Hadrià
és responsable de la construcció d'un Panteó,
temple dedicat
a molts déus -"tots els déus" segons l'etimologia
grega del mot-, en substitució de l'anterior d'Agripa, del
qual tan sols va conservar la inscripció commemorativa en
el fris del pòrtic. El nou Panteó, en el projecte
arquitectònic del qual fins i tot podria haver participat
el mateix emperador, és un temple, avui encara meravellosament
conservat, d'una concepció originalíssima per la seva
estructura centrada en una gran cel·la circular coronada
amb una extraordinària cúpula que deixa entrar la
llum del sol a través d'una obertura central (oculus).
Aquesta era la manera com la divinitat solar es feia present en
l'interior del temple, mentre el diví Juli
Cèsar, Venus
i els altres déus romans també hi eren representats
en forma d'estàtues al voltant de la rotonda. D'aquesta manera
es fusionava el culte
tradicional romà amb l'imperial
i el solar en un espai circular que simbolitzava un univers sotmès
a Roma i a l'emperador. Les grans dimensions de l'interior permetia,
a diferència de la resta de temples romans, la celebració
d'actes públics a l'interior.
 |
A l'esquerre
la façana del Panteó de Roma amb el pòrtic,
a baix la cel·la interior circular i la cúpula
amb l'oculus. |
|
|
La Vil·la Hadriana
Diverses parts de la immensa uilla
que Hadrià va fer-se construir a Tibur, l'actual Tívoli,
volen recordar alguns racons de l'Imperi que va conèixer
al llarg dels seus viatges. El Canop simbolitza el Nil passant
per la localitat egípcia així anomenada commemora
la mort d'Antínous, el jove amant d'Hadrià,
ofegat al Nil. El dolor que va sentir el príncep per
la seva mort el va impulsar a fundar una ciutat a la vora
del Nil, Antinòpolis, i a divinitzar Antínous,
al qual es van aixecar estàtues arreu de l'Imperi.
|
 |
 |
El Canop de la
Vil·la Hadriana, Tívoli, i una estàtua
d'Antínous, Museu de Delfos (S.G.). |
|