en or. |
Representació de la boda química
com unió del principis oposats sulfur (deu Sol) i mercuri (deesa
Lluna), que dona com a resultat el lapis philosophorum en el vas hermeticum. |
El procés de realització de la gran obra tenia grans implicacions místiques: conduïa a la contemplació divina en una dinàmica de superació personal i d’ascens espiritual del alquimista. |