La indústria catalana ha estat de sempre molt lligada a la indústria metal·lúrgica, malgrat ara no ho sembli. L’objectiu d’aquest web es recordar alguns trets de la mateixa per mantenir viu el record. Proposarem un seguit de petits exemples que formen part d’aquella gran indústria avui en dia pràcticament extingida. No tenim intenció de fer una història rigorosa, per això podeu consultar la Viquipèdia catalana.
Tot l'ambient industrial de Barcelona va començar a principis del segle 19. El 1898 recordat com "l'any del desastre" en que es perden Cuba i les Filipines. Això suposà la fi d'un cicle històric i l'enfonsament d'una forma de ser i d'entendre Espanya. En aquest marc, sorprèn el dinamisme que pren Barcelona, molt afectada econòmicament per les pèrdues esmentades que, malgrat tot, sembla que això actua de revulsiu movent el sistema vers el món actual i modern, cap el tèxtil i la metal·lurgia.
Barcelona apareix com a centre fonamental de la indústria espanyola i catalana. Es promouen fenòmens com el modernisme a l'arquitectura de Barcelona i l'important pla Cerdà, un bon nombre d'arquitectes modernistes i enginyers importants com són Antoni Gaudi o Andreu Domènec, o bé amb l'impulsor Jesús Bonet que fou el creador del primer automòbil amb motor de combustió el 1898.
O el mateix esteve Terrades Illa impulsor del metro a Barcelona a més d'un gran intel·lectual, sens dubte una de les més més brillants que mai ha tingut a Catalunya, tenia relació amb L'Abert Einstein.
En aquest ambient sense a penes teixit industrial, neixen noves indústries sense lligams que innoven i són valentes (totes les còlonies tèxtils, Hispano Suiza el 1904 o la Maquinista Terrestre i Marítima). En resum, una Barcelona, dinàmica, lluitadora i il·lusionada, de vegades convulsa, inicia el futur del nostre país.
Donarem pinzellades de les indústries catalanes que avui en dia s'han perdut o diluït en un món globalitzat i moltes vegades descafeïnat però, que en ser recordades d'una forma senzilla, es mantindran vives en el nostre record. És també un objectiu important d'aquest espai fomentar la il·lusió i el dinamisme dels nostres joves, que poden aprendre de la seva història; i així, les seves ganes de fer coses grans, poden esdevenir un motor insubstituïble per ells i per la seva societat.
No s'ha seguit cap criteri de selecció ni científic ni històric, simplement es presenta un recull de fets que considero significatius per mi a tall d’exemple de les indústries catalanes. Així com convidem a la resta gent interessada en el nostre passat tecnològic més immediat, que també hi posin el seu gra de sorra quan vulguin i com vulguin en aquest món tan lliure que permeten Internet.
Això si ens agradaria reclamar de la nostra administració coherència en els arguments catalanistes i posin fil a l'agulla perquè no es perdi un gran patrimoni tecnològic de plànols i documents com els de la Maquinista terrestre i Marítima, Pegaso, Seat, Hispano-Suiza, Bultaco, Montesa, Ossa, Sanglas, Derbi, Motor Ibérica, Cav Condiesel, etc, etc. Així tampoc no es pot permetre que les industries facin el que vulguin d'allò que ha estat un Patrimoni Català i que la informació que atresoraven es perdi sense més. No sembla que l'Arxiu Nacional de Sant Cugat conservi més que quatre coses de la Maquinista Terrestre i Marítima; sobretot llibres de comptabilitat, però molts pocs plànols, més si es mira tot el que es va fer en tants anys com va funcionar. I és que va costar molt poc perdre aquest patrimoni tecnològioc en els convulsos anys 1980, però em pregunto si ara seriem capaços de dissenyar i construir motors de combustió interna de benzina o gasoil adaptats als temps moderns, suposo que la resposta és que no i que ja hem perdut aquesta tecnologia per sempre. Em pregunto, com deu estar d'alumnes l'especialitat d'Enginyeria industrial mecànica?
Una vegada més, aquest any 2021, hem pogut veure com una de les grans industries de l'automoció ens ha deixat a casa nostra: Nissan. Aquest fet ha significat, de nou, una gran pèrdua per al patrimoni metal·lúrgic Català. La Fabrica Ford va venir a Barcelona l'any 1907, l'any 1954 va passar a ser Motor Ibérica i varen registrar la marca Ebro, el 1981 Nissan ja controlava el 55 % de la indústria i el 1987 ja passa definitivament a mans de Nissan. No sé el motiu el que si sé es que les altres dues indústries de Nissan a Espanya resten obertes i només es tanca Barcelona, segur que alguna cosa no s'ha fet prou bé, però el que és del tot segur que els catalans hi hem perdut molt.