Els lliberts (liberti) eren els esclaus pertanyents als ciutadans romans que havien estat alliberats. Amb la manumissió esdevenien al seu torn ciutadans romans però no del tot complets, atès que tenia alguns dels seus drets limitats. De tota manera els fills dels lliberts, si naixien en llibertat, ja eren ciutadans de ple dret. Els lliberts tenien reconeguts els drets privats dels ciutadans, però durant bona part de la República no podien casar-se amb ingenui (nascuts lliures) i més endavant tan sols tenien prohibit el matrimoni amb membres de l'ordre senatorial. Els mancaven drets públics com el ius honorum, dret de presentar-se a les eleccions per a les magistratures. En canvi al s. I a.C. van adquirir el dret de vot i d'enrolar-se a les legions. Quant als càrrecs públics només se'ls va obrir l'accés al sacerdoci del culte imperial.

El llibert esdevé client del seu antic amo i li deu una sèrie d'obligacions com mostrar-li respecte (obsequium), no poder-lo denunciar davant la justícia i dedicar-li una sèrie de jornades de treball, a més d'altres serveis eventuals estipulats en l'acte de manumissió. Sovint continua treballant per a ell o realitza certes feines de baixa consideració social -artesania, comerç, funcionariat-, malgrat que durant els primers temps de l'imperi alguns dels lliberts del príncep arriben a ocupar llocs de molt poder. Així alguns lliberts depenents l'emperador o de ciutadans molt rics fins i tot van posseir grans fortunes, encara que mai van ser ben acceptats dins la "bona" societat.

Inscripció funerària d'un matrimoni de lliberts, British Museum, Londres (S.G.).