Influències |
Admiració per Newton |
|
|
Hume vol ser el “Newton de la ciència moral” |
Pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la
ciència de l’ésser humà. |
|
Hume concep la ment gairebé com Newton concebia
l’univers: |
Les “impressions” equivalen als corpuscles o
àtoms que s’atrauen o es repel·leixen entre si per una mena de
gravitació (lleis d’associacions d’idees) |
Obres |
“Tractat de la naturalesa humana”
|
Obra de joventut (1740) |
- Unificar
totes les ciències (igual que Descartes), tot basant-les en una
ciència fonamental, la ciència de la naturalesa humana |
“Investigació sobre l’enteniment humà”
(1748) |
Abandona la idea de crear una ciència de l’ésser
humà. |
- Ja no
pretén aplicar el mètode de Newton.
Obra de
marcat caràcter crític. |
-Busca fixar els límits de la capacitat de
coneixement dels humans |
- L’instrument que empra és la distinció entre: |
- Les qüestions de fet i
- Les relacions d’idees (distinció de Leibniz) |
|
-
Escepticisme moderat.
L’esperit de sistema ha desaparegut
completament.
Hume es dedica a estudis més particulars sobre
temes diversos (moral, religió, economia, política, etc.) Actua
com un filòsof il·lustrat. |
ELS
PRINCIPIS |
1. Principi empirista
L’experiència és l’origen i el límit del nostre
coneixement. (La raó mai no pot engendrar per si sola una idea
original)
2. Principi d’immanència
Tan sols coneixem directament les nostres
representacions mentals (que són immanents a la ment), no pas
les coses.
Els sentits tan sols són conductes pels quals
aquestes imatges es transmeten. No hi ha contacte entre la ment
i l’objecte.
-
Modifica la terminologia de
Locke:
----- continguts de consciència:
percepcions.------
-percepcions: impressions (mot “vives”)
Idees (“menys intenses”)
3. Principi de còpia (o correspondència)
- Totes les nostres idees només són còpies de
les nostres impressions.
4. Principi d’associació d’idees
- La imaginació té un gran poder i molta
llibertat per barrejar i combinar a gust seu.
- En les idees, en si mateixa, hi ha “una mena
d’atracció”
- Aquests atracció és “com una força suau”
- Aquesta atracció la redueix a lleis (igual
que Newton)
- Llei de semblança
- Llei de contigüitat.
- Llei causa – efecte.
5. Principi de negació de les idees generals.
(nominalisme)
- No existeixen idees abstractes o generals.
- Totes les idees “generals” són, en definitiva,
idees particulars, lligades a un terme general. |
Les
relacions d’idees i les qüestions de fet
(Influència
de Leibniz: veritats de raó / veritats de fet.) |
Relacions d’idees |
Totes les proposicions matemàtiques |
Aquestes proposicions són certes |
|
Es poden descobrir pel mer pensament,
independentment del que succeeix al món. |
Raonaments demostratius. |
Les qüestions de fet |
|
|
Tan sols es poden establir a partir de
l’experiència |
Raonaments probables. |
EL
PROBLEMA DE LA REALITAT (Qüestions de fet)
|
- Les IMPRESSIONS asseguren la realitat del
present, i els records, la realitat del passat.
- El problema es troba en el FUTUR, ja que
sobre el futur no podem tenir cap impressió.
|
1 |
Tots els raonaments sobre qüestions de fet es
basen en la relació causa-efecte. |
2 |
La raó no pot descobrir les causes i els
efectes, sinó únicament l’experiència. |
3 |
Tots els arguments que es fonamenten en
l’experiència estan basats en la SEMBLANÇA que descobrim en els
objectes naturals, la qual ens INDUEIX a esperar EFECTES
SEMBLANTS, als que hem vist seguir a aquests objectes.
-
Tot m’induirà a CREURE que en
una situació semblant tornarà a passar el mateix.
-
- Però això implica un
pressupòsit de grans conseqüències: EL FUTUR SERÀ COM HA ESTAT
EL PASSAT.
-
És impossible demostrar que el
futur serà com ha estat el passat.
Per tant, si no és la raó la que ens indueix a
pensar això, què és el que ens ho indueix? |
4 |
El COSTUM és el guia de la vida humana.
- El costum ens indueix a la CREENÇA que es
tornarà a repetir el mateix esdeveniment. |
LA
CERTESA TÉ, UNICAMENT, UNA BASE PSICOLÒGICA. |
|
LA CREENÇA |
No podem tenir una certesa “racional” sobre les
qüestions de fet, sinó únicament una creença |
La creença és un sentiment que
acompanya una associació d’idees |
Si una impressió, per la seva intensitat i
vivacitat, ens indica el que és real, una idea sobre el futur,
com que va acompanyada de la creença, té pràcticament la mateixa
intensitat i vivacitat, i ens fa obrar en conseqüència.
-
En veure el foc (en la
“impressió”), sembla que veiem també la cremada (en la “idea”),
i instintivament enretirem la mà.
-
Gràcies a l’HÀBIT i la
CREENÇA, la humanitat ha pogut subsistir, i en això ens
diferenciem molt dels animals. |
|
LA FÍSICA
|
Finalitat: Versa sobre fets,que redueix a lleis.
Objectiu: permetre’ns fer previsions sobre el futur. |
Hume examina DOS dels conceptes fonamentals de
la física del seu temps: |
-
La idea de connexió
necessària.
-
La idea de força. |
Aquests dos
conceptes (connexió necessària i força),
corresponen
a alguna “impressió”? : NO |
Origen:
-
Només podem observar que un
succés segueix un altre. Però és impossible observar quina mena
de connexió hi ha entre la suposada causa i el seu efecte.
-
Contigüitat, sí; causalitat,
no.
-
És impossible establir una
connexió necessària entre la causa i l’efecte.
-
Les lleis físiques
no es poden considerar lleis necessàries: només són PROBABLES.;
però amb això n’hi ha prou perquè puguem manipular la realitat. |
|
META-
FÍSICA |
Escepticisme
moderat. |
|
Si el que coneixem són les nostres percepcions i
no les coses directament, res no ens assegura racionalment
l’existència d’un món exterior. Però resultaria absurd, i nociu
per a la vida, negar l’existència del món i actuar en
conseqüència.
La mateixa vida s’encarrega d’eliminar aquest
escepticisme. N’hi ha prou amb la vivesa de les impressions per
fonamentar la creença en un món exterior. |
Avantatge de l’escepticisme moderat, segons Hume: |
|
- Guarir-nos del dogmatisme dels metafísics. |
- Ens impedeix abordar qüestions abstruses ja
que reconeix les limitacions del nostre enteniment. |
- La qüestió més abstrusa de totes: LA
SUBSTÀNCIA (corpòria / espiritual)
(No fa
concessions, com va fer Locke) |
A la nostra idea de substància o JO no correspon
cap impressió. Només és un terme sense cap significació. |
La paraula SUBSTÀNCIA només designa un conjunt
de percepcions particular a trobar juntes. Per tant, la
METAFÍSICA (que es basa en la idea de substància) és una
il·lusió. |
|
L’ÈTICA |
La moralitat: |
Deriva de la raó o bé dels sentiments? |
- La raó exerceix un paper important, ja
que és la que pot analitzar les nostres accions i descobrir-ne
les conseqüències beneficioses, o no, per a la societat i
l’individu. |
- Però no n’hi ha prou amb la raó |
|
La simple anàlisi de la raó sempre ens deixa
indiferents
No ens indueix a preferir una acció en lloc
d’una altra, perquè és incapaç d’impulsar a l’acció. |
Aquí es necessita que es mostri un SENTIMENT,
per tal de donar preferència a allò útil per damunt de les
tendències pernicioses. |
- Una determinada sensibilitat davant de la
FELICITAT de la humanitat i el repudi de la seva misèria. |
-Per tant, la moralitat es determina per mitjà
del sentiment. |
VIRTUT
-
“Qualsevol acció o qualitat
mental que produeix a un espectador el sentiment agradable
d’aprovació.
-
No és un RELATIVISME
individualista. El sentiment de què parla Hume és un sentiment
UNIVERSAL, compartit per tothom per igual (sentiment
humanitari). |
Característiques |
Ètica EMOTIVISTA o sentimental.
Ètica UTILITARISTA. |
Emotivista (inspirada
probablement en Hutchenson (+1747).
-Hume rebutja tots els intents de fonamentar
l’ètica en la raó. Refusa la pretensió de basar la moralitat en
la “naturalesa” de l’ésser humà.
Utilitarista.
-Allò que desperta el sentiment d’aprovació o
reprovació davant d’una acció és el descobriment de la UTILITAT
(el caràcter beneficiós o no per a la humanitat) de l’acció
considerada. |
|
|
LA POLÍTICA
I
LA
RELIGIÓ |
Els supòsits
són ficcions indemostrables.
-
“Estat de naturalesa”
-
“Contracte social”
-És la utilitat dels éssers humans allò que
explica la formació de les societats a partir de la cèl·lula
familiar.
- La UTILITAT i l’INTERÈS justifiquen també la
CREENÇA RELIGIOSA.
- Hume fa una crítica radical de les proves de
l’existència de Déu.
- La crítica al principi de causalitat comporta
no acceptar l’existència d’un Déu únic i personal (prova
cosmològica). |
HISTÒRIA
NATURAL DE LA RELIGIÓ |
|
-
El politeisme va precedir el
monoteisme.
-
El monoteisme té el perill de
conduir a la intolerància. |
ESCEPTICISME MODERAT
- Té com a finalitat: Salvar del dogmatisme i la
superstició. |
|
|
|
|